Àlex Montanyà, alcalde de l’Esquirol des del 2013, va revalidar i ampliar la majoria absoluta amb els resultats de les eleccions municipals de l’any passat. En aquesta entrevista, es referma en contra del macroparc solar que s’ha començat a esbossar al nord d’Osona.
El seu ajuntament, igual que els de Manlleu i Torelló, no veu amb bons ulls el macroprojecte d’instal·lar plaques solars en més de 400 hectàrees d’aquests tres termes municipals. Per què?
Necessitem les energies renovables sí o sí, però projectes com aquest estan pervertits. Al darrere hi ha grans multinacionals que busquen beneficis econòmics i que ara intenten omplir diverses comarques catalanes de plaques solars. Cal fer front a l’emergència climàtica, però ho hem de compatibilitzar amb posar en valor el teixit del territori rural.
El problema és que al darrere hi ha les grans comercialitzadores de sempre?
Les de sempre o les de sempre camuflades, perquè d’una manera especulativa i no gaire agradable moltes vegades actuen de la mà d’immobiliàries i empreses del grup amb altres noms.
Especulació en quin sentit?
En el cas de l’Esquirol, a la zona on es planteja el macroparc hi ha camps de cultiu. Aquestes empreses energètiques saben el rendiment que donen i n’ofereixen de més alts a les famílies i masies que al llarg de la història han vertebrat el territori. A l’Ajuntament la primera consulta ens ha arribat per part de Territori i Sostenibilitat, però en paral·lel hem rebut visites d’immobiliàries que ens demanen dades sobre propietats privades que evidentment no donem. Això no ens agrada. Sabem que estan intentant llogar o comprar terres i finques per després convertir-les en grans extensions de plaques que esqueixaran les pastures, el pas de fauna salvatge, la biodiversitat, el mosaic paisatgístic, els rierols, les extensions de bosc… L’energia produïda tampoc es quedarà aquí. Hi ha molta demanda al Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme.
Però no haurien de ser els propietaris qui decideixin si la proposta els interessa o no?
Correcte, correcte, però també és important el paper de l’administració. Esperem que els diferents departaments de la Generalitat filtrin molt bé aquests macroprojectes i tinguin en compte l’impacte de cadascun pel que fa a béns protegits, passos de fauna, camps… Justament a l’Esquirol encara ens trobem masies sense aigua corrent. Resoldre unes necessitats a fora de la comarca quan encara no tenim cobertes les nostres seria una gran contradicció.
Què vol dir?
No fa ni un any que el temporal Glòria ens va deixar sense subministrament elèctric tres o quatre dies, i ara aquestes grans multinacionals ens volen robar una energia de la qual nosaltres encara tenim dèficit? No és millor evitar el transport? Omplir primer de plaques totes les teulades dels habitatges i naus industrials de l’àrea metropolitana de Barcelona, i llavors demanar a la resta del territori col·laboració per acabar de cobrir les seves necessitats?
Si l’empresa que impulsés el projecte fos osonenca en comptes de barcelonina, canviaria alguna cosa?
Del que es tracta és de ser autosuficients. A Cantonigròs s’ha creat un col·lectiu per a la transició energètica que des de fa un any ens anem trobant virtualment per exposar necessitats com aquesta. Parlem d’un poble de 300 habitants amb unes demandes energètiques molt concretes. Hi podríem establir un parc solar a prop? Segur que sí. El que no pot ser és que de cop i volta ens trobem parlant d’una superfície equivalent a 860 camps de futbol. Ja es veu que és desmesurat. Si deixem que aquestes grans multinacionals aterrin al nostre territori, dificultarem la creació de comunitats d’energia que responen a les necessitats de la població sense haver de transportar l’electricitat ni aixecar grans torres que després també ens impedeixen gaudir de l’entorn.
Són molts els alcaldes d’Osona que manifesten l’interès de redactar un pla comarcal que ordeni el mapa d’energies renovables i defineixi els millors llocs on implantar parcs com aquest. A l’hora de debatre-ho, però, no vol dir que passarà com els abocadors? Tothom sap que són necessaris, però ningú els vol a prop…
Insisteixo en la solidaritat de tots els municipis per donar energia a qui la necessiti. El que reclamem és una planificació més acurada abans de prendre decisions.
Hi hauria marge per negociar amb l’empresa i, veient els inconvenients, buscar la manera que el projecte revertís socialment al territori?
Encara no som en aquest punt. De moment ens hem manifestat sobre la no necessitat d’un macroparc d’aquestes característiques a la comarca i a l’Esquirol.
Amb Patel han jugat aquesta carta de negociar perquè poguessin tirar endavant la construcció del nou magatzem frigorífic?
El que hem fet és ordenar els dèficits d’un polígon del nostre municipi. Vam entrar en negociació amb els veïns afectats i l’empresa fa 10 o 12 anys perquè complís tots els requisits mediambientals, urbanístics… El repte de posar-nos d’acord era gran, però l’hem assolit, i cal deixar clar que Patel no actuarà de cap de les maneres a fora del seu espai. Ara estem parlant de la implantació d’infraestructures noves al territori, que no és el mateix que ordenar-ne una d’existent.
Però l’empresa està fent les obres del magatzem frigorífic i també s’habilitarà un espai arbrat, es faran millores a la carretera, al camí ral, o s’arranjarà el camp de futbol de Sant Martí. Vostès poden dir que hi guanyen totes dues parts.
I estalviarem transport. Els veïns de Roda de Ter hauran de conviure amb menys camions que van i venen de Patel. Insisteixo que no és el mateix cas que el del macroparc solar. Amb les inversions i la seva activitat es generen beneficis directes al municipi via impostos i llocs de treball.
Per tant, té més avantatges que inconvenients comptar amb una empresa com aquesta?
És l’única que tenim. S’hi ha negociat durant molt temps i ara mateix estan desenvolupant el pla urbanístic exigit… Sabíem què calia fer i ordenem el polígon. En la implantació de parcs fotovoltaics, anem a les palpentes, no tenim tota la informació necessària, però està clar que l’acceleració cap a energies netes no pot ser sinònim d’hipotecar el territori.
Al municipi actualment hi tenen altres obres en curs, com la variant de Tavertet. La inauguraran aquest any que ve?
A mi no m’agrada inaugurar obres, però esperem que sí.
Què vol dir que no li agrada inaugurar? Als alcaldes semblaria que els ha d’agradar…
És un tema personal. Prefereixo que estigui oberta la carretera sense haver d’inaugurar res. Les obres s’han retardat perquè, com passa sovint al Collsacabra, s’ha trobat una pedra molt dura i els constructors han de picar més del que preveien. El projecte el promou la Diputació i ens consta que al febrer s’hi tornarà a treballar. Esperem obrir la variant a l’estiu.
Aquesta obra és el primer pas per pacificar el nucli urbà de l’Esquirol, però això ja ho emmarquen en el proper mandat.
És veritat que la variant és una part important, però paral·lelament estem treballant en l’altra, el pont que ha de connectar la C-153 a l’altura de la gasolinera amb el barri del Padró, on hi ha la zona esportiva, l’escola… En tindrem el projecte executiu durant l’any 2021 i vam sol·licitar fer front a la inversió de la construcció de cara al 2023-2024. Un cop tinguem la variant i el pont, podrem centrar-nos en el nucli històric de l’Esquirol, però mentrestant també prepararem el concurs per començar a planificar aquesta transformació arquitectònicament.
Encara que vostè no sigui d’inauguracions, quan es faci efectiva aquesta pacificació li agradaria continuar al capdavant de l’Ajuntament?
De moment estem preparant la transformació. És precipitat aventurar esdeveniments futurs.
En qüestió de transport, després de batallar molt han aconseguit millorar l’oferta d’autobús. Ara el repte és que la ciutadania s’ho cregui i hi aposti?
Això també forma part d’aquest camí cap a la sostenibilitat i l’objectiu de deixar el vehicle privat per utilitzar més el transport públic. És feina de tots. Hem fet un pas de gegant passant de dos o tres vehicles diaris a nou o deu cap a les poblacions més properes on tenim hospitals, mercats, instituts… La llàstima és haver aconseguit les millores en aquest context de pandèmia, perquè les restriccions de mobilitat són òbvies, però ara donem cobertura a la població en general des de les 7 del matí fins a les 9 del vespre.
La Covid també ha forçat una disminució del turisme. En zones com el Collsacabra, on hi ha una elevada pressió, ho han agraït? Com cal calibrar la balança?
Efectivament es tracta de trobar l’equilibri. Volem que Osona sigui un pol d’atracció per al visitant, però al mateix temps hem de pensar quin turisme necessitem. Hi ha la part maca de qui respecta l’entorn, però la massificació d’aquest estiu en diversos espais naturals de la comarca ens ha posat en alerta.
Fer pagar ecotaxa a la Foradada deuen considerar que va ser un encert…
Ens prenen com a exemple i hem explicat el model a altres municipis. També s’ha de dir que vam fer un treball previ important. L’ecotaxa es quedarà aquí i a molts altres llocs de Catalunya, perquè és necessari prendre consciència que estem en un entorn privilegiat que s’ha de respectar, custodiar, netejar…
Vostè governa amb una majoria molt àmplia, 9 dels 11 regidors del consistori. Com descriuria la relació amb l’oposició?
M’agradaria que l’oposició fos molt més proactiva, que ens consultés, proposés, rectifiqués, que es justifiqués a l’hora d’aprovar o no aprovar pressupostos… Això no està passant.
Però vostès són actius a l’hora d’anar-la a buscar?
Tenen facilitat d’accés a tota la informació de l’Ajuntament, a l’alcaldia i a la resta de regidors. També expliquem els nostres projectes a través de la web, les cartes que enviem als veïns, els mitjans de comunicació… No voler participar-hi és la seva decisió.
Que al capdavant de JxCat hi hagi Joan Callejón, que abans era company de partit i el seu número 2, fa que sigui més difícil trobar punts d’entesa?
JxCat està d’esquena a les necessitats dels veïns, ni durant la irrupció del temporal Glòria, especialment a Cantonigròs, ni tampoc durant els 10 mesos de pandèmia ha fet cap proposta que puguem entomar des del govern i que pugui alleugerir les dificultats dels veïns i establiments afectats.
