Fa un mes que el Departament de Treball de la Generalitat va començar a publicar els ERTO presentats per comarques. El 8 d’abril passat és quan se’n van comptabilitzar la majoria: 1.586 a Osona, 103 al Moianès i 309 al Ripollès. Un mes després aquestes xifres s’han mogut però a un ritme cada vegada més descendent. Així, a Osona fins dimecres se n’havien presentat 1.780, que afecten 13.140 treballadors. D’aquests, 1.623 són de causa de força major i la resta, no. Ja són un 23,7% de treballadors afectats. Al Moianès, el nombre d’ERTO ha pujat fins a 115 i afecten 744 persones, el que representa un 27,1% dels treballadors. 99 són de força major i 16 per altres causes. Al Ripollès n’hi ha 340 de presentats, que afecten 1.701 persones. 325 són de causa major i 15 de la resta. De fet, des del passat 22 d’abril no se n’ha presentat cap més que no fos per causa major. En aquest cas, afecta un 21,2% dels treballadors. Totes tres comarques estan en la franja mitjana-baixa en comparació amb altres comarques de Catalunya pel que fa al percentatge d’afectació.
Aquesta setmana, la Generalitat ha començat a donar dades d’ERTO per municipi. En el cas de les tres comarques que ens ocupen no s’ha presentat cap ERTO i per tant no hi ha cap afectat a Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt. A 26 pobles més d’Osona, 13 del Ripollès i 5 del Moianès no se n’ha presentat cap que no sigui per causa major. A Pardines n’hi ha un amb un sol treballador afectat i a Sant Martí d’Albars no n’hi ha cap per causa major però sí un per altres causes que afecta 27 treballadors. On se n’han presentat més és a Vic, Manlleu, Torelló, a Osona, i Ripoll, Camprodon i Sant Joan, al Ripollès. Moià n’encapçala el gruix al Moianès.
ERTO concentrats al sector de l’hostaleria, entreteniment i serveis, a Osona
Segons les dades de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, on hi ha més treballadors afectats per ERTO és al sector de l’hostaleria (88,2%), seguit del d’activitats artístiques i d’entreteniment (63,5%) i d’altres serveis (47,3%). Al gràfic adjunt es pot veure la comparativa amb Catalunya i en aquest sentit a Osona els efectes en la indústria, el comerç, el transport, la construcció i, sobretot, l’agricultura i ramaderia estan per sota de la mitjana.
{{ comment.text }}