Marc Verdaguer (JxCat) inicia el seu tercer mandat com a alcalde de Calldetenes. Ha reeditat la majoria absoluta, però assegura que no només vol pactar amb Poble en Marxa, com als últims quatre anys, sinó també arribar a un acord amb ERC perquè els regidors republicans s’impliquin en el dia a dia.
Ha revalidat el càrrec amb una majoria que ja havia obtingut fa quatre anys.
Estem molt contents dels resultats. Presentar-te al teu poble i que la gent t’avali toca molt la fibra. Tenim ganes de fer coses, tirar endavant i seguir treballant.
JxCat ha patit en molts municipis. Si li haguessin dit se l’hauria imaginat aquest resultat? O creia que seria més ajustat?
És la suma de molts efectes. A escala nacional hi ha un cicle d’ERC a l’alça i això juga un paper. A la campanya, dins la nostra candidatura, jo feia el contrapunt. Deia: ‘Treballem, fem la feina, marquem-nos uns objectius sense fer gaires supòsits i estiguem preparats per tot’. Anava posant el fre a la gent més optimista.
Vostè fa quatre anys ja tenia majoria absoluta, però va governar en coalició amb Poble en Marxa, llista associada a la CUP. Es repetirà aquest pacte?
Estem treballant per fer el ple de cartipàs i repartir responsabilitat. Estem en converses. Ho tenim bastant avançat. Busquem una fórmula perquè tots els partits, també ERC, puguin tenir participació, responsabilitat i treballar pel poble en temes importants del programa electoral que es repeteixen a les tres candidatures. No està tancat, però ens agrada plantejar-ho d’aquesta manera perquè si aconseguim que funcioni aquesta fórmula tindríem 11 persones treballant pel municipi en temes concrets.
Però a què es refereix? El pacte que van fer era amb repartiment de carteres? Està pensant a oferir carteres també als regidors d’ERC?
No tant en carteres, però sí delegació de responsabilitats. Tasques concretes en què es pugui treballar i que els resultats siguin vàlids per Calldetenes.
ERC aquests últims anys ha estat a l’oposició i, durant la campanya electoral, s’han vist diferències notables. Això ha desaparegut?
No ha desaparegut. De la campanya no em va agradar que ERC digués que tot ho havíem fet malament. És més raonable dir que algunes coses s’han fet bé, o mitjanament bé, i d’altres, malament. Això permet analitzar com es pot millorar el que no s’ha fet bé i fer propostes, però si tot s’ha fet malament s’entra en un diàleg estèril. No voldria que ERC a Calldetenes fes el paper de Cs al Parlament: tot en contra. Això no duu a res. Hi ha d’haver possibilitats de treballar pel poble i que, al final, pugui ser constatable.
Quina relació té amb Màrius Valls? Havien set companys de partit i fins i tot havien anat a la mateixa candidatura de l’aleshores CiU. Biogràficament, no estan als antípodes.
Sí, fa anys vam anar a una mateixa candidatura. Ara tinc 40 anys i quan vaig presentar-me per primer cop amb 23 o 24. Va ser aleshores quan anàvem a la mateixa llista.
Amb Ignasi Casanovas?
Exacte. Amb en Màrius Valls, per tant, hi tinc una relació i coneixença de molts anys. És una persona que respecto i que pot aportar molt a l’Ajuntament per l’experiència que hi té. De la mateixa manera que el respecto, però, ja he dit que no em va agradar l’actitud de dir que nosaltres ho fèiem tot malament.
A banda d’aquest retret, vostè es veu amb cor de fer un govern en què els 11 regidors treballin?
Hem de treballar perquè hi hagi un govern que tothom s’hi senti còmode. Però no soc jo només l’equip de treball. Es tracta de posar en comú les opinions de tots per arribar en un acord d’una forma de treballar que sigui la base per poder fer coses bones per Calldetenes.
El primer alcalde de l’etapa democràtica a Torelló, Vicenç Pujol, deia que a l’Ajuntament no hi havia d’haver 17 regidors sinó 17 alcaldets. És aquesta la filosofia?
No coneixia aquesta idea que em transmet. Si s’aconseguís que els 11 regidors que som a Calldetenes poguéssim actuar d’acord amb un objectiu comú, deixant de banda les diferències de partits tenint en compte que tots ens vam presentar a les eleccions per treballar pel poble, seria maco. Al final, si s’aconseguís l’únic beneficiat seria Calldetenes.
Vostè que ja té experiència al davant de governs plurals, no li grinyola el que ha passat amb regidors del seu grup abstenint-se o votant en contra de propostes del propi? Quan li preguntem sempre defensa la llibertat de vot, però aquesta etapa necessita superar-la?
No em faré pas enrere de l’afirmació que la llibertat de vot ha de ser positiva, però s’ha de demostrar que hi ha una feina feta prèvia al ple per arribar a acords i consensos que satisfacin la majoria perquè les diferències que pugui haver-hi no es vegin de manera tan notòria. Aquesta feina prèvia hi ha set, però en l’últim mandat la sensació al ple ha set que cadascú anava pel seu cantó.
Obrirà una ampolla de cava el dia que s’inauguri el pavelló?
Una no, moltes! Ho celebrarem amb tot el poble. Les obres avancen. Aquest és l’any que es posarà en servei. Serà una fita important d’aquest mandat. Hem de veure com l’anem dirigint. No serà fàcil perquè engegar un pavelló tan immens durà dificultats. Això sabem segur que passarà, però hem de veure com anem encaminant les coses perquè sigui una eina útil pel poble amb activitats esportives però també d’altres de culturals, comercials, de fires…
A banda del pavelló, hi ha altres obres, com la remodelació del carrer Gran i l’avinguda Pau Casals, a les quals s’ha de posar fil a l’agulla.
Quan parlàvem dels grans projectes ens referíem a la posada en funcionament del pavelló i les obres de remodelació del carrer Gran. En aquests moments la Diputació està fent el projecte. El 2020 poden començar les obres. I un tercer: treballar per un centre residencial a Calldetenes. És una necessitat. No vol dir que en aquest mandat tinguem el centre, però sí el model: l’emplaçament, el finançament… és un projecte de mig, llarg termini.
Li preguntava pel carrer Gran, una obra que després de la inauguració de la variant té altres efectes: sobre els vianants, sobre el comerç…
Es planteja un carrer Gran amb un sol sentit de Vic cap a Folgueroles i Sant Julià. Estratègicament s’afavoreix més el comerç i dins la remodelació s’hi inclouen també facilitats d’aparcament. Cap aquí anem. Dos sentits de circulació no hi caben.
A col·lació d’aquesta remodelació, el tema del mercat està tancat? És on és i s’hi queda o és un debat que es pot tornar a obrir?
Del mercat fa pocs mesos en va arribar un estudi de la mateixa Diputació que proposava millores quant a situació, perquè fos més compacte, millorar-ne les parades, acotar els horaris… Estem treballant-hi.
Però el canvi d’ubicació es preveu?
Hi ha una opció que planteja, sense canviar-lo de la situació al mig del poble, fer-hi petits canvis. No està tancat.
Arran del carrer Gran i el mercat ha fet diverses referències a la Diputació. La setmana passada era portada d’EL 9 NOU que vostè serà diputat a partir de mig mandat. És un caramel.
He de donar les gràcies al partit per fer-me confiança. És una oportunitat molt gran. Espero ser vàlid a la Diputació per dur a terme projectes i, també, per evitar la desigualtat territorial, perquè segons en mans de quins partits quedi el timó de la Diputació hi ha el perill que no respectin el reequilibri territorial que fins ara s’ha tingut molt en compte. No tot pot anar a l’àrea metropolitana.
Pel que diu es veu a l’oposició?
No estic en les negociacions i no puc dir com avancen. Si s’ha de treballar des de l’oposició es farà des de l’oposició i si es pot fer des del govern més útil serà.
No està a la taula de negociació de la Diputació, però sí a la del Consell d’Osona. Està ben encaminada?
S’han iniciat les negociacions. La proposta d’ERC és treballar un pacte de consens com els darrers vuits anys. En aquest període s’han dut a terme actuacions modèliques, com el de l’aigua en baixa, el de l’agència de l’energia o ajuts de benestar social. El d’Osona és un Consell pioner a Catalunya i m’agradaria que continués sent així. I, ara, precisament, expira el pla estratègic que es va fer fa vint anys. Hem d’anticipar-nos, definir objectius, com s’han d’aconseguir…
Que la presidència sigui d’ERC ho dona per descomptat?
Sí. Cap tipus de dubte.
Negocien JxCat, ERC i Independents?
Sí, correcte.
Per què el PSC no?
ERC ha guanyat les eleccions i és qui ha de dur la batuta. Nosaltres hem d’ocupar el paper que ens toca.
Qui en serà el president?
Està sobre la taula.
Un dels noms que sona és el de l’alcalde de Sant Julià. S’imagina la foto de Joan Carles Rodríguez de president i vostè de vicepresident? El cas de la Font d’en Titus, que enfronta Sant Julià i Calldetenes, s’hauria de solucionar segur.
[Riu]. No ho sé… La de la presidència és una decisió que ha de prendre ERC, però l’alcalde de Sant Julià té una trajectòria i un coneixement del Consell que és important. Entenc que sigui una de les persones que poden ser candidates.
Li parlava de Sant Julià perquè, entre pobles veïns, han tingut molta relació. Es va intentar, amb Folgueroles i Santa Eugènia, fer un POUM conjunt, fet que no va prosperar. El projecte de la residència al qual es referia podria anar més enllà de l’àmbit local?
És un projecte obert que es pot modular segons les necessitats, però com va passar amb el POUM la situació de cada municipi és diferent. Sant Julià va més endavant, tenen els deures més avançats i si un arriba més tard és difícil poder-ho mancomunar. Alhora, pensem que ha de ser al centre del poble i això també dificulta un acord amb altres municipis. Però amb els alcaldes, i amb el de Sant Julià també, hi ha hagut col·laboració.
El cansa el tema de la Font d’en Titus? Un sí que es cansa de preguntar-li-ho.
Amb l’alcalde de Sant Julià hem estat capaços de separar les diferències: no hem estat d’acord amb la font d’en Titus, però ara hi va haver un acte a Calldetenes pel qual no disposàvem de prou taules i Sant Julià ens en va dur. Hi ha molts temes amb què podem col·laborar.
