Després de tants anys de govern convergent, per què creu que els gombrenesos van voler canviar de lideratge?
Eren molts anys, estaven cansats de sempre el mateix, i a més era un govern molt inactiu. Calia renovar el poble, es va convertir en una necessitat. Però cal tenir en compte que el resultat de les eleccions va ser bastant igualat. Hi ha un percentatge del poble que segueix votant en clau convergent.
Quan diu que el d’Eudald Picas era un govern inactiu, a què es refereix exactament?
No feia quasi res, aquella política que promou que no es moguin les coses perquè així ja està bé. La intenció era deixar el poble com estava perquè ja ens n’anàvem sortint. Però hi ha molta gent que creu que si no ens movem, quedem somorts. Si estem quiets, la resta del món segur que no ho farà.
Si s’hagués tornat a presentar Eudald Picas, la victòria de TJFM-AM hauria estat més complicada?
Crec que no. És difícil saber perquè vota què cadascú. Però tampoc hauria estat tan determinant. Potser el canvi de candidat els va donar més vots que els que hauria aconseguit l’Eudald, però per altra banda gent que l’havia votat sempre potser va deixar de fer-ho. En tot cas la intenció era de canvi respecte a l’immobilisme i al “qui dia passa any empeny”.
En què notarà Gombrèn aquest canvi?
Ara és difícil saber-ho. Fa molt poc que governem. De moment estem gestionant el que ens vam trobar. Hi ha projectes i ganes de posar-los en marxa. Hem trobat l’economia molt malament. No crec que sigui una tasca immediata. Per ara hem fet alguna assemblea, hem escoltat les opinions de la gent i mirem de complir allò que com a grup havíem pactat. No val la pena fer promeses que se’t girin en contra. Es notarà d’aquí a tres, quatre, i esperem que cinc, sis, set anys.
Vostè és d’aixecar catifes?
Ens hem estimat més no fer-ho. Les coses no canviaran de com estan. I només la feina de buscar catifes i què hi ha a sota, ja desgasta enormement. No ens interessa perdre el temps.
El fet que els dos caps de llista no fóssiu originaris del poble va tenir repercussió entre els gombrenesos?
No ho sé. Jo fa trenta anys que visc a Gombrèn i ja em coneixen perfectament. Saben bé quin peu calço i també de quin vaig coix.
El poble aprofita prou bé l’estrella Michelin que té la Fonda Xesc?
No. Tenim un valor que ens diferencia, però com a poble no ho aprofitem. Tampoc sé fins a quin punt ens n’hem d’aprofitar. Agraïm molt tenir-la, tant pel prestigi com a l’hora de situar-nos al mapa. Tenir la Fonda Xesc ens identifica de portes enfora, sovint fins i tot per sobre del nostre nom. Però Gombrèn ha de tenir altres atractius que ens proporcionin un major nombre de visitants.
El castell de Mataplana hauria de ser en aquest sentit un dels grans referents del municipi i la comarca?
És un jaciment medieval de primer ordre. El castell ens vincula directament amb el Pallars, l’Urgell i la història de Catalunya. Els Mataplana van fer les negociacions entre el bisbe d’Urgell i els comtes de Foix, que es barallaven per veure de qui era Andorra. Per tant eren pares d’Andorra. De fet el producte ja s’ha creat fa temps, i crec que no es va fer prou bé. Tenim un museu que, malgrat la importància del jaciment, va rebre el nom del Comte Arnau, a qui tenim sobreexplotat. Sant Joan mateix ho fa, tot i que ells es queden la part bona, la del pit-i-cuixa. Hauríem de començar-ho a tractar des del punt de vista històric, en lloc del de la llegenda.
Filats Motos és una excepció en la diàspora del tèxtil al Ripollès. Tindrà molt més recorregut?
Es tracta d’una empresa privada que dona feina a força gent, tot i que del municipi ara mateix només n’hi ha tres. En el passat es van crear uns pisos molt lletjos que hi ha a l’entrada del poble per viure-hi els treballadors. Espero que segueixi funcionant, encara que no sigui excepcional la riquesa pel que fa a llocs de treball.
Què pot fer, doncs, Gombrèn per crear aquests llocs de treball?
Vint-i-cinc anys enrere l’escalada va estar molt de moda. Actualment Margalef i alguns altres punts de Tarragona han agafat més volada, i sé de primera mà que alguns pobles estan fent apartaments perquè ho tenen tot ple. Nosaltres disposem de sis-centes vies d’escalada i crec que ens hi podem especialitzar. A Tarragona quan arriba juny i juliol no hi ha manera d’escalar pel sol que hi peta. Aquí, tret d’un mes de fred més estricte, s’hi pot escalar tot l’any. L’aposta turística i econòmica del nostre equip de govern va per aquí. Senderisme i escalada.
El municipi ha aprofitat bé la breu estada de Picas de president comarcal?
No. Però a favor seu diré que si ho hagués fet, seria una mica lleig.
Li sap greu que el Ripollès s’aboqui a la Garrotxa i Osona i en canvi estigui d’esquena al Berguedà?
Antigament Gombrèn tirava molt cap a la Pobla de Lillet. Ara el camí natural és Osona, excepte de Sant Joan en amunt, que miren molt cap a Olot. Nosaltres tenim a la vista el Cadí-Moixeró i d’altra banda les capçaleres del Ter i Freser. I geogràficament estem al mig.
Vostè que ha estat activista cultural a través dels Randellaires, què farà per activar Gombrèn en aquest sentit?
És complicat. La cultura requereix picar pedra. Cal invertir-hi més, però això suposa diners. Tota iniciativa que se’ns presenti, intentarem activar-la per evitar que la cultura sigui també la nostra parenta pobra.
