Maltractaments psicològics continuats, agressió sexual, assetjament a la feina, tocaments en un local d’oci nocturn… Les violències masclistes continuen sent una xacra amb infinitat de caretes i tentacles. Només des de principis d’aquest 2022, per exemple, a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Vic s’hi han registrat 214 fets en què un home ha agredit (verbalment o física) la seva parella o exparella. Això suposa un increment del 5,4% respecte al 2021, tot i que segons Eva Hom, una de les dues agents del Grup d’Atenció a la Víctima, les dades són força estables i ni pugen ni baixen significativament després que amb la pandèmia sí que es detectés un descens de denúncies, probablement a causa del confinament; el fet d’estar a casa, sota control de l’agressor, o tenir dubtes al voltant de la seguretat dels fills i filles. Al Ripollès, els últims dos anys han estat especialment negres, ja que la tardor de 2021 Isabel Carpio, una veïna de Ripoll de 46 anys, moria a mans del seu fill; i aquest setembre, Anna Garcia Llobregat, de 21, assassinada per l’home que era la seva parella.
L’àmbit policial és un dels que conforma la xarxa d’atenció i recuperació de les víctimes de violència masclista, juntament amb altres recursos, com els Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD). A Osona i el Ripollès n’hi ha tres (l’ubicat a Vic, que opera tant per a aquesta ciutat com la resta de la comarca; el de Manlleu, i el de Ripoll). Es tracta d’oficines on s’ofereix assessorament i atenció en un ampli ventall de temes, des d’habitatge fins a formació o ocupació, però les professionals apunten que la majoria de consultes que reben són per casos de violència. Al SIAD Vic-Osona, sis de cada deu o, el que és el mateix, 266 de les 425 dones que se’ls han adreçat des que va començar el 2022. “El gran gruix ens arriben per situacions de violència en l’àmbit de la parella o l’exparella”, detalla Núria Muñoz, responsable de l’Oficina Tècnica d’Igualtat de Gènere i LGTBI de l’Ajuntament de Vic i el Consorci d’Osona de Serveis Socials, però “hem de tenir present que la violència es pot donar de moltes formes i en molts àmbits”.
Homs apunta, en aquest sentit, que els Mossos d’Esquadra detecten una tendència a l’alça pel que fa a denúncies d’agressions sexuals i cada vegada més per part de dones joves, fins i tot adolescents. Ho atribueix a una major conscienciació gràcies a les campanyes mediàtiques, les noves lleis i la feinada d’institucions, escoles… que desnormalitzen comportaments actualment considerats inadmissibles, a més a més de “fer saber a les víctimes que hi ha moltes portes on trucar”.
En el cas dels SIAD, quan una dona es posa en contacte amb les professionals, s’inicia un procés de recuperació i acompanyament pel qual no hi ha manual d’abast universal, ja que es parteix de la realitat concreta de cada persona. Els dos pilars bàsics del servei són l’assessorament jurídic i l’atenció psicològica, essencial, perquè en el context de violència de gènere és molt freqüent que les víctimes es responsabilitzin erròniament del que ha passat i, per tant, s’hagi de fer front a una primera sensació de culpa i vergonya injustificada.
Conscient de la necessitat de mans per treballar, Muñoz celebra que durant la visita que va fer la consellera Tània Verge a Osona el setembre passat s’anunciés que a la Catalunya Central es destinaran 91 milions d’euros entre el 2022 i el 2025 a l’impuls de polítiques de promoció de la igualtat i feminismes, i una part important en pro de la lluita contra les discriminacions i desigualtats que pateixen les dones, incloent-hi, com a situació més extrema, la violència masclista. “Portàvem molts anys amb el mateix finançament. Les administracions locals i les professionals dels serveis han fet un gran esforç que cal tenir present. És satisfactori que el govern demostri ara una aposta decidida en aquesta direcció”, diu Muñoz.
La suma de les diferents administracions és el que permet millorar els recursos i serveis d’atenció a les dones, així com el treball en xarxa. Això, que a efectes pràctics vol dir anar tots a l’una, ha de permetre continuar avançant també en aspectes com la prevenció i l’educació, les polítiques per disposar d’habitatges d’emergència, les vies d’inserció laboral o la formació dels i les professionals de l’administració, la sanitat, l’educació, la justícia… perquè apliquin la perspectiva de gènere i sàpiguen com atendre i informar les víctimes.
