L’any 2000, Tona va començar a aplicar el sistema de recollida porta a porta, i el que en aquell moment es veia com una aposta innovadora i també arriscada passarà a ser la majoritària a Osona en breu. El Consell Comarcal va aprovar en la sessió plenària de dimecres passat licitar el nou servei de recollida selectiva de residus, neteja viària i deixalleria. El nou contracte s’ha redactat després de recollir les voluntats pel que fa al servei de deixalles dels 37 municipis que fins ara es trobaven sota el paraigua de Recollida de Residus d’Osona (RRO), l’empresa mixta que un cop s’adjudiqui i formalitzi el nou contracte –segurament cap a finals d’any– quedarà liquidada. El preu de la licitació és de 67 milions d’euros, dividits en dos lots de serveis: el primer fa referència a la recollida selectiva i la gestió de la deixalleria, mentre que el segon inclou la neteja viària i la recollida de voluminosos. Cal remarcar que la possibilitat de licitar pel segon lot s’ha reservat a centres especials de treball o empreses d’inserció, “amb la voluntat de potenciar el vessant social”, explica el conseller comarcal del Cicle de Residus, Albert Castells.
El nou contracte de recollida selectiva de residus a Osona comporta la modificació del servei en 19 municipis. D’entre tots els canvis cal destacar les sis poblacions que han decidit fer el pas cap al porta a porta. Es tracta de Gurb, Montesquiu, Sant Boi de Lluçanès, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora i Vic, així com el nucli de Borgonyà, vinculat a Sant Vicenç de Torelló. Al pas d’aquests municipis cap al porta a porta també cal afegir-hi Manlleu, que ha fet la licitació i ha dissenyat el servei pel seu compte, ja que va tenir opció a una important subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) per tirar-lo endavant. Finalment, el desembre passat es va poder adjudicar a l’empresa Cespa, mentre que la recollida de voluminosos la farà el TAC Osona.
Aquest creixement de l’aposta pel porta a porta significa dues coses destacades pel que fa a la gestió de residus: d’una banda, que sumant els 11 pobles de la Mancomunitat La Plana –també hi ha Aiguafreda, que encara pertany al Vallès Oriental– ja seran 28 els municipis d’Osona que aplicaran aquest tipus de sistema, un fet que representa el 56% del total de la comarca. De l’altra, que grans nuclis de població com Vic, Manlleu, Tona o Taradell funcionaran amb el porta a porta, “el que vol dir arribar a un percentatge molt elevat del total d’habitants d’Osona”. De fet, en ciutats com Vic i Manlleu Castells reconeix que tot i que les xifres “no són dolentes” era complicat millorar les dades de recollida selectiva “si no es canviava el model”. Encara vinculat al porta a porta, cinc municipis que ja l’apliquen han demanat al Consell Comarcal d’Osona introduir millores com l’ampliació de fraccions o el sistema d’identificació d’usuaris.
De fet, un dels objectius d’aquests nous models de recollida de residus és avançar cap al que es coneix com la “taxa justa”, que permeti desplegar el pagament de taxes municipals per generació de residus o per participació, premiant aquells ciutadans que vetllin pel residu zero i pel reciclatge a través de la recollida selectiva.
El nou contracte del servei de recollida de residus del Consell Comarcal d’Osona també evidencia que a la comarca “encara hi quedaran contenidors convencionals”, però la majoria de municipis incorporaran models que busquen “una major eficiència”. És el cas, per exemple, de Torelló i les Masies de Voltregà, que a diferència de la majoria han demanat al Consell Comarcal desplegar el sistema de contenidors intel·ligents. “Ens anirà molt bé per veure i contrastar alternatives”, diu Castells, tenint en compte que el contracte que ara es licita tindrà una durada de vuit anys. Centelles, de forma autònoma, també ha optat per aquesta via i ja l’està implementant des del mes d’abril amb unes primeres estadístiques satisfactòries, segons va desgranar l’equip de govern en el ple del mes de maig.
Altres municipis osonencs, sobretot aquells que tenen molts habitatges disseminats, opten per les àrees d’aportacions com a mètode més eficient per fer la recollida de deixalles. En aquest cas, l’evolució es produeix en el tancament i vigilància d’aquests espais, per limitar-ne l’ús als veïns del municipi.
Segons les últimes dades publicades per l’ARC, el 2020 Osona era la segona comarca amb un major percentatge de recollida selectiva de tot Catalunya arribant al 66,9%. Només la superava en positiu el Berguedà, assolint el 69,9%. Una de les claus del lideratge del Berguedà es troba precisament en el canvi de model de recollida de residus que han aplicat els principals nuclis de població de la comarca els últims anys. Hi destaca Berga, que acull el 42% del total d’habitants de la comarca i el 2018 va desplegar el porta a porta. De fet, amb l’horitzó posat en complir la normativa de l’Agenda 2030 Castells apunta que, juntament amb la feina que també es fa des de la Mancomunitat, els canvis que s’aplicaran han de fer que Osona “torni a encapçalar Catalunya en matèria de recollida selectiva i siguem una referència”.
