Si a la fruitera hi tenim tres pomes i en comprem quatre, en disposarem d’un total de set i podrem decidir, per exemple, menjar-ne una per esmorzar cada dia de la setmana. Aquests són dos càlculs senzills que, amb múltiples variacions, repetim infinitat de vegades cada dia, però que poden representar un vertader maldecap per a una persona que pateix discalcúlia, un trastorn molt similar a la dislèxia però relacionat amb els números i les competències per saber que 15 és més gran que 12 o que 9 multiplicat per 9 és igual a 81. De solució màgica per esborrar-la del mapa no n’hi ha cap, però practicar determinats exercicis pot contribuir a pal·liar-la i amb aquest objectiu ha nascut Neurekalab, una spin-off de la UVic i la UB i la primera empresa del centre osonenc impulsada per membres de la comunitat universitària.
Els noms que hi ha darrere del projecte són el del granollerí Sergi Grau, doctor en Informàtica i degà de la Facultat de Ciències i Tecnologia, i el del vigatà Josep Maria Serra-Grabulosa, professor de la Facultat de Psicologia a la Universitat de Barcelona. Després de conèixer-se a través de Creacció i de formar part del mateix grup de recerca, tots dos s’han proposat ajudar alumnes de P5, 1r i 2n de Primària que pateixen dificultats d’aprenentatge a causa de la discalcúlia.
Per aconseguir-ho, ja han posat en marxa una plataforma digital que serà accessible a partir de la tardor i que està basada en l’espai exterior: la interfície convida l’infant a convertir-se en un astronauta que ha de salvar extraterrestres segons el valor que tinguin o descobrir a quina distància es troba una nau espacial perquè aterri correctament. Al darrere de jocs com aquests s’hi amaguen dos processos: exercicis per combatre la discalcúlia un cop diagnosticada i, alhora, testos que contínuament avaluen l’usuari pel que fa a memòria de treball, atenció, càlcul o lectura. “D’aquesta manera no hem de recórrer a les avaluacions convencionals, que són molt llargues de respondre i de corregir”, explica Serra-Grabulosa, i que a més a més “s’actualitzen amb poca freqüència, només quan s’edita un nou llibre”.
La plataforma que han ideat va en la línia dels treballs que s’estan fent a Finlàndia o al pioner Center on Cognition, Brain and Language, ubicat al País Basc, i dona un paper rellevant a la gamificació. “És molt important que els nens i nenes s’ho passin bé i que no tinguin la sensació d’estar fent deures”, comenta Grau. Des del seu punt de vista, Neurekalab és un producte que hauria de ser present a totes les escoles i gabinets psicopedagògics. I ells mateixos tampoc tanquen cap porta: han començat pensant en infants de P5 a 2n, però voldrien ampliar la plataforma a cicle mitjà, superior o fins i tot l’educació secundària. El rerefons, combatre el fracàs escolar, però amb una base científica al darrere i encara que les matemàtiques siguin complicades de per si.
{{ comment.text }}