25 anys ‘llaurant’ el Lluçanès

La Rella, publicació del Lluçanès, va celebrar els 25 anys amb un acte central el passat 29 de març en el qual van participar moltes de les persones que d’alguna manera hi havien tingut vincle, ja per formar part de la redacció, per ser-ne col·laboradores, anunciants, o simplement lectors o simpatitzants. A la tarda es va organitzar una taula rodona per parlar d’entitats, cultura i territori, en el transcurs de la qual es van exposar diferents problemàtiques que afecten el sector i es va posar en evidència, segons les persones participants, el poc suport amb què compten les activitats culturals en general, comparant-les amb altres que es duen a terme regularment i que reben molts més recursos econòmics. Tot seguit, després d’un brindis commemoratiu, es va fer una fotografia amb totes les persones col·laboradores d’aquests 25 anys i es va donar pas al sopar popular que va aplegar un centenar de comensals. A continuació es va obrir un concurs a tots els assistents a través d’un Kahoot amb qüestions diverses sobre la comarca i la revista. Els tres grups finalistes van haver d’esbrinar la procedència d’embotits i formatges lluçanencs a partir d’un tast i en la fase final havien d’acabar la lletra de frases extretes de cançons de músics de la comarca. La festa, que es va allargar fins a la matinada, va comptar amb l’animació del grup lluçanenc Blu seguit dels DJ Gin, Kaktus i Pontmetralla. Amb motiu del 25è aniversari es va editar un número especial en el qual en l’editorial es feia ressò de l’arriscada aventura que es va emprendre l’any 2000 i que ha tingut continuïtat gràcies a “la predisposició dels col·laboradors, els columnistes, els anunciants, els lectors i de tots els qui heu donat suport al projecte d’una manera o altra”. Igualment Joan Iborra, el primer director, hi recordava que La Rella va néixer des de l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès “com a eina, com a punta de llança de l’arada, per penetrar dins la terra i obrir els solcs, per llaurar els camps del Lluçanès, de la comarca del Lluçanès”. A més, en l’edició es feia un repàs a les diferents maquetes aparegudes, un total de sis, els locals físics de la redacció, i les publicacions extres amb motiu de les diverses convocatòries electorals, unes consultes que també van propiciar debats organitzats per la revista. També s’esmentava la presència de la publicació al món digital a partir del 2005 i a les xarxes socials, i igualment s’explicava el difícil finançament d’un mitjà gratuït com és La Rella, que se sosté bàsicament gràcies als anunciants del territori, i que suposen un 90% dels ingressos. Finalment es reflexionava sobre la funció de la publicació en uns moments en què l’actualitat es transmet de manera instantània arreu. Així, s’explicava que la revista vol contribuir a reforçar “un imaginari que té a veure amb una identitat compartida, amb sentir-nos nostre tot allò que fem o que passa en aquest territori”, però que a la vegada també se sentia partícip d’una xarxa de petits mitjans que contribueixen d’alguna manera “a mantenir la societat catalana més informada i cohesionada”.

25 anys ‘llaurant’ el Lluçanès

Un milió d’euros de l’Euromillones cau a Ripoll

Propostes finalistes als pressupostos participatius de Torelló

Companys de reforma

La Generalitat subvencionarà rehabilitar habitatges en municipis rurals

LA PREGUNTA

Creu que s’ha d’endarrerir el tancament de les centrals nuclears?

Mor un excursionista de Torelló en una allau al Pallars Sobirà

Mor un home de 34 anys en un accident laboral a Sant Miquel de Balenyà

Mercadona obre a Manlleu el primer supermercat a Catalunya del nou model "Botiga 9"

El tancament d’Auto Pla Vic 4x4 desencadena moviments entre diversos concessionaris d’Osona

S'encén un cotxe a la C-17 a Tona i diversos xoquen en cadena

Vic farà una nova plaça davant l’antic edifici de la Cooperativa

Mestres i professors tallen de nou la C-17 i l'Eix Transversal a Gurb

Crit d’alerta sobre la situació de Sant Pere de Casserres

Detingut per entrar a robar en una casa a Roda de Ter

Denuncien un conductor a la C-17 a Tona perquè portava el gos traient el cap per la finestra