A Osona, el Ripollès i el Lluçanès hi ha 49 depuradores en actiu. A partir de la de Seva, que va ser la primera a entrar en funcionament, les estacions de tractament d’aigües residuals (EDAR) es van estendre als municipis de totes tres comarques entre la dècada dels noranta i els anys 2013 i 2014.
Sant Martí d’Albars va ser l’últim a estrenar la de la Blava, el 2021, però tot i això hi ha encara 14 pobles pendents d’aquest equipament, a més a més d’altres amb nuclis o urbanitzacions sense cobrir.
Es tracta, en el cas del Ripollès, de Campelles, Gombrèn i les Llosses, mentre que a Osona i el Lluçanès són Espinelves, Muntanyola, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Sadurní d’Osormort, Santa Cecília de Voltregà, Sora, Rupit i Pruit, Vilanova de Sau, Lluçà, Oristà i Perafita.
Aquest compendi de noms inclou, amb tot, diversitat d’horitzons, des de ni tan sols tenir redactat un projecte de depuradora fins a arrossegar-lo de fa temps i veure que no s’ha materialitzat per falta de finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). “Encara que sembli sorprenent en ple segle XXI, tenim tres tubs que aboquen directament al reg”, diu Carles Morera (ERC), l’alcalde de Muntanyola.
En un municipi que es caracteritza per parcel·les de grans dimensions, està cobert amb clavegueram el barri de Fontanelles, amb projecte de depuradora ja redactat, però el cap de consistori reivindica que caldria una solució diferent per a la resta: “El 2017 vam fer estudis de quin cost tindria el sanejament de tots els barris. Ens sortien uns 3,5 milions d’euros, una bestialitat. Sempre que puc trasllado a Territori que a Catalunya som municipis amb casuístiques molt diferents i que en casos com el nostre el més òptim seria una gestió individual a cada casa, però avançant respecte a les actuals fosses sèptiques”.
Segons el Consell Comarcal d’Osona, l’ens que gestiona totes les EDAR d’aquesta comarca i les del Lluçanès, estan en la mateixa situació que Muntanyola –projecte ja redactat però a l’espera de finançament–, la depuradora de Perafita, la de l’est de Lluçà i la de l’Alou.
Des d’aquest darrer nucli, que pertany a Sant Agustí de Lluçanès, l’alcaldessa recorda que el primer estudi el va pagar el mateix Ajuntament l’any 1995. El mandat passat es renovava la delegació al Consell Comarcal, com a pas previ a tancar el conveni amb l’ACA. “Sembla que finalment aconseguirem els diners, però és una pena haver hagut d’esperar tant, perquè en aquest temps s’ha més que doblat el preu de construir la depuradora”, lamenta Laia Serrat (Junts).
Un capítol per davant de l’Alou o Muntanyola hi ha Rupit i Pruit, Vilanova de Sau i Montesquiu, amb les obres ja licitades i la previsió que les obres de les EDAR comencin aquest 2025.
“Actualment comptem amb un petit filtratge físic mitjançant tamís que evita que la porqueria més gran acabi al riu, però no es fa el tractament que tocaria en termes bioquímics”, explica l’alcalde de Montesquiu, Carles Colomo (CUP), “estem contents de saber que aviat hi haurà depuradora”. Un equipament que ubicaran a la zona industrial i que quedarà completament tancat, sense generar ni sorolls ni pudors.
D’altra banda, es troben en fase de redacció els projectes ripollesos de Gombrèn, Toses i Fornells de la Muntanya, Beget i Rocabruna (Camprodon) i la Ral (Sant Pau de Segúries), i d’Osona i el Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, el Brull, Sora i Cussons, Santa Creu de Jutglar, Beulaigua (Sant Martí d’Albars) i Oristà i la Torre d’Oristà, a més a més de la remodelació de la depuradora de Seva.
Per darrere, amb horitzó com a molt d’hora al 2033, hi ha Espinelves, Sant Martí Sescorts i una quinzena de nuclis del Ripollès, entre els quals Bruguera (Ribes de Freser), Tregurà de Dalt i Tregurà de Baix (Vilallonga de Ter), Favars (Molló) o la colònia Estabanell (Camprodon).
En aquests casos, apunten des del Consell Comarcal, “l’Agència Catalana de l’Aigua decideix si és pertinent construir o no la depuradora en funció de paràmetres com el grau de contaminació de l’aigua”.
Partint de tota aquesta radiografia, Osona, el Ripollès i el Lluçanès van en sintonia amb el conjunt de Catalunya, on avui en dia hi ha en actiu 564 EDAR. Tant a escala catalana com de les nostres comarques es té sanejada al voltant del 97% de la població.
“Queden llocs amb cabals d’aigua no gaire grans en comparació amb els depurats, però sí que són molts”, resumeix Anna Costa, tècnica de Cicle de l’Aigua del Consell Comarcal d’Osona. També s’ha de tenir en compte que les cases de pagès i els habitatges disseminats –molt habituals a Osona, el Ripollès i el Lluçanès– queden fora del sistema de depuradores i operen per compte propi mitjançant fosses sèptiques.
ANTIGUES CLAVEGUERES A CEL OBERT
Fa 40 anys, el 25% de la contaminació del Ter es devia als municipis i el 75%, a les indústries (metal·lúrgiques, escorxadors, pelleries…). El 1985, en un episodi extrem, Aigües Vic va arribar a denunciar a la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental que, tot i aplicar-hi els sistemes de filtratge habituals, l’aigua que sortia per les aixetes de les cases era bruta, i amb massa matèria orgànica.
La situació ha millorat molt d’aleshores ençà, una presa de consciència en què han jugat un paper important entitats com el Grup de Defensa del Ter.
