“A vegades ni el jove sap què beu; i això és perillós”

La ingesta abusiva d’alcohol per part de joves adolescents s’ha convertit en una de les cares fosques d’alguns carnavals. La mateixa rua de Centelles, dissabte passat, en va viure algun episodi puntual. Sovint aquesta imatge topa amb la impotència dels organitzadors, conscients que el problema és polièdric. Jordi Verdaguer, psicòleg clínic d’Osona Salut Mental, analitza el fenomen com a especialista en trastorns addictius. L’educació i la informació esdevenen claus. Avui, per a molts adolescents, Carnaval és sinònim de consum d’alcohol. Carnaval és sinònim de festa i, malauradament, a vegades festa també ho és d’ingesta d’alcohol. I aquest és un punt que seria bo de diferenciar. Una cosa és anar de festa, passar-s’ho bé, i una altra és beure alcohol. A més, paradoxalment, amb més alcohol no s’incrementa el passar-ho millor, sinó tot el contrari. La festa pot acabar de forma negativa. S’ha com normalitzat el consum d’alcohol entre els adolescents? Sí. Malauradament s’associa festa amb alcohol. Moltes vegades els joves quan pensen en una festa, i sobretot en una festa col·lectiva, hi incorporen el beure alcohol. Algú dirà que el triangle alcohol, festa i joves ha existit sempre. Ha anat a més? Que sigui habitual no vol dir que hagi de ser normal. Des del moment que porta conseqüències negatives no podem normalitzar aquesta conducta. Tant per la mateixa salut del jove que beu amb excés, com per les conductes associades posteriors, ja sigui accidents de trànsit o exposant-se a patir agressions, robatoris o fins i tot hipotèrmies, per aquells que es perden de nit. Tot això no es pot normalitzar. Hem de fer coses per mirar que sigui compatible la festa i la diversió, però d’una manera saludable i minimitzant els possibles riscos. Cada vegada s’inicien a l’alcohol més joves? Hi ha aquest tòpic, però sortosament no, perquè al final la canalla ja beurien als 4 o 5 anys! L’inici de la ingesta d’alcohol té molt a veure amb el canvi acadèmic, a partir dels 13 o 14 anys, a la Secundària. És quan els comença a cridar l’atenció i hi ha més sensibilitat per aquest tema. I precisament, també a nivell preventiu és el moment òptim per intervenir, per fomentar una educació sobre aspectes de salut en general, però també en relació amb el consum d’alcohol i d’altres substàncies que puguin ser perjudicials. És exagerat dir que futurs alcoholismes s’han gestat amb aquestes borratxeres de l’adolescència? Malauradament és així. Aquí [a Osona Salut Mental] tractem persones amb abús i dependència de l’alcohol de totes les edats, i a tothom li preguntem sempre quan van començar a beure. Un percentatge elevadíssim, el 90 per cent llarg, van començar a l’adolescència. Sortosament, molts beuen durant un període de la seva vida i després ho deixen, sense més conseqüències. Però alguns, per les raons que sigui, no poden o no saben deixar-ho en el moment adequat i acaben fent una addicció. En tot cas, el consum d’alcohol en menors d’edat ja té unes conseqüències directes en la seva salut? És així. L’alcohol en els joves té un efecte més negatiu que en els adults. El cos del jove, sobretot si és menor de 18 anys, encara no està suficient madur per metabolitzar adequadament l’alcohol. L’efecte que té sobre ell és més nociu i més perjudicial que amb un cos que ja ha conclòs el procés maduratiu. Tampoc tenen la mateixa tolerància a l’alcohol, oi? Exacte. De vegades s’ajunta un jove que ja ha begut una mica amb un altre que encara no ha begut. El que no ha begut, per l’efecte del mimetisme, vol fer com el que ha begut, i amb unes quantitats relativament petites d’alcohol li pot comportar conseqüències molt negatives. Per què? Perquè no hi està acostumat. A més, en aquest tipus de festes l’alcohol es beu d’una manera incontrolada, es barregen diferents tipus d’alcohol o, fins i tot, moltes vegades ni el mateix jove sap què beu. I això és especialment perillós perquè és no tenir control, el no saber ni què estàs bevent. Actualment s’està posant el focus a frenar tota mena d’agressions sexuals a l’entorn d’aquestes festes multitudinàries. L’alcohol acostuma a estar-hi pel mig... Efectivament, sovint està en les dues parts. En l’agressor i en la víctima. L’agressor, si està sota els efectes de l’alcohol, pot presentar conductes de més desinhibició i amb un menor nivell de consciència de veure què està fent i es pot atrevir a fer coses més greus i més inadaptades que no si estigués amb plena consciència dels seus actes; i per part de la víctima, de no estar en totes les capacitats com per detectar que aquella situació de perill i de poder prendre les mesures adequades per apartar-se’n. És un risc per les dues parts. Quin paper hi han de tenir els pares, sovint prou desorientats davant de la mateixa adolescència? És un tema complex, perquè hi intervenen moltes coses, però efectivament l’educació és un element clau i els pares en són uns dels protagonistes. Seria bo que es trenqués la por a parlar-ne, perquè a vegades no sabem massa com manejar el tema. Cal parlar als fills del consum d’alcohol i altres substàncies que poden generar problemes. Però també cal que la mateixa família sigui model. No serveix de res fer recomanacions de no beure si resulta que algú de la família n’està fent abús. Això hauria de formar part de la mateixa educació. Ens cal apoderar els joves. Que el jove sàpiga què li pot representar aquella conducta, tant en la part de plaent com la de riscos, i que pugui prendre decisions individuals. Perquè aquí un element que també juga en contra és la pressió de grup, el mirar de ser com els altres, el temor a ser diferent. El jove ha de ser prou fort com per fer allò que vol fer i al revés. Ser més autocrític i actuar en conseqüència. Hi ha més actors, però. I tant. Aquí hi hauríem d’ajuntar els centres educatius, els mateixos locals d’oci, les administracions... Perquè està clar que hi ha unes normatives que diuen als menors que no se’ls pot dispensar alcohol. Per tant, algú els fa arribar alcohol d’una forma il·legal. Si es pogués preservar que el jove no begués en edats que no li corresponen incrementaríem els nivells de prevenció. Diguem que és un tema que hi està implicat pràcticament tothom.

“A vegades ni el jove sap què beu; i això és perillós”

Manel Esteller: «S’hauria d’estudiar si entre Olot i Vic hi ha una zona blava d’elevada longevitat»

El cementiri de Vic amplia l’horari per Tots Sants i tornarà a oferir música en directe

Aquesta matinada dormirem una hora més: a les 3 tornaran a ser les 2

De preguntar-se “què pensaran de mi?” a “com vull viure?”

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

Ripoll impulsa una campanya per fomentar que els veïns se saludin amb un “bon dia”

Tenen un accident a la C-17 a Malla, on abandonen el cotxe

Manel Dot: “Els llevants d’abans duraven quinze dies o més; ara duren dos o tres dies”

Vint multes en menys de tres hores per distraccions al volant

“Quan reps un diagnòstic així, et desmunta tot el que tens al cap"

Girbau compra l'alemanya Fintec, dedicada a fabricar màquines de plegar i classificar roba

Un terratrèmol de magnitud 2,5 amb epicentre a Toses

Vila d'Abadal anirà a la candidatura de Junts al Senat i Anna Alemany a la del Congrés

Troben mort un boletaire a Sant Joan de les Abadesses

Una fotografia d'Emili Vilamala del pantà de Sau, entre les 30 finalistes d'un concurs internacional