Entre les tres principals poblacions d’Osona i el Ripollès –Vic, Manlleu i Ripoll–, sumen un centenar de parcs infantils. Passats pel sedàs del decret d’accessibilitat de la Generalitat de Catalunya, en tramitació des de fa vuit anys, s’observa que ben pocs compleixen la normativa. O el que és més important: a Osona i el Ripollès els nens i nenes amb diversitat funcional encara tenen moltes limitacions a l’hora de gaudir d’espais públics de joc. “I això és com negar-los el dret d’aprendre”, diu la terapeuta ocupacional de l’Associació de Diversitat Funcional d’Osona (Adfo) Maria Bonjoch, tot afegint que a través del joc “s’aprèn a nivell motriu, sensorial i sobretot relacional”. Des de l’Adfo reclamen que l’accessibilitat dels parcs infantils “ha de ser un tema que es tracti a fons des de les institucions”, i també demanen fer un pas més quan es dissenyen: un parc accessible significa que l’infant amb una diversitat funcional “el pot fer servir”, però també s’han de potenciar zones de joc compartit, inclusives, “perquè la canalla aprenguin uns dels altres, i es faci visible una societat diversa, plural i amb igualtat d’oportunitats en el joc”.
Un dels primers passos per aconseguir-ho seria l’aplicació obligatòria d’una normativa clara i ben definida a l’hora de construir o arranjar parcs infantils. Ara mateix, això queda recollit en el decret d’accessibilitat de Catalunya –en tràmit des del 2014 i a l’espera de ser aprovat en aquest inici de 2023–, un document que traslladat a la realitat mostra que hi ha molta feina per fer. “No perquè hi hagi un element accessible ja és un parc accessible”, lamenta Bonjoch, tot fent evident que més enllà “de pinzellades” calen “actuacions integrals”. El decret recull en l’article 26 que els parcs infantils que s’instal·len als espais públics “han de garantir activitats suficients perquè puguin ser gaudides per infants amb diversitat funcional”. De fet, l’annex de la normativa defineix “la proporció mínima del 50% d’elements adaptats”, als parcs. Un escenari que a dia d’avui és una utopia a Osona i el Ripollès.
És cert que en el camí cap a parcs infantils més accessibles i inclusius, els ajuntaments van fent passes endavant. En aquest sentit, un dels municipis que destaca en positiu és Ripoll. De fet, òrgans dedicats a la fiscalització de l’acció pública com la Sindicatura de Greuges de l’Ajuntament de Barcelona mencionen la capital del Ripollès com a exemple de bones pràctiques. Des de l’àrea de Serveis, el regidor Joaquim Colomer explica que des de l’any passat “hi ha una partida específica destinada a fer accessibles els parcs de la població”. Enguany la dotació serà de 18.000 euros. Segons les dades facilitades per l’Ajuntament, els totalment accessibles són el de la Devesa del Pla, Vista Alegre, el de la Farga Catalana i el de la plaça Capranica.
Pel que fa a Manlleu, actualment hi ha dos parcs amb elements per a infants amb diversitat funcional: un al passeig del Ter i un altre a la part alta del carrer Vilamirosa. El regidor d’Urbanisme, Enric Vilaregut, remarca que el 2019 es va fer un inventari de la situació dels parcs a la vila, “i a partir d’això es van arreglant i adaptant diversos espais, amb una inversió de 50.000 euros anuals”. En breu està previst fer-ne un de temàtic al passeig del Ter dedicat a la Festa del Serpent.
A Vic, també des de fa uns anys, una diagnosi de l’estat dels parcs infantils, i en breu hi ha previst l’actualització de diversos espais a la ciutat, i s’espera que l’accessibilitat i la inclusió també guanyin protagonisme. Des de l’Adfo, “s’ofereix assessorament per aconseguir espais més accessibles i inclusius”, recorda la terapeuta ocupacional Maria Bonjoch.
Elements a tenir en compte
Desnivell
Cal vetllar perquè els espais on s’ubiquen els parcs infantils tinguin el mínim desnivell possible i el terra sigui el màxim de regular, sense sots ni pedres. En aquest sentit, es recomana un paviment no deformable, antilliscant i llis, adequat per circular-hi sense problemes en cadira de rodes.
Parcs de colors
Els elements de mobiliari han de tenir un contrast cromàtic amb la resta de l’entorn, amb l’objectiu de facilitar la percepció i l’orientació de les persones amb problemes visuals. També s’aconsella que els cantells del parc siguin arrodonits per evitar lesions.
Delimitar elements mòbils
Els elements de joc dels parcs infantils amb parts mòbils –com serien principalment els gronxadors– han d’estar en un espai delimitat que impedeixi que les persones amb discapacitat visual puguin accedir-hi sense adonar-se’n i rebre l’impacte d’alguna de les peces en moviment.
El camí d’accés
El decret d’accessibilitat marca que el parc ha d’estar ben connectat amb l’entorn i els vials principals per tal de ser accessible. També recomana espais de pas amplis entre els elements de joc, i un terra adequat perquè hi pugui circular sense dificultats una cadira de rodes.
Elements accessibles
Els elements de joc han de ser accessibles per a persones amb diversitat funcional. Poden ser accessibles de grau 2 -que també les pot utilitzar la resta de la població com el gronxador de la imatge-, o de grau 3, dissenyat exclusivament per ser utilitzat per exemple amb cadira de rodes.
Fomentar la inclusió
Els elements de joc accessibles no han d’estar aïllats de la resta del parc. Cal buscar la interacció entre infants i espais compartits. El decret marca que en cada parc hi ha d’haver el 50% d’elements que puguin ser utilitzats per a persones amb diversitat funcional.
{{ comment.text }}