Des d’un falciot negre que no pot arrencar el vol fins a una cigonya electrocutada o una serp que busca frescor a dins una casa a l’estiu. Aquests són alguns dels rescats que fan els Agents Rurals. A Osona, el Ripollès i el Lluçanès en recullen uns 150 cada any.
Els Agents Rurals rescaten cada any de mitjana uns 150 animals salvatges dels municipis d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès. En els últims cinc anys, aquest cos ha recollit un total de 731 animals en aquestes tres comarques, la majoria d’ells a Osona.
Així ho detalla a EL 9 NOU Jaume Bosch, cap de l’Àrea Regional de la Catalunya Central, remarcant que es tracta de fauna salvatge protegida. L’avís ciutadà acostuma a arribar a través del telèfon d’emergències 112 o bé perquè es posen en contacte directament amb els Agents Rurals.
Els animals que acostumen a rescatar en aquestes tres comarques són falciots negres, serps, aligots, ratpenats, pardals i cigonyes. Els falciots són l’espècie que es recull més. Tal com relata Bosch, “és un ocell migrador que es passa pràcticament tota la vida volant. Té les ales molt amples i grosses i les potes molt curtes. Quan cau a terra li costa remuntar el vol”.
Molts ciutadans, doncs, se’ls troben a terra i algunes vegades no estan ferits i “només cal ajudar-los a volar”. D’altres sí que ho estan i llavors s’han de portar a un centre de recuperació.
Les serps acostumen a entrar en jardins i habitatges sobretot a l’estiu. “Totes estan protegides i no se les pot matar”, recorda Bosch, remarcant que, malgrat la mala fama i la por que generen, són unes grans aliades per a l’equilibri del medi ambient, ja que s’alimenten de petits rosegadors, com ratolins o rates. “Si el ciutadà no pot foragitar-la i retornar-la al medi ambient que ens avisi i farem la gestió”, diu el responsable del cos.
En època de migració recullen cigonyes, però durant tot l’any també rescaten aligots, pardals i també ratpenats. A aquest mamífer volador, de fet, se li fa un seguiment especial perquè algun exemplar pot arribar a tenir la ràbia.
ANIMALS ORFES O FERITS
El gran gruix d’animals que rescaten els Agents Rurals han patit alguna mena de traumatisme i estan ferits, o bé són orfes. En el primer cas, acostumen a ser ales trencades en ocells i algun os trencat per atropellament en mamífers. També n’hi ha que no sobreviuen. “Esporàdicament i malauradament encara ens arriben casos d’algun ocell tirotejat” per humans.
Pel que fa als animals orfes, en segon lloc, acostuma a succeir en època de nidificació quan els ocells comencen a volar, cauen del niu i encara no es valen per si mateixos. També hi ha els casos de cries de cabirols que són rebutjats per les seves mares per culpa de la ingerència humana.
Durant el dia, les mares les deixen soles, amagades enmig de la vegetació, i estan a l’aguait des de lluny. Massa vegades alguns es pensen que han de rescatar la cria i l’estan condemnant a mort, ja que si la toca o acaricia després la mare no la reconeix per l’olor. L’acaba rebutjant i abandonant.
ON ES RECUPEREN LES ESPÈCIES EXÒTIQUES
Quan els Agents Rurals reben l’avís d’un animal salvatge el primer que fan és capturar-lo; si no ho està, recollir-lo i, en cas que ho necessiti, traslladar-lo a un centre de recuperació, on se’ls fa una atenció veterinària.
L’objectiu final és tornar a reintroduir-los al medi natural quan estiguin en condicions. A Catalunya hi ha quatre centres de recuperació de fauna salvatge protegida autòctona.
La de les nostres comarques acostumen a portar-se al centre de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda, al Vallès Oriental.
Ara bé, el cos també ha de fer front a fauna exòtica i invasora. Això va des d’aquells animals que s’han de treure del medi perquè representen un perill, com l’oca egípcia, el coipú o la papallona del boix, fins a aquelles mascotes exòtiques que acaben a la natura, o bé perquè s’escapen o perquè els propietaris se’n cansen, com la tortuga de Florida o el porc vietnamita. “Els Agents Rurals també fem la captura d’aquestes espècies”, que algunes s’eliminen i d’altres van en centres d’animals exòtics.
PREVENIR LES TRAMPES MORTALS
Més enllà de rescatar els animals, els Agents Rurals fan una feina preventiva per detectar riscos per aquesta fauna, com per exemple en infraestructures. Tal com detalla Bosch, darrerament s’ha fet una inspecció en pistes de pàdel. Amb vidres transparents, aquelles instal·lacions que estan ubicades a prop de vegetació esdevenen “una trampa mortal per a molts ocells” perquè els fan un efecte mirall. “En èpoques de migració o de pas, moltes espècies acaben morint per col·lisió”, matisa.
Una altra trampa mortal a bastament coneguda són les torres elèctriques en què moltes aus també moren electrocutades. “Tenim una mortaldat important d’ocells per electrocució i informem dels punts negres a les companyies perquè adoptin mesures de prevenció”, remarca.
A banda d’això, també hi ha animals que pateixen atropellaments i els Agents Rurals es cuiden de detectar-ne els punts negres. Representen un risc important, tant per l’animal com el conductor, aquells casos en què hi ha implicats senglars, cabirols o cérvols. Més enllà d’aquests, però, també fan passos de fauna en punts negres per tal que amfibis i rèptils puguin creuar les carreteres sense risc.
Tocar l’animal el menys possible
La consigna principal dels Agents Rurals és que si un ciutadà es troba un animal salvatge l’ha de tocar “el menys possible”, remarca Bosch. Primer cal assegurar-se que l’animal està ferit i, en cas que sí, intentar capturar-lo. “Si no es pot que truquin als Agents Rurals”, diu el cap de la Catalunya Central, exemplificant que per agafar un aligot o una guilla cal tenir algun coneixement i es pot prendre mal.
Si es pot capturar l’animal es recomana deixar-lo en un espai a les fosques i tranquil en una caixa, perquè “no s’estressi”. És important avisar ràpidament el cos i no donar-los res de menjar. “La gent ho intenta amb pa i llet, però no és el que mengen”, diu Bosch, remarcant que això pot esdevenir contraproduent per a la seva supervivència.
Una de cada tres actuacions, de fauna
Els Agents Rurals actuen en diversos àmbits, però un dels més importants és amb la fauna protegida, caça i pesca. En aquesta línia, Bosch subratlla que “el 33% de totes les actuacions” estan relacionades amb la fauna. Més enllà de la recollida d’animals salvatges, fa referència a la gestió d’espècies cinegètiques; els censos de les protegides, com l’aufrany o el voltor; el seguiment d’espècies invasores, com el mosquit tigre i l’eruga del boix, o la gestió “d’espècies que ens han aparegut”, com el llop al Collsacabra o el coipú (invasora).
{{ comment.text }}