Pere Medina va revalidar el juliol passat la presidència de la Mancomunitat la Plana, càrrec que va assumir inicialment el 2022 en rellevar Ferran Teixidó, també alcalde del Brull, després de morir en un accident amb el tractor. En aquesta entrevista, repassa els principals projectes i reptes de futur d’un ens mancomunat que actualment aplega 13 municipis.
Quants anys té?
43.
Se sent jove, es veu gran…?
Jove, molt jove.
La Mancomunitat La Plana acaba d’arribar als 40 anys. A nosaltres ens sembla que en plena forma. Hi està d’acord?
Sí, i en plena transició cap a un conjunt de canvis que ens han de fer encara més forts.
D’on venen i cap on van?
Actualment la Mancomunitat dona servei a quasi 35.000 habitants. Si fóssim un sol municipi, estaríem més a prop de Vic que de Manlleu. Tenim 120 treballadors i un pressupost de gairebé 10 milions d’euros. Ens estem dotant de les eines per continuar prestant serveis eficients i de qualitat.
Què ha canviat respecte a 10 o 15 anys enrere?
La Mancomunitat sempre l’ha regit el criteri de l’eficiència, però han anat apareixent necessitats cada cop més complexes; fins al punt que, en acabar el mandat, vam modificar els estatuts per comptar amb una eina més robusta de cara a possibles canvis, com podria ser l’entrada d’algun ens nou, que qualsevol sortida quedés molt regulada, la creació de nous serveis… També hem incrementat la representativitat dels ajuntaments. Als estatuts anteriors, a la junta n’eren set. Hem passat a nou que ens trobem setmanalment, la qual cosa aporta molt dinamisme a les decisions.
L’actualització està relacionada amb alguna possible incorporació que truca a la porta amb insistència?
D’interessats en la gestió i la manera com prestem els serveis n’hem atès sempre. A data d’avui no hi ha ningú insistint per entrar, però si més no, tenim l’eina: uns nous estatuts que ho permetrien en cas que l’assemblea ho cregués oportú.
Qui li agradaria que s’adherís a la Manco a vostè?
Ui, no ho sé. No m’atreveixo a dir-ho.
També estan redactant el primer pla d’actuació de mandat (PAM) de la seva història. Què canviarà? Per què ha de servir?
El PAM 2023-2027 va néixer de la voluntat de l’assemblea i la junta de recollir totes les inquietuds dels ajuntaments. Ara fa dues setmanes vam reunir 60 electes dels 13 pobles de la Mancomunitat, tant de govern com d’oposició, per identificar necessitats i plantejar accions a portar a terme. Van ser dues hores i mitja dedicades a parlar de futur.
Però la feina ja la van tirant endavant des de fa anys sense documents com aquest. No és complicar-ho?
Les necessitats van canviant, i el PAM ens servirà per tenir una mirada a curt termini i una de més llarga. No podem perdre de vista que som un braç executor dels ajuntaments.
Parlava de nous reptes. Quins?
De la jornada en va sortir sobretot la demanda de suport en termes de contractació i funció pública: creació de places, estabilització de personal… Temes de recursos humans. També crear una central de compres que ja tenim mig embastada.
A ulls d’un veí de Seva, Tavèrnoles o Santa Eulàlia, què hi guanyarà el seu ajuntament?
Per resumir-ho molt, imaginem-nos l’Amazon dels ajuntaments. Suposem que un vol comprar un cotxe. Per llei, no pot triar el que vulgui, ha de seguir un procés que compleixi tot de garanties públiques. Amb la central de compres, des de la Mancomunitat es reuniran totes les necessitats dels ajuntaments, se n’assumiran els processos administratius i es crearà un catàleg de productes. Els ajuntaments hi podran entrar i comprar. L’única feina que els quedarà serà pagar la factura.
Com d’avançat està el projecte?
Als estatuts que vam aprovar, aquesta necessitat ja hi quedava reflectida i ens hi vam posar a treballar. Per tant, la tenim força avançada.
Entre les demandes dels consistoris n’hi ha actualment moltes de relacionades amb seguretat. Des de la Mancomunitat plantegen crear un cos d’agents cívics.
És una altra cosa que ha emergit de les reunions del PAM. Creiem que podria ser molt útil als municipis a l’hora de resoldre incidències a la via pública, per fer pedagogia sobre la recollida de residus… Serà una de les prioritats del mandat.
Per què agents cívics i no policia?
La regulació normativa d’una policia mancomunada és força complexa. I hauríem d’estudiar en detall si viable legalment.
Abans ens ha comprat el titular que la Mancomunitat passa per un bon moment. És mèrit polític?
És mèrit de 40 anys d’història, de tots els treballadors que han passat per la casa, els presidents i presidentes, i de tots els municipis que durant aquestes quatre dècades han donat suport a la Mancomunitat. Pensem que va néixer abans que els consells comarcals i, peculiarment, per comprar un ordinador compartit entre cinc ajuntaments.
El gerent que van incorporar el mandat passat, Carles Bassaganya, quin paper juga en aquesta efervescència?
Fa de cadena de transmissió de la voluntat política, tant de l’assemblea com de la junta i la presidència, a l’equip tècnic i els 120 treballadors.
També havia optat a la plaça de gerent del Consell Comarcal d’Osona. Va ser un fitxatge de mercat d’hivern?
Quan vaig assumir la presidència buscàvem una figura semblant a la de Carles Bassaganya. El seu perfil ens encaixava perfectament, a banda que comptava amb el consens de tota l’assemblea.
El seu nom el va proposar vostè, per tant?
El president, sí.
Troba a faltar el Consell Comarcal? El mandat passat n’era un dels vicepresidents.
El Consell i la Mancomunitat són diferents, tots dos ens amb grans virtuts. Tampoc és el mateix la figura de vicepresident que president. Seria com fer de Cruyff o de Rexach. El Consell Comarcal la veig una estructura molt més política, amb més staff jurídic. La Mancomunitat està encarada a l’acció i prestació de serveis, com poden ser els socials o la recollida de residus. Tot ho fem amb personal propi. És un no parar.
Què s’ha emportat a la Mancomunitat de l’experiència al Consell?
La vista territorial. Tenir present la realitat i diversitat del conjunt de la comarca d’Osona. A vegades ens mirem massa les coses cadascú des del nostre campanar.
De tots els serveis que presten, quin és el que s’emporta la major partida pressupostària?
Per volum de personal, el de medi ambient.
Vol dir la recollida de residus?
La recollida i el tractament que en fem a la planta, tant el reciclatge com el compostatge.
Què els queda per fer en el capítol de les escombraries?
La pantalla del reciclatge diria que la tenim solucionada, l’hem passat. Ara hem d’anar a la reutilització i la prevenció de residus.
Com?
Estem estenent els cubells xipats del porta a porta per tenir dades i establir la taxa justa, que cada contribuent pagui segons l’ús que fa del servei. També treballem amb l’objectiu que la gent entengui que hem de reduir els embalatges. Pel que fa a la reutilització, des del primer dia hem apostat per projectes com Ressò, que recentment ha obtingut un premi.
Els ajuntaments aproven aquests dies les ordenances fiscals. Unes ordenances marcades pels increments. En en el cas de les deixalles, diria que el pagament per generació l’arribaran a aplicar aquest mandat els municipis de la Mancomunitat?
Segur. I de la pujada de taxes dels ajuntaments se’n parla molt, però s’ha de vigilar no caure en un discurs erroni. En el cas dels residus, és probable que molts que no la tinguessin equilibrada i l’Ajuntament sufragués una part del servei. A partir del 2025, això ja no serà possible: la llei ens marca que s’haurà de cobrir el 100% dels costos amb la recaptació de la taxa. L’altra és que, gràcies als cubells amb xip, puguem cobrar imports diferents segons el nombre de vegades que es treuen els cubells o com de bé se separen els residus.
On els falta desplegar el xipatge?
Tenim per començar Tona, Aiguafreda i Sant Martí de Centelles, però a finals del 2024 haurem arribat als 13 pobles.
La majoria d’aquests municipis operen amb porta a porta, però també n’hi ha alguns amb àrees d’aportació tancades. Diria que cada poble ja funciona amb el model que més li escau o podria haver-hi algun canvi de sistema?
Dins la Mancomunitat tots els municipis segueixen les indicacions tècniques, i evidentment el porta a porta funciona molt bé als més densos o a les urbanitzacions, com podrien ser Seva i Taradell, però també en tenim de dispersos –Malla, el Brull, etcètera– amb un sistema entre cometes mixt. En diem el porta a porta pagès: com que tenen espai, utilitzen cubells de mil litres per a les fraccions de reciclatge i rebuig. De la matèria orgànica en fan compostatge.
Serveis socials és sobretot atenció a la gent gran en el cas de la Mancomunitat?
No només, però sí que és el perfil que més atenem. I en un moment que la gent gran és cada cop més activa i demandant de caminades, sortides… S’apunten molt a les activitats de dinamització. Conjuntament amb el Consorci d’Osona de Serveis Socials, també oferim l’atenció domiciliària. Hem de donar resposta al desig creixent d’envellir a casa.
Què és el programa Pocavergonya?
De serveis a joventut no en tenim tants com d’adreçats a la gent gran, però hi treballem. L’objectiu del Pocavergonya és trobar joves que facin vídeos per transmetre informació a altres joves sobre conductes de risc, prevenció… El càsting està obert i tindran la possibilitat de treballar amb equips de gravació professionals.
La Mancomunitat La Plana la formen 13 municipis, però no tots a prop ni de les mateixes característiques. Hi ha relació entre uns i altres?
Sí, ara passem un període de molta entesa. Amb la modificació dels estatuts, a la junta som nou membres. Hi ha tots els colors polítics representats a la Mancomunitat: Esquerra, Junts i Independents.
Grans i petits remen en la mateixa direcció?
A vegades hem de fer una mica d’àrbitres perquè tothom entengui cap on avança la Mancomunitat. Quan ens trobem els diferents representants, evidentment que tots portem la motxilla del nostre ajuntament, però treballem pensant en comú. Tenen la mateixa veu Tona i Taradell que Malla o el Brull. Que tot es parli molt i hi hagi contacte setmanal enriqueix les decisions.
Gestionar l’increment d’habitants al sud d’Osona és feina de la Mancomunitat?
En tant que realitat, el que hem de fer és prendre decisions i entomar-la. Cada cop més estem més connectats a l’àrea metropolitana de Barcelona. El desdoblament de la línia 3, que esperem arribar a veure, encara ens portarà més població. Valoro positivament que en som conscients i estic convençut que continuarem oferint els serveis que correspongui.
La incorporació a Osona d’Aiguafreda, que ja forma part de la Mancomunitat, suposarà algun canvi?
Actualment executem la seva gestió dels residus, però els serveis socials els va reclamar ja fa uns anys el Consell Comarcal del Vallès. Amb el canvi de comarca els tornarem a prestar nosaltres.
El va sorprendre que el “sí” guanyés la consulta d’una manera tan clara?
Creiem que hi ha influït molt el vessant educatiu. Tot el jovent d’Aiguafreda va a l’institut de Centelles, això genera uns circuits concrets de relació.
A Centelles l’han anat a buscar perquè se sumi a la Mancomunitat?
Amb l’alcalde Paré tenim molt bona relació, però no ha sigut mai l’estil ni voluntat de la Mancomunitat anar a convèncer nous ajuntaments. Vam néixer per ser un braç executor dels que ho necessitaven, no pensant a incrementar i incrementar.
Pel que fa al disseny de nous serveis, en altres temps s’havia imposat certa moderació a fi de no interferir amb el Consell Comarcal d’Osona?
Crec que sempre hi ha hagut voluntat de cooperació. Som operadors diferents, però vivim a la mateixa comarca i tots dos volem que avanci, a banda de donar resposta a les necessitats de la gent. Ara estem pendents que la gerència del Consell quedi estructurada per tancar una trobada institucional.
A dins de la Mancomunitat s’han acabat les lluites de poder?
Som un ens de gestió. En altres moments de la història potser hi havia hagut tensió a causa dels diferents resultats polítics als ajuntaments, però penso que hem passat pàgina.
Les reunions de la junta, una bassa d’oli, per tant?
Tampoc ho diria així. Hi ha representats nou pobles. Quan ens trobem, un cop a la setmana, fem anàlisi, debat i crítica. S’emmarca en la voluntat de millorar, per això dic que la Mancomunitat és un ens molt viu.
L’entesa és més de persones que de sigles?
Sí. Al final jo en soc el president gràcies a la generositat de tothom, tant ERC com Junts i, evidentment, els independents. Amb això veig certes diferències respecte al Consell Comarcal, un òrgan de representació política on pesen més els partits.
El Lluçanès també s’articularà inicialment com a Mancomunitat. Li sembla encertat?
La fórmula d’una Mancomunitat la recomano, pel que comentava abans de sumar i prestar serveis amb personal propi. El problema és que al Lluçanès hi poden arribar a conviure un Consell Comarcal, una Mancomunitat i el Consorci. Tot això s’ha d’endreçar. Nosaltres ens hem posat a disposició seva si consideren que els podem ajudar en termes de creació, gestió, treball…
Les obres de desdoblament de la línia del tren continuen generant notícies setmana rere setmana. Tenint en compte que alguns dels seus pobles els travessa l’R3, ho estan patint a la Mancomunitat?
Que tinguem talls és una gran notícia, vol dir que cada dia estem més a prop del desdoblament. Que es podrien fer millor, segur, però des de Vic i l’oficina tècnica de l’R3, així com Centelles i altres entitats, s’hi està a sobre, intentant coordinar i reclamant ajustos. Els agraïm l’empenta. S’està fent bona feina.
A banda de president de la Mancomunitat La Plana, Pere Medina és l’alcalde del Brull. Estem a plena tardor, una època fantàstica per anar a bosc. Tremolen pels embussos a Collformic?
És pitjor quan neva. Diumenge passat teníem els aparcaments plens a 2/4 de 10 del matí. Sortosament sembla que els autobusos que ha habilitat la Diputació de Barcelona funcionen, i que té bona acollida aparcar al Brull i fer els sis que queden en transport públic.
Passen per un moment dolç, d’entesa, amb la Diputació?
Sí, però no es pot abaixar mai la guàrdia. Hem aconseguit millores, però, com deia molt bé l’alcalde Ferran Teixidó, la Diputació s’ha de llevar cada dia pensant en nosaltres.
Hi ha solució pels conflictes entre ramats i gossos deslligats al pla de la Calma i altres punts del Montseny?
Tenim un greu problema de convivència. Amb les ordenances municipals especificant que a les zones de pastura s’hi ha de portar el gos lligat tramitem moltes denúncies –els últims mesos, més de 40–, però molta gent no respecta les indicacions i continuem patint atacs a ovelles. No ho tenim resolt. Estudiem mesures malauradament impopulars però necessàries, com arribar a prohibir els gossos a les zones de pastura.
Però per prohibir vol dir que hi ha d’haver algú que contínuament es cuidi de vigilar…
Correcte. Hem de buscar la complicitat dels Agents Rurals i els Mossos d’Esquadra.
I de la Diputació?
També, però al Brull som 298 habitants, no tenim cos de policia. Qui acaba instruint les denúncies són els Mossos i els Agents Rurals.
La sequera és una altra de les seves principals preocupacions?
Per sort disposem de dues captacions que encara donen una miqueta d’aigua a una part del municipi. Ho complementem amb la connexió a la potabilitzadora d’Osona sud. Paral·lelament estem acabant les obres d’impulsió des del pantà de les Illes, que ens permetrà ser bastant resilients a la sequera. Les zones fosques continuen sent Collformic i la Castanya. No hi arriba la xarxa municipal i s’ha hagut de recórrer a cisternes.
Els independents d’Osona van tancar les eleccions municipals satisfets?
Sí, vam treure uns resultats molt semblants als del mandat passat. També ens movem dins d’una pressió relativa. A diferència dels partits polítics, no anem a buscar llistes ni municipis.
Sense la pressió d’un horitzó electoral, continuen trobant-se regularment?
No ens reunim amb la periodicitat d’abans de les eleccions, però sí que ens veiem sovint. Més que treballar, fem teràpia [riu]. Compartim experiències i inquietuds i mirem si ens podem ajudar a solucionar problemes.
