3,45 euros/l’hora. Aquest és el preu d’aparcar al pàrquing de la plaça Major de Vic enguany. Així ho va aprovar el ple de l’Ajuntament de Vic dilluns passat en la revisió de tarifes de cara al 2026. La regidora d’Economia, Núria Homs (Junts), exposava que l’empresa concessionària Saba havia proposat una pujada d’un 3,1%, “un increment específic per a pàrquings que es regeix per l’índex de preus de consum”.
El dictamen va prosperar amb els vots a favor del govern, de Junts i Ara Vic, i de Som Identitaris. Com és habitual en aquests casos, la resta de l’oposició va rebutjar la proposta votant-hi en contra (CUP i Comuns) o abstenint-se (ERC i PSC). Des dels Comuns, Arnau Martí posava el focus en la puja sostinguda de l’aparcament soterrat de la plaça, que en els últims anys ha augmentat més d’un 20%. En concret, tal com ha constatat també EL 9 NOU, des de l’any 2019 fins al 2026 hi ha hagut un increment del 22,6%. En els últims set anys s’ha passat d’uns 2,83 a 3,45, és a dir, més de seixanta cèntims.
Durant aquest període de temps, els anys que més es va encarir la taxa va ser el 2023, amb una puja del 7,3%; el 2022, amb un 4,5%; o el 2024, amb un 3,5%. L’increment és progressiu, però molt irregular. L’augment es trenca, sense cap mena de dubte, amb l’esclat de la pandèmia i les posteriors restriccions els anys 2020 i 2021. En aquests dos anys, la puja només va ser del 0,1%.
“Faria falta una reflexió sobre el model de pàrquings a la ciutat”, deia el portaveu dels Comuns. Així mateix es pronunciaven la resta de grups. Des d’ERC, que es van abstenir, Maria Balasch remarcava que el seu grup aposta per una gestió “directa” perquè creuen que és “més efectiu”. També la CUP: “És contrari al que pensem i defensem”, deia la regidora Susanna Vives. De fet, remarcava que a Manresa havien municipalitzat l’aparcament a calçada (el que vindria a ser la zona blava) i amb els beneficis que obtenen es financen models de mobilitat sostenible com el bus urbà.
Precisament, des del PSC, Josep Pou posava el focus en els recursos. “Últimament s’està parlant dels recursos que no té la ciutat”, deia el portaveu socialista titllant el discurs de “contradictori”. “S’està plorant, però és gairebé l’únic servei que no és deficitari i se’n podria treure uns beneficis”, subratllava.
Des de SOMI, l’únic grup de l’oposició que va votar-hi a favor, Josep Anglada apuntava que al ple “no s’està discutint el model, sinó l’augment”. A part d’això, argumentava que fins que no s’acabessin les concessions no tenia sentit parlar d’altres models.
EL “LUXE” D’APARCAR BEN BÉ AL CENTRE
Com a la resta de ciutats, com més a prop del centre un conductor vol aparcar més car li surt. “És una estratègia compartida a tots els municipis”, explica el regidor de Mobilitat, Guillem Membrives (Junts), a EL 9 NOU, remarcant que “és la tendència mundial que es basa en el fet que la disponibilitat de l’espai públic és limitat i cal ordenar-lo”. L’ordre es posa limitant el temps d’estada i fent pagar un tiquet.
D’aquesta manera, Vic disposa d’aparcaments perifèrics gratuïts a les entrades de la ciutat (des del Sucre fins a Joan Maragall o l’avinguda Olímpia). “La zona residencial es tendeix a pintar verda (…) i a mesura que et vas apropant la modalitat és zona blava”, relata Membrives. Al centre de la ciutat és on hi ha els aparcaments subterranis, que “si se’m permet la paraula ja seria el luxe”.
El regidor calcula que hi ha uns 10.000 llocs per aparcar. D’aquests n’hi ha uns 6.900 que es comptabilitzen com a tal, és a dir, que estan pintats a la via (sigui de color blanc o blau) o bé en un aparcament soterrat. Sobre el total de places comptabilitzades, un 40% representa aparcament gratuït (principalment en solars) i un 33% són aparcaments de pagament. La resta (al voltant d’un 27%) són les zones blaves, verdes i taronges.
Al ple de Vic, precisament, també es va votar un increment de la concessió pels aparcaments de parquímetre –el que se’n diu aparcament regulat a calçada–. Sobre les puges, tant d’aquest com el de la plaça o la Biblioteca Pilarin Bayés (amb un 1,8%), Membrives recorda que el concessionari té la possibilitat de demanar l’increment de l’IPC.
Sobre el recurrent debat de gestió pública o privada, destaca que, tenint en compte la llei de contractació del sector públic, es necessita “molta paperassa per fer qualsevol moviment i és poc àgil afrontar una baixa o qüestions habituals del dia a dia”. Exemplifica que per una empresa, que “és especialista en gestionar-ho”, li és més fàcil afrontar organitzacions de personal o adquisició de nova tecnologia perquè, a més de Vic, gestiona altres municipis. “Estem d’acord que és bonic i sona bé, però té algunes ineficiències”, conclou.
A LA BANDA ALTA DE LES CIUTATS MITJANES
Tot i que no totes les ciutats mitjanes i petites de Catalunya tenen aparcaments soterrats a la seva plaça Major, com en el cas de Vic, sí que n’hi ha de cèntrics amb qui es poden arribar a comparar preus. Així mateix es va reflectir al ple de la setmana passada.
A Mataró, per exemple, poden arribar a costar 4,1 euros per hora (vegeu columna), mentre que a Manlleu el de la plaça Fra Bernadí en val 2. Des de la concessionària de l’equipament manlleuenc, D’Ausa, detallen que el preu és el mateix des del 2016 i per això justament aquest any han demanat a l’Ajuntament que es plantegi una revisió. Assenyalen que hi ha hagut un augment de les despeses en aquesta dècada, sobretot d’electricitat, amb l’habilitació de carregadors per a vehicles elèctrics.
A mig camí d’aquestes dues ciutats n’hi ha d’altres com Manresa o Granollers, amb aparcaments que valen 3 euros l’hora. A la capital del Bages ara fa uns mesos en un dels aparcaments situats a cinc minuts a peu del centre es va posar en marxa una tarifa plana per aparcar a la ciutat durant 24 hores per 4,95 euros, que s’està estudiant d’ampliar a altres pàrquings. L’objectiu és reforçar el paper comercial, de restauració i de lleure de Manresa.
