Amb l’arribada de l’estiu arriba també la posta d’ous i el naixement d’una nova tongada d’erugues del boix.
A Osona i el Ripollès ja comencen a veure’s de forma generalitzada des d’aquesta setmana, tot i que el Departament d’Acció Climàtica, juntament amb els Agents Rurals i especialistes en plagues i tractaments, en fan un seguiment constant i mantenen el monitoreig al llarg de les diferents etapes del seu cicle biològic.
Les comarques d’Osona i el Ripollès (ara també del Lluçanès) segueixen la tendència dels últims anys i se situen de nou a les primeres posicions de les zones més afectades.
Aquesta eruga exòtica invasora s’alimenta de les fulles i el tronc del boix, i en molts casos arriba a defoliar-lo massivament i, fins i tot, matar-lo. Osona encara és la comarca amb més superfície malmesa, amb 42.815 hectàrees.
El Ripollès se situa en quarta posició, amb 28.593 hectàrees, tot i que la zona nord de muntanya s’ha vist menys afectada pel factor limitant de l’altitud.
Així ho afirma Míriam Sangermán, enginyera forestal del Departament d’Acció Climàtica, que també explica que s’està donant un desplaçament d’aquesta plaga cap a les comarques del Berguedà i el Solsonès.
Segons les dades de 2023 facilitades pel Departament, el nombre de municipis afectats a Catalunya es manté en 192. Si parlem de les hectàrees del conjunt català, la superfície amb boix afectada per l’eruga arriba a les 198.415, un 4% més que el 2022. La xifra representa un 37% del total d’hectàrees amb una superfície de boix “abundant i dominant” a Catalunya.
A Osona i el Ripollès, però, la percepció a peu de carrer era una altra. Els boixos els darrers mesos semblaven més verds en algunes zones i l’aparença convidava a pensar que les dades eren més optimistes.
Preguntada per aquest fenomen, Sangermán hi troba dues possibles respostes. Per una banda, que algunes boixedes localitzades semblin haver-se refet –com la que apareix a la imatge– respon als bons resultats constatats dels tractaments aplicats al llarg de l’any 2023.
Tal com assenyala el Departament, els individus de la boixeda on es va dur a terme el tractament estan vius i s’han recuperat “de manera molt satisfactòria”.
Per altra banda, Sangermán remarca el condicionant climàtic per al desenvolupament d’aquesta espècie. Amb les observacions que es porten a terme des de 2018, any en què es creava el Grup de Treball Tècnic de la Papallona del Boix, en què intervenen diferents departaments de la Generalitat, el CREAF, els Agents Rurals i altres organismes i empreses, s’ha pogut constatar que dos factors clau són “les temperatures i la disponibilitat de menjar”.
Així, aquelles zones amb temperatures i humitats més extremes, “sobretot a l’estiu i a l’hivern”, no són favorables per a la papallona. “En aquelles zones forestals on tenim fagedes o rouredes amb un sotabosc de boix, els arbres fan la funció d’amortidor de les temperatures i és per això que són els més defoliats”, diu la tècnica.
Per contra, les boixedes que estan sense una cobertura arbòria tenen unes condicions més extremes i, per tant, registren una mortaldat més elevada d’aquestes erugues.
Sangermán assenyala, en aquest sentit, que l’episodi de sequera “li va anar en contra a la papallona”. Les poblacions van baixar el 2022 i els boixos que ja estaven afectats “han tingut capacitat de rebrotar”. És per això que en alguns punts els veiem sans, a l’espera de veure “els efectes que encara no han arribat i que es mantenen del 2022”.
De fet, l’estimació dels professionals no és positiva: “Dependrà de les temperatures d’aquestes setmanes, però veiem moltes papallones i posaran moltíssims ous”. D’aquests ous en dependran les afectacions d’aquest estiu i tardor.
Jordi Senmartí, director tècnic de l’empresa osonenca Senplag, dedicada a la gestió de plagues i sanitat vegetal, explica que els productes eficaços no es poden aplicar de manera massiva a l’entorn natural, perquè “seria contraproduent per a la resta de flora i fauna”.
Per això, només es poden aplicar en boixedes localitzades i fins a tres cops a l’any. Els treballs experimentals per comprovar-ho s’han fet al llarg d’aquests cinc anys, fins l’any passat, i s’han localitzat a Tavertet.
Es tracta d’uns assaigs pioners a Europa per treballar eines de control de la papallona en zones forestals. “Existien dades del tractament en jardineria, però no a escala de boscos. Vam ser els primers d’Europa”, diu Senmartí. L’equip també va participar en diferents congressos per aprendre sobre una plaga que, en aquell moment, acabava d’entrar a Catalunya.
Els tractaments passen per les polvoritzacions de les fulles amb productes biològics o l’alliberació d’insectes que ataquen i parasiten els ous. Tot i això, Senmartí assegura que de moment no existeixen depredadors amb capacitat suficient per amortir la plaga. Com que els tractaments massius no donen resultats, conclou que caldrà esperar que “la natura s’autoreguli ella mateixa” i s’adapti a la presència de l’eruga del boix, que “ha arribat per quedar-se”.
{{ comment.text }}