El Lluçanès alerta d’una desproporció de plaques solars a la comarca en el pla de la Generalitat

Per posar solució als deures pendents que té Catalunya en transició energètica –la producció de fonts renovables és menor aquí que a l’Estat espanyol i la mitjana europea–, la Generalitat ha treballat els últims anys el PLATER, un pla que entra al detall de cada municipi i estableix com desplegar-hi panells fotovoltaics o, si és el cas, també molins de vent. La proposta s’ha anat entregant als alcaldes i alcaldesses en format carpeta física i, des de Setmana Santa, es pot consultar en un visor obert que permet informar-se sobre qualsevol lloc de Catalunya. En aquesta anàlisi, la Mancomunitat del Lluçanès ha alçat la veu per denunciar una “desproporció”, ja que a la comarca s’hi preveuen 7,89 quilòmetres quadrats de plaques fotovoltaiques, l’equivalent al 3,5% de la seva superfície –la mitjana catalana és del 0,98%– i una càrrega 36 vegades per sobre del seu pes en nombre d’habitants. En termes absoluts, destaquen Olost, Oristà i Lluçà, però el percentatge de terme municipal ocupat fregaria el 5%, a més a més d’Olost, a Sant Martí d’Albars i Perafita. Ocupació del terme municipal segons el PLATER (%) Alpens2,31 Lluçà3,13 Olost4,89 Oristà3,36 Perafita4,86 Prats de Lluçanès2,62 Sant Martí d’Albars4,91 Sobremunt1,02 Lluçanès3,48 Un altre aspecte que preocupa és que, en tractar-se de pobles petits, no hi ha prou teulades, polígons i zones degradades per cobrir i, per tant, es preveu afectar més camps i espai rural (93,4%) que la mitjana catalana (58,5%). És a dir que el Lluçanès es convertiria en un dels territoris a assumir de manera més intensiva els efectes de la transició energètica quant a paisatge. “El PLATER és una eina necessària i, des del punt de vista tècnic i polític, celebro que el país planifiqui, perquè, quan no ho fem, tenim problemes com els que ara estem veient per exemple en educació”, diu l’alcalde d’Olost, Gil Salvans (independents), també tècnic de l’Agència Local de l’Energia d’Osona. De fet, recorda que el pla s’ha construït a partir de 140 capes d’informació científica i tècnica. El problema és que “hi falta la mirada del territori”, el coneixement del món local i de la gent que treballa la terra. Posa el cas d’un particular que procura pel relleu generacional i s’ha trobat el 80-90% de la finca marcada com a zona prioritària per a panells: “És una contradicció”. Es genera una competència entre dos grans elements al nostre país com són l’arrelament al territori i la transició energètica. Des de la Mancomunitat del Lluçanès, el gerent, Carles Banús, posa el focus en el contrast entre el percentatge català –ocupació de menys de l’1%– i el 3,5% de la comarca: “No qüestionem la necessitat del pla, però sí que demanem una revisió ben feta.” Per això ja s’han enviat aportacions a la Generalitat i, un cop el PLATER s’aprovi per decret, es preveu presentar-hi al·legacions: “La voluntat que tenim com a Mancomunitat és posar a disposició dels ajuntaments un tècnic perquè puguin interpretar el mapa i, dins del marge de la Generalitat, presentar propostes pròpies per afinar i protegir al màxim el territori.” Banús hi afegeix que el pla tindrà un rang superior als planejaments municipals, de manera que és important que s’ajusti per tal de no condicionar o passar per sobre de decisions locals. Malgrat que el detall de cada lloc encara s’està analitzant (en total són milers de pàgines), un altre punt a tenir en compte és com s’evacuarà l’energia produïda. “Si ara ja ens trobem que amb petites instal·lacions aquest és un gran problema, hem de pensar què passarà amb més MW”, apunta Salvans. Preocupa, en aquest sentit, l’impacte de futures línies de mitja tensió imprescindibles per transportar l’electricitat generada. Amb tot, l’alcalde insisteix que com a mínim el seu missatge no és de rebuig, sinó de necessitat d’equilibri territorial: “El pla posa de manifest les vergonyes del món consumista en què vivim i la ingent demanda d’energia, però planificar és bo per no deixar-ho tot en mans de la selva del mercat. De moment tenim una base i confiem que amb propostes i al·legacions objectives s’hi sumarà la mirada local.”

El Lluçanès alerta d’una desproporció de plaques solars a la comarca en el pla de la Generalitat

El 2025 frena la davallada de la qualitat dels rius d’Osona i el Lluçanès i apunta una millora

La Mancomunitat del Lluçanès rebutja la planificació del PLATER per a la comarca

Front comú d’Osona per no pagar el mateix en residus que les ciutats que no s’impliquen a reciclar

Un centenar de persones a la caminada del Consell d’Osona per conèixer el cicle de l’aigua

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

“A partir de la mort del meu marit, molta gent m’ha vingut a demanar com ho vam fer”

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Desmantellen una plantació de marihuana en una masia de Gurb