Augmenta la supervivència dels pacients amb càncer de pulmó a Osona

El càncer de pulmó és el tercer amb més incidència a tot el món i el més letal de tots, ja que una de cada quatre morts per càncer són de persones que en patien d’aquest tipus. Entre els carcinògens més importants hi ha el tabac, que provoca entre el 80% i el 85% de casos, i cada vegada guanya més pes també el gas radó, que s’allibera de la terra, a banda d’altres factors comuns a la resta de càncers com són el consum d’alcohol, la dieta que es porta o l’exercici físic que es fa. Tot plegat fa que sigui una malaltia amb un impacte clínic important i per això la doctora Marta Parera, especialista en oncologia pulmonar i ginecològica i cap de la Unitat d’Oncologia i Hematologia del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), l’ha volgut estudiar en la seva tesi doctoral. L’ha titulada “Evolució del càncer de pulmó de cèl·lula no petita a la comarca d’Osona en els últims 20 anys” i la va defensar el passat octubre a la Universitat de Vic-UCC davant un tribunal que li va atorgar la qualificació d’excel·lent cum laude. https://youtu.be/WeCwEFcOqPM?si=c86RGP_mEeuWd2Bt “És dels primers treballs que analitza les dades epidemiològiques, terapèutiques i econòmiques seguint un model de real world data, que vol dir amb dades de la població assistencial de veritat i no amb pacients ideals com fan els estudis clínics”, destaca Parera. L’oncòloga, que fa 16 anys que exerceix al CHV, detalla que de càncer de pulmó n’hi ha de cèl·lula petita, que és el menys freqüent amb un 15% dels casos, i de cèl·lula no petita, que és el més freqüent amb un 85% dels casos i és en el qual s’ha centrat. L’estudi parteix de dades del 2002 perquè és el moment en què comencen a recopilar-se al registre de tumors hospitalaris de Vic i va fins al 2022. “És una malaltia que al llarg d’aquest temps ha tingut molts canvis i una evolució brutal, perquè hem passat de no tenir cap tractament i començar amb una quimioteràpia que era igual per a tothom a fer en l’actualitat una seqüenciació molecular dels tumors i a tractar-los de forma personalitzada segons el que genèticament més convé al pacient”, comenta. En l’estudi, Parera ha dividit aquestes dues dècades en períodes de cinc anys, que són els que han coincidit amb els canvis diagnòstics i terapèutics. Del 2002 al 2006 era quan s’administrava la quimioteràpia comuna i s’iniciava la teràpia molecular. Del 2006 al 2012 es va començar a aplicar una segona quimioteràpia més específica per a uns subtipus de tumors i la teràpia molecular es va passar a administrar de forma dirigida. Del 2012 al 2016 aquesta tendència a dirigir els tractaments augmenta i a partir del 2016 s’inicia la immunoteràpia, que és el fàrmac que ha donat més supervivents a llarg termini. “En aquest últim període hi ha un augment de cost pel tractament, que també hem avaluat, però sobretot un augment de supervivència significativa. No hem analitzat el percentatge sinó si hi havia diferències significatives al llarg dels mesos i el que veiem és que hi ha molts més pacients vius que en els períodes previs”, ressalta Parera. L’augment es produeix en les etapes avançades de la malaltia, és a dir en els estadis 3 i 4, que és on entra en joc el tractament mèdic, perquè en els estadis inicials és quan es fan els tractaments de cirurgia i radioteràpia. “En el subgrup de pacients amb pitjor pronòstic perquè la malaltia és avançada és on es veu aquest increment de la supervivència i això és el més significatiu”, continua. D’un total de 525 pacients tractats mèdicament en aquests estadis, n’hi ha 64 (12,1%) que són llargs supervivents a tres anys i també n’hi ha 21 (4%) que arriben als cinc anys de vida. “Amb la quimio del 2002 el resultat de supervivència global era de set mesos i ara hi ha supervivents a tres i cinc anys i cada vegada n’hi haurà més. Abans els supervivents a tres anys eren molt marginals”, assegura l’oncòloga. “No tenim dades numèriques però sí corbes de supervivència, que és l’important, ja que les dades de l’estudi no són madures perquè, gràcies a Déu, no tots els pacients han mort”, comenta. Parera agraeix el suport rebut durant aquests anys d’estudi, que van començar el 2016, i assegura que “no hauria estat possible sense la meva directora i tutora de tesi, la doctora Nadia Carminia Espejo Herrera”. La recerca ha analitzat un total de 905 pacients avaluables amb càncer de pulmó, dels quals el gruix principal són homes, fumadors o exfumadors, de més de 65 anys. “Són molts pacients els que hem pogut avaluar i això és una de les fortaleses de l’estudi juntament amb el fet que tenim una població molt homogènia que ens dona una solidesa molt gran, ja que l’índex de penetració de l’hospital a la comarca és del 85%”, remarca Parera. La nova doctora de la UVic-UCC posa en valor així mateix “l’extensa feina que s’ha fet de creació d’una base de dades que ens servirà per continuar estudiant moltes altres coses d’aquesta comarca, perquè al llarg de l’estudi han sorgit moltes hipòtesis”.

Augmenta la supervivència dels pacients amb càncer de pulmó a Osona

Una causa d’arrel osonenca aconsegueix l’excepcionalitat d’il·luminar la Sagrada Família

Campdevànol i Vic continuaran sent els hospitals de referència pel Ripollès tret de la Vall de Camprodon, que podrà triar

Ripoll demana a Salut que valori la construcció d’un hospital i un heliport a la capital de comarca

Treva en la crisi per la divisió del mapa sanitari del Ripollès

LA PREGUNTA

Creu que l’absentisme és un dels principals problemes del mercat laboral?

Aquell local d'adolescents

Els menors morts en l'incendi de Manlleu van quedar inconscients i no van poder fugir

Multitudinari comiat a Manlleu als adolescents morts en l'incendi

Bolca un remolc carregat amb quatre vaques a la C-17

Manlleu homenatja els morts de l'incendi

Detenen un conductor begut després de fugir d'un control pel Carnaval de Taradell

Detenen un fugitiu a Manlleu buscat al Marroc per tràfic de persones

Commoció i dol a Manlleu

Requisen més de 2.100 peces de roba falsificada al mercat de Vic

Moren cinc joves en un incendi a un bloc de pisos de Manlleu