Casa seva és avui a més de 8.000 quilòmetres d’on van néixer i fer els primers passos, però cap de les tres ha renunciat al seu país. Al Brasil hi tenen les arrels. Família, amics i records d’unes primeres dècades de vida que Sandra Garcia va passar a tocar del mar, al glamurós barri de Copacabana (Rio de Janeiro). El soroll de les onades el va canviar fa 14 anys pel paisatge i la tranquil·litat del Collsacabra, però tot i així a les passades eleccions va decidir votar el controvertit Jair Bolsonaro, candidat del Partit Social Liberal (PSL): “Mai he sigut de dretes, mai, però hem arribat a una situació tan extrema que no hi havia alternativa”.
Al seu entendre, el futur del Brasil passa per “un canvi necessari”. I el nou president “el pot materialitzar”, una visió que està als antípodes de la de Katia Juncks, que viu a Catalunya des de fa 18 anys i actualment és regidora de Capgirem a l’Ajuntament de Vic. Convençuda que la victòria de Bolsonaro es traduirà tard o d’hora en una dictadura militar, critica “el discurs de l’odi” que l’ha catapultat a guanyar les eleccions i tem les conseqüències que pugui tenir per a les dones, els immigrants, el col·lectiu LGTBI i la població d’esquerres o la que viu a la perifèria. El plantejament de Juncks no admet fissures: votar Bolsonaro és haver fet confiança al neofeixisme i, per tant, “tancar la porta al respecte pels drets humans més essencials” en una democràcia ja molt fràgil de per si.
Elizabeth Farias, de Torelló, també és crítica amb el nou president, sobretot pel que fa a legalitzar el dret de tenir armes de foc. “No pot dir que matarà qui ha matat”, apunta, “el que necessitem és començar des de la base: assegurar que tothom tingui una bona educació i que desaparegui la necessitat de robar o fer mal. Tampoc em sembla bé que vulgui abaixar el sou de les dones perquè hi ha el risc que es quedin embarassades”.
Garcia: “Estic en contra de moltes coses que diu, però feia falta un canvi”
A les eleccions celebrades l’últim cap de setmana d’octubre, Jair Bolsonaro va obtenir el 55,13% dels vots, mentre que el progressista Fernando Haddad, candidat del Partit dels Treballadors (PT), es va quedar al 44,87%. El context és rellevant: el gegant llatinoamericà venia d’anys de victòries del PT, amb presidents com l’ara empresonat Luiz Inácio Lula da Silva o Dilma Rousseff, però Bolsonaro va aconseguir que virés a la ultradreta i, a més a més, guanyant-se el favor de l’elit econòmica, la classe mitjana descontenta o els estrats més humils de la societat. La raó que hi veu Garcia és la necessitat de plantar cara a la corrupció: “Al PT n’hi ha hagut molta. Lula da Silva és a la presó per això. Tinc familiars que treballen a Petrobras [empresa petroliera de propietat estatal però amb participació privada estrangera] a qui el govern va abaixar el sou un 30%. L’argument era que no hi havia diners per pagar, però bé que en van donar a Veneçuela o a Cuba. I això mentre al Brasil la gent passava gana. A Rio fa por sortir al carrer: hi ha traficants amb armes més poderoses que les dels policies. Bolsonaro és un conservador i estic en contra de moltes de les coses que diu, però necessitem un canvi. Ho hem de provar”.
Farias: “Cal començar des de la base, una bona educació per a tothom”
Reunides per EL 9 NOU a la pastisseria que Garcia regenta a l’Esquirol, els arguments probolsonaro no convencen per a res Juncks, que defensa que si el PT sembla ara més corrupte és perquè “el jutge federal Sergio Moro, que per cert serà ministre de Justícia del govern del PSL, s’ha dedicat a investigar només aquest partit”. Ni ella ni Farias es confessen votants de Lula da Silva o Rousseff, però entenen que a la segona volta de les presidencials i “amb la democràcia en joc”, calia apostar pel PT perquè era “l’únic que tenia a l’agenda lluitar contra el racisme, la violència de gènere, la pobresa estructural, els drets laborals… Ja estem prou malament per passar a ser també un país feixista”, lamenten. L’èxit de Bolsonaro l’atribueixen a la proliferació de fake news gràcies al “suport de la premsa brasilera privada” i la “intoxicació” de votants amb poc interès polític a través de les xarxes socials. “També n’hi ha que són anti-PT i que per aquest motiu li han donat el vot. Espero que més endavant entonin el mea culpa”, hi afegeix Juncks mentre recorda l’assassinat de l’activista d’esquerres Marielle Franco.
Juncks: “Espero que els anti-PT que l’han votat acabin entonant el ‘mea culpa”
El seu és un debat que a gran escala continua fent córrer tinta a la premsa internacional arran de propostes com reduir el deute públic un 20% a través de privatitzacions, concessions i venda de propietats públiques, revocar l’actual llei d’immigració o qualificar de terrorisme la invasió de qualsevol propietat. El món es fa preguntes. I a Osona tampoc hi ha acord: Garcia defensa la necessitat d’un canvi per transformar el Brasil en un país millor. L’objectiu de Farias i Juncks no és diferent, però el camí per aconseguir-lo supera de tros els 8.000 quilòmetres que les separen d’on van néixer.
