L’Ajuntament de Calldetenes s’ha fixat entre les prioritats d’aquest mandat avançar i tancar temes urbanístics que el poble arrossega de fa temps. Així com l’aprovació del POUM o l’etern litigi amb Sant Julià per la Font d’en Titus, entre aquestes carpetes hi ha la urbanització del Torrental.
S’arribi a desenvolupar el sector o resti com fins ara, queden quotes pendents de calcular, cobrar, retornar… I el consistori també ha hagut de fer front aquest abril a una sentència que l’obliga a pagar gairebé 600.000 euros a l’empresa constructora.
Els diners, en concepte d’interessos de demora, ja estava previst que tard o d’hora s’haurien d’abonar, però van crispar l’últim ple a causa d’un intercanvi de retrets entre ERC i l’exalcalde Jaume Mas, que havia format part del grup però va retornar a la política com a independent (CxC) i ara integra el govern municipal amb Junts.
“Estem furiosos d’haver de pagar tots aquests diners”, va defensar la republicana Irene Puigdesens, “corresponen a més d’una tercera part del pressupost de l’Ajuntament, i fa tres anys ja vam haver de retornar 500.000 euros d’una subvenció del pavelló. En total en són més d’un milió que els calldetenencs i calldetenenques hauran hagut de pagar de la seva butxaca per projectes iniciats en l’etapa de govern del senyor Mas”.
La cap de l’oposició demanava tot seguit “l’assumpció de responsabilitat política, perquè no és de rebut continuar delegant gestions municipals a qui liderava projectes que han generat forats d’aquesta magnitud”.
Marc Verdaguer (Junts), el regidor d’Hisenda, va explicar que per fer front a la sentència no s’ha hagut de sol·licitar cap préstec, sinó que els diners s’havien anat resguardant des de pressupostos passats.
L’alcalde, Miquel Riera (Junts), i el regidor no adscrit Màrius Valls hi afegien que s’està treballant en possibles reclamacions per recuperar l’import.
Malgrat aquest full de ruta i els aclariments, el debat al ple va anar pujant de voltes fins al punt que Mas es va adreçar a la republicana Mireia Escobar amb un to que ERC qualifica de “displicent” i “intolerable”.
També hi havia hagut retrets creuats amb Màrius Valls, la qual cosa va portar l’alcalde a demanar que es mantinguessin les formes i no hi hagués “insults ni temes personals entremig”: “Hem de solucionar els temes que afecten Calldetenes i que el poble vagi endavant, sense rancúnies ni tantes històries d’anys enrere”.
Els orígens de la urbanització del Torrental es remunten a principis dels 2000. El desenvolupament d’aquesta zona del poble –on hi ha l’institut– va quedar aturat quan els propietaris van presentar una querella criminal contra l’aleshores alcalde Jaume Mas i Servià Cantó.
Els acusaven d’estafa, frau i prevaricació, al·legant que l’Ajuntament i la constructora s’haurien posat d’acord per cobrar-los més obra de la realment executada.
El jutge va sentenciar l’any 2021 que no hi havia indicis dels delictes i va arxivar el cas, però mentrestant la situació ja s’havia anat empantanegant amb causes paral·leles, com un expedient sobre si s’havia informat prou de les voladures.
Vic també haurà d’abonar 2,5 milions d’una sentència
Al darrer ple de Vic, la regidora d’Economia, Núria Homs (Junts), exposava, durant una modificació de crèdit, que per una sentència judicial l’Ajuntament haurà de pagar més de dos milions als propietaris dels terrenys on anys enrere es va construir l’institut La Plana.
Tal com concreta la regidora, es tracta del sector de la font de Sant Pere, en què hi havia una part destinada a construir·hi equipaments. La contraprestació dels propietaris –a cedir-ho obligatòriament i gratuïtament a l’Ajuntament– era que podien edificar a la part restant.
Va arribar el moment en què el Departament d’Educació va reclamar un terreny a Vic per construir-hi el centre escolar i l’Ajuntament va cedir-los aquesta part. Tot i que la part privada del sector no estava urbanitzada, es va signar un conveni de cessió anticipada entre propietaris i Ajuntament per tirar endavant la construcció de l’institut.
L’equipament, doncs, es va alçar sense que els propietaris desenvolupessin la seva part. La situació es va capgirar com un mitjó quan una sentència va tombar el POUM del 2011 i va fer requalificar aquests terrenys com a rústics i inundables. L’institut ja estava enllestit però l’altra part, no.
“L’Ajuntament sempre ha tingut clar que aquella cessió l’hauríem de pagar tard o d’hora”, remarca la regidora. Va alentir la compensació perquè no hi havia un acord en els preus dels terrenys. Un primer peritatge per part dels propietaris els quantificaven en 3,5 milions, valor que l’Ajuntament no va acceptar. Després de diversos estira-i-arronses, una sentència fixa l’import en 2,5 milions, quantitat que ja estava prevista al POUM aprovat el 2019.
“Si haguéssim hagut de pagar de seguida, la peritació inicial era més cara”, conclou Homs.
