Campanya a Vic per millorar l’ús del català als comerços de la ciutat

L’Ajuntament de Vic, el Centre de Normalització Lingüística d’Osona i el Departament de Política Lingüística impulsen un pla per millorar l’ús del català al comerç de la ciutat.

Per elaborar-lo, s’ha dut a terme un estudi entre més de 400 establiments, del qual es desprèn, per exemple, que 3 de cada 4 persones que atenen el públic comença la conversa en català, però en canvi un 12% continua en castellà, tot i que els clients hagin iniciat en català.

La regidora de Llengua de Vic, Bet Piella, ha destacat que un dels principals objectius és aconseguir que els catalanoparlants “no canviïn de llengua”. Amb la col·laboració dels agents econòmics locals, el pla contempla actuacions formatives, informatives i de sensibilització.

La regidora de Llengua de Vic, Bet Piella, ha admès haver rebut els resultats de les dades de l’estudi d’Ofercat sobre l’ús del català al comerç de Vic “amb certa sorpresa”. Ha destacat que hi ha dades que tenen “molt valor” sobretot aquelles que tenen a veure amb persones que han nascut a l’estranger i que disten bastant de la percepció, ha dit, del paisatge lingüístic que tenen els mateixos vigatans sobre el fet que l’ús social ha baixat molt en els darrers temps.

El cap del Servei de Foment de l’ús del Consorci per a la Normalització Lingüística, Carles Rosselló, ha destacat Vic com una de les ciutats capdavanteres del país en l’ús del català als comerços, si bé ha reconegut que també “hi ha camp per recórrer”.

Rosselló ha parlat sobre el català “ocult” que cal fer aflorar. “Té molta importància que d’entradra les persones que tenen el català com a llengua habitual no canviïn de llengua, perquè això fa que les altres puguin practicar”. “Així guanyem moltes més interaccions en català”, ha assenyalat.

Tot i que les dades que s’analitzen a l’estudi “són molt bones”, també és cert que respecte del darrer estudi que es va fer el 2018 a la ciutat hi ha una lleugera tendència a la baixa.

La disponibilitat lingüística en català per persones nouvingudes passa del 30 als 53 punts

L’estudi d’Ofercat recull dades sobre la llengua escrita a través de l’observació de la retolació dels establiments comercials. S’obtenen dades de la retolació identificativa –que indica el nom de l’establiment i l’activitat principal-, la retolació informativa -que recull els cartells de l’aparador- i la retolació horària. A Vic, un 60,9 % dels establiments té la retolació identificativa en català, i un 85,2 % hi tenen la retolació informativa. En aquest context, pel que fa al compliment de la Llei de política lingüística, més del 90% s’hi adequa.

Pel que fa a l’activitat comercial es constaten algunes particularitats per sectors. Per exemple, pel que fa a la retolació identificativa, els rètols en català en el sector de l’alimentació representen el 83,3 %, mentre que als sectors de les finances i el tèxtil l’ús del català és força limitat i només és present en el 36,4 % i 37 % dels rètols respectivament.

Pel que fa a la restauració i l’hoteleria, la llengua de salutació en català se situa en un 64 % i la disponibilitat lingüística en català en un 80 %.

L’Estudi Ofercat permet veure l’evolució de l’ús del català al comerç amb l’índex Ofercat, un indicador lingüístic sintètic que mesura l’oferta de llengua catalana de 0 a 100. A Vic, l’índex Ofercat obté una puntuació de 74 en la retolació identificativa, un 81 en la llengua de salutació i un 88 en la disponibilitat lingüística en català.

Aquests resultats suposen un descens respecte de l’últim estudi de l’any 2018, en què la retolació identificativa va obtenir 77 punts, la llengua de salutació, 87, i la disponibilitat lingüística, 92.

Per contra, l’índex Ofercat permet observar una millora substancial dels resultats que es van obtenir a l’edició de l’estudi del 2018 en els comerços en què l’atenció al públic la fa personal nouvingut, en què s’ha passat de 7 a 42 punts en la llengua de salutació, i de 30 a 53 en la disponibilitat lingüística en català.

‘Comerços aprenents’

En col·laboració amb el Consorci de Normalització Lingüística d’Osona, l’Ajuntament planteja un seguit d’actuacions per promoure la sensibilització i l’ús actiu de la llengua, i per facilitar el coneixement de la legislació lingüística.

Entre d’altres, durant aquest 2025, es durà a terme una observació dels comerços del centre històric de Vic, amb un registre d’uns 200 comerços aproximadament. També es farà una trentena de visites a establiments del sector de la restauració per tal de presentar-los la carta de serveis específics per a l’àmbit comercial i informar-los dels drets i els deures lingüístics.

Entre aquests serveis, destaquen el d’assessorament, el programa de Voluntariat per la Llengua o el programa de comerços aprenents. Precisament, el de ‘comerços aprenents’, destaca perquè és un projecte formatiu que s’adreça específicament als comerços lingüísticament més deficitaris pel que fa a l’ús del català.

Consisteix en una formació bàsica de llengua catalana de 15 sessions de durada, que s’imparteix al mateix comerç a càrrec d’un tècnic del Centre de Normalització Lingüística d’Osona. Aquesta acció formativa ha de permetre que el personal assistent pugui adreçar-se als clients en català en interaccions senzilles. 

D’altra banda, també es vol fer créixer amb noves adhesions el programa de voluntariat de comerços  que tenen com a llengua inicial el català. Es vol que siguin establiments col·laboradors del programa del Voluntariat per la Llengua i també que participin en els tallers de bones pràctiques en un entorn multilingüe.

Des del Consorci osonenc, la directora, Assumpta Grabolosa, ha destacat que és molt important per a les persones que estan aprenent la llengua poder tenir “establiments segurs” on poder practicar.