Canviar els plànols pel camió

Quan molts joves acaben la universitat, busquen una feina relacionada amb els seus estudis, però també n’hi ha alguns que decideixen canviar el rumb. És el cas de Marc Viñas, que va decidir pujar a la cabina d’un camió. Té 23 anys, és arquitecte de formació i des de fa pocs mesos treballa com a transportista autònom amb un camió grua. Una decisió que, lluny de ser improvisada, va començar a prendre forma durant els estius ajudant el seu pare. Mentre estudiava Arquitectura, aprofitava les vacances per conduir el camió familiar després d’haver-se tret el carnet i el CAP (certificat d’aptitud professional). Quan va acabar la carrera, va descobrir que aquella feina li agradava més del que havia imaginat. “Vaig veure que portar el camió i treballar amb la grua era el que realment m’omplia”, explica. Fer-se autònom, però, no va ser un pas senzill. Es va informar, va estudiar les opcions i va comptar amb el suport de la família. El seu pare, que també es dedica al sector i disposa de diversos camions grua, va ser qui el va assessorar durant tot el procés. En Marc li va comprar un dels vehicles i avui tots dos treballen de manera independent. La inversió inicial és una de les principals barreres. Només obtenir el carnet de camió i el certificat professional ja supera els 4.000 euros. A això s’hi suma el cost del vehicle. “Un camió de segona mà pot costar entre 80.000 i 90.000 euros”, explica. Actualment treballa principalment entre el Ripollès i Osona, transportant materials de construcció i fent serveis amb camió grua. Des de descarregar panells o teules fins a col·locar aparells d’aire condicionat o calderes en espais on una grua convencional no pot arribar. Des de fora, la feina pot semblar senzilla. Però assegura que hi ha molta més responsabilitat de la que sembla. “No és només carregar i descarregar. Has de calcular pesos, assegurar bé la càrrega, tenir en compte el terreny, les maniobres i treballar amb la grua sense malmetre res.” Cada servei exigeix precisió i molta concentració. El que més el satisfà és arribar al final de la jornada i veure la feina acabada. “Quan el client queda content i veus que tot ha sortit bé, és quan realment gaudeixes de la feina.” Les jornades, però, acostumen a ser llargues. Alguns dies comença abans de les 6 del matí i no acaba fins al vespre. Tot i el cansament, assegura que mai s’ha plantejat si es va equivocar. “Arribes cansat, però satisfet. Quan treballes en una cosa que t’agrada sempre et venen idees per continuar creixent.” De fet, ja pensa en el futur. Més enllà del transport, li agradaria ampliar el projecte cap al sector de la construcció i oferir més serveis. Ser autònom també implica assumir riscos. Si un dia no treballa, aquell dia no factura. Les baixes laborals o les despeses fixes formen part de la realitat quotidiana. Tot i això, defensa que l’esforç compensa. “Si ets una persona treballadora, responsable i t’agrada el que fas, et pots guanyar molt bé la vida.” Viñas aprofita també per reivindicar el valor dels oficis. Considera que, durant anys, s’ha transmès la idea que l’únic camí passa per la universitat. “Cada vegada hi ha més gent amb carrera, però cada cop falten més professionals que facin oficis.” Creu que el futur passarà precisament per aquestes professions especialitzades. “Sempre necessitarem un paleta, un fuster, un lampista o algú que sàpiga fer bé la seva feina.” Ell, amb només 23 anys, ja ha apostat pel seu propi projecte. No sap exactament on serà d’aquí a cinc o deu anys, però sí que té clar el camí. El resumeix amb una frase que també serveix de consell per als altres joves: “Si t’agrada el que fas i hi poses passió, endavant. Segur que te’n sortiràs.”

Canviar els plànols pel camió

El Catalunya de Ribes, un hotel d’experiències i records

Més de dos anys sense aigua al canal Grau i Raguer de Campdevànol

El pont Vell de Sant Joan, una gran arcada sobre la memòria

Cent anys, cent socis

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

L’ofici de construir un bon menú

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

“Tornaria a ser metge, ha estat la feina de la meva vida”

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?