La residència de Campdevànol celebra trenta anys fent de casa

Durant uns dies de l’estiu del 1995, la residència i centre de dia de Campdevànol va tenir una única resident. Es deia Dolors Selva, tot i que tothom la coneixia com la Doloretes. Mentre les habitacions encara esperaven nous ingressos, ella compartia aquell edifici acabat d’estrenar amb desenes de professionals. Tres dècades després, aquella escena gairebé sembla impossible. Per les seves habitacions hi han passat més de 550 persones i la residència s’ha convertit en un dels equipaments imprescindibles del municipi.Els 30 anys del centre no expliquen només la història d’un edifici. També expliquen com ha canviat la manera d’envellir, d’entendre les cures i d’acompanyar les persones. “Allà és casa seva; nosaltres hi anem a treballar”, resumeix la directora, Isabel Mir, una frase que sintetitza la filosofia que ha anat definint el centre durant aquests anys.Quan la residència va obrir portes, les 60 places es van omplir inicialment amb persones procedents de diferents punts de Catalunya. Era una decisió necessària per posar en marxa el servei, però que va generar certa incomprensió entre una part del veïnat, que esperava que aquell equipament fos sobretot per a la gent gran del poble. Amb el temps, aquesta realitat es va capgirar. Avui la majoria de residents són de Campdevànol o de municipis propers, consolidant el paper del centre com un servei de proximitat per al Ripollès.També han canviat les persones que hi arriben. Fa 30 anys hi predominaven els anomenats casos socials i residents amb més autonomia. Ara, la mitjana d’edat s’acosta als 90 anys i la dependència física i cognitiva és molt més elevada. L’augment de l’esperança de vida, els avenços mèdics i el nou sistema de valoració de la dependència han transformat completament el perfil dels usuaris, una evolució que també es reflecteix al conjunt de les residències públiques del país. Darrere aquesta evolució hi ha un equip d’una cinquantena llarga de professionals. Geriatria, infermeria, fisioteràpia, psicologia, educació social, cuina, bugaderia, manteniment o neteja formen part d’un engranatge que sovint passa desapercebut. La residència manté serveis propis, com la cuina i la bugaderia, i aposta per una atenció que traspassa les necessitats físiques. Les activitats compartides amb l’escola, l’institut, la biblioteca o les entitats del municipi busquen evitar l’aïllament i mantenir viu el vincle entre la gent gran i la comunitat.Però si hi ha un episodi que marca un abans i un després és la pandèmia. La residència es va convertir en un espai tancat, sense visites, amb professionals assumint una responsabilitat enorme i famílies obligades a confiar plenament en qui cuidava els seus éssers estimats. Mir recorda aquells mesos com els més difícils dels seus gairebé trenta anys al centre, però també com una demostració de compromís col·lectiu. La residència va aconseguir mantenir-se durant mesos sense cap cas de covid, un fet que encara avui és motiu d’orgull per a l’equip. Els reptes, però, continuen canviant. Les persones grans que hi ingressaran els pròxims anys seran més diverses culturalment, socialment i familiarment. Això obliga els professionals a formar-se constantment i adaptar un model d’atenció que ja no pot ser igual que fa 30 anys. La societat evoluciona i la residència li agafa la mà i assumeix el repte del canvi social per oferir un bon servei. La celebració dels 30 anys, que aquest juliol va reunir residents, famílies, treballadors i col·laboradors, ha estat sobretot una oportunitat per mirar enrere. No tant per recordar un aniversari rodó, més aviat per prendre consciència que, mentre Campdevànol canviava, també ho feia una casa que ha vist passar centenars de vides. Perquè, al capdavall, una residència no tan sols és el lloc on s’acaba una etapa. És l’espai on moltes persones continuen escrivint-ne una de nova.

La residència de Campdevànol celebra trenta anys fent de casa

Radiografia a l’ocupació del Ripollès: falta personal qualificat i de talent

El temps troba casa a Ogassa

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

Canviar els plànols pel camió

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

El temps troba casa a Ogassa

“Sobre l’hospital, conec molta gent que es decanta per anar a Olot per proximitat”

Manlleu aprova la urbanització de l’entrada per Torelló on faran un McDonald’s

Un ‘palauet’ al cor de Manlleu

Una moneda de Baitolo, troballa de la campanya d'excavacions al Camp de les Lloses de Tona

Radiografia a l'ocupació del Ripollès: falta personal qualificat i de talent

Mor un veí d'Ogassa en un xoc frontal a l'Alt Empordà

Polèmica a Ripoll perquè una filla de l’alcaldessa treballarà a la policia local

“Quan tens una actuació delicada, a casa no pots dir que t’has jugat la vida”

L'art de cuidar els clients des de la cuina