Carrers (i aparells) amb encara massa barreres

L’accessibilitat és fonamental per a un 10% de la població, necessària per a un 40% i confortable per al 100%. Amb una afirmació com aquesta, projectada a una pantalla, s’exposava dilluns a la seu vigatana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) la importància de disposar d’uns entorns adaptats per a les persones amb algun tipus de discapacitat, en el marc de la presentació dels principals punts del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya, que va entrar en vigor l’1 de març. Avançar en accessibilitat suposa un avantatge col·lectiu, amb vies urbanes, edificis, productes i serveis més fàcils d’utilitzar, però alhora, com en molts canvis normatius, pot suposar maldecaps a qui els ha de preveure i posar en marxa, ja sigui a l’hora de projectar una rampa que pot fer malbé patrimoni cultural o bé encabir un ascensor en un edifici vell on no s’havia previst. El nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya afecta diversos àmbits com l’edificació i l’urbanisme –els que generaven més interès entre els arquitectes i aparelladors assistents a l’acte– però també el transport, els productes i els serveis, per tal que, per exemple, els trens i autobusos disposin d’espais adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, les fonts o els caixers automàtics siguin accessibles per a tothom, o els establiments i serveis públics estiguin a l’abast de qualsevol persona independentment de la seva situació personal. En definitiva, el que es coneix com a accessibilitat universal, que inclou la igualtat d’oportunitats per a totes les persones tant en l’accés com en l’ús segur i còmode del seu entorn. En aquest sentit, com va esmentar al COAC la interiorista experta en accessibilitat Amaia Larrañaga, “en gairebé trenta anys s’ha passat d’un decret, el 135/1995, que pretenia garantir l’accés a l’edifici, a un altre, l’actual, el 209/2023, que vol assegurar l’accés a l’espai, però també que es pugui comprendre i s’hi pugui interactuar”. L’enduriment progressiu de les condicions que són necessàries per parlar d’un entorn accessible ha implicat que al llarg dels anys hagi deixat de ser un concepte vinculat només amb la supressió de barreres físiques, que sovint és el més notable, i també inclogui vessants més comunicatius i cognitius, com ja fa temps que està establert en àmbits tecnològics, amb webs, aplicacions o dispositius pensats per ser utilitzats també per persones amb diversitat funcional. Ara bé, ni tan sols en aquest àmbit no sempre està present: durant la seva explicació, Larrañaga posava un exemple senzill i aparentment innocu, el dels datàfons amb pantalla tàctil, que poden suposar una desigualtat important. “Si una persona amb deficiència visual ha de pagar i el datàfon no té botons, és només una pantalla, no sap on hi ha cada número per marcar-hi el pin. Com podrà pagar? Ha de dir el seu codi personal?”, comentava. Aquest creixement dels aspectes a tenir presents perquè un entorn sigui accessible també ha arrossegat que els espais que abans es podien considerar com a practicables ara no necessàriament ho siguin, com podria passar amb qualsevol espai on només s’accedeixi amb escales. Segons la interiorista, que feia referència al glossari del decret, “ara la diferència entre un espai accessible i un de practicable és que el primer es pot utilitzar amb més comoditat”, un a més a més que en molts casos pot no suposar una gran inversió en comparació amb l’adaptació més significativa, la de garantir que es pot utilitzar de forma autònoma i segura. El nou reglament, que es desgrana en 11 capítols i un total de 199 articles, recull les consideracions a tenir presents en els diversos àmbits, i en el cas de l’edificació i l’urbanisme quins aspectes seran rellevants si es tracta d’espais públics o privats, o si són ja existents o de nova creació. Tot un ampli ventall de mesures que els arquitectes i aparelladors hauran d’estudiar amb detall abans que passin a ser obligatòries, al setembre, quan finalitzi el règim transitori d’aplicació del decret. Més enllà del règim transitori, el decret també planteja diversos terminis d’un, tres i sis anys per efectuar els ajustos que siguin necessaris i se sol·licitin en el marc d’establiments o comunitats de propietaris. “En l’accessibilitat ens cal trobar el punt d’equilibri entre el disseny i la normativa, nosaltres som els primers que volem facilitar les coses a tothom, però fem-les fàcils també per a nosaltres”, comentava el secretari de la demarcació Comarques Centrals del COAC, Manel Alcubierre, qui també es mostrava prudent “amb el xoc que hi ha entre aquesta normativa i d’altres, com les corresponents a Patrimoni; no som advocats, som arquitectes”. Pel que fa als aparelladors, el delegat del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB) a Osona i el Moianès, David Mercader, coincideix a valorar la importància de “trobar criteris comuns amb els tècnics municipals per sentir-nos còmodes i saber que, si es compleix la llei, la interpretació que es fa dels projectes en serà coherent”. Ara, de moment, des dels dos col·legis hauran d’analitzar en profunditat el nou codi per adaptar la documentació de suport que faciliten als col·legiats amb els nous requisits d’accessibilitat. Un bon objectiu pel bé de tothom, però que de ben segur els comportarà feina.

Carrers (i aparells) amb encara massa barreres

Ja hi ha en funcionament la nova zona blava de Tona

El parc de natura de Sant Sadurní tindrà finalment fauna autòctona com ossos, llops o linxs

Un altre osonenc s’embarca a la Global Sumud Flotilla cap a Gaza

Vic ingressa més de 90.000 euros al mes de les zones blaves

LA PREGUNTA

Creu que és beneficiosa l’expedició a la lluna?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

Tres cotxes implicats en un accident a la C-17 a Gurb

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un ciclista ferit en una topada amb un quad al Lluçanès

Dani Sordo lidera el Ral·li de la Llana després de l'espectacular arrencada a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

El Ral·li de la Llana omple de motor Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Dani Sordo 'guanya' i Dani Solà es reforça en el seu retorn en el 27è Ral·li de la Llana

Dos anys voltant amb la motxilla a l’esquena