Carrers (i aparells) amb encara massa barreres

L’accessibilitat és fonamental per a un 10% de la població, necessària per a un 40% i confortable per al 100%. Amb una afirmació com aquesta, projectada a una pantalla, s’exposava dilluns a la seu vigatana del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) la importància de disposar d’uns entorns adaptats per a les persones amb algun tipus de discapacitat, en el marc de la presentació dels principals punts del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya, que va entrar en vigor l’1 de març. Avançar en accessibilitat suposa un avantatge col·lectiu, amb vies urbanes, edificis, productes i serveis més fàcils d’utilitzar, però alhora, com en molts canvis normatius, pot suposar maldecaps a qui els ha de preveure i posar en marxa, ja sigui a l’hora de projectar una rampa que pot fer malbé patrimoni cultural o bé encabir un ascensor en un edifici vell on no s’havia previst. El nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya afecta diversos àmbits com l’edificació i l’urbanisme –els que generaven més interès entre els arquitectes i aparelladors assistents a l’acte– però també el transport, els productes i els serveis, per tal que, per exemple, els trens i autobusos disposin d’espais adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, les fonts o els caixers automàtics siguin accessibles per a tothom, o els establiments i serveis públics estiguin a l’abast de qualsevol persona independentment de la seva situació personal. En definitiva, el que es coneix com a accessibilitat universal, que inclou la igualtat d’oportunitats per a totes les persones tant en l’accés com en l’ús segur i còmode del seu entorn. En aquest sentit, com va esmentar al COAC la interiorista experta en accessibilitat Amaia Larrañaga, “en gairebé trenta anys s’ha passat d’un decret, el 135/1995, que pretenia garantir l’accés a l’edifici, a un altre, l’actual, el 209/2023, que vol assegurar l’accés a l’espai, però també que es pugui comprendre i s’hi pugui interactuar”. L’enduriment progressiu de les condicions que són necessàries per parlar d’un entorn accessible ha implicat que al llarg dels anys hagi deixat de ser un concepte vinculat només amb la supressió de barreres físiques, que sovint és el més notable, i també inclogui vessants més comunicatius i cognitius, com ja fa temps que està establert en àmbits tecnològics, amb webs, aplicacions o dispositius pensats per ser utilitzats també per persones amb diversitat funcional. Ara bé, ni tan sols en aquest àmbit no sempre està present: durant la seva explicació, Larrañaga posava un exemple senzill i aparentment innocu, el dels datàfons amb pantalla tàctil, que poden suposar una desigualtat important. “Si una persona amb deficiència visual ha de pagar i el datàfon no té botons, és només una pantalla, no sap on hi ha cada número per marcar-hi el pin. Com podrà pagar? Ha de dir el seu codi personal?”, comentava. Aquest creixement dels aspectes a tenir presents perquè un entorn sigui accessible també ha arrossegat que els espais que abans es podien considerar com a practicables ara no necessàriament ho siguin, com podria passar amb qualsevol espai on només s’accedeixi amb escales. Segons la interiorista, que feia referència al glossari del decret, “ara la diferència entre un espai accessible i un de practicable és que el primer es pot utilitzar amb més comoditat”, un a més a més que en molts casos pot no suposar una gran inversió en comparació amb l’adaptació més significativa, la de garantir que es pot utilitzar de forma autònoma i segura. El nou reglament, que es desgrana en 11 capítols i un total de 199 articles, recull les consideracions a tenir presents en els diversos àmbits, i en el cas de l’edificació i l’urbanisme quins aspectes seran rellevants si es tracta d’espais públics o privats, o si són ja existents o de nova creació. Tot un ampli ventall de mesures que els arquitectes i aparelladors hauran d’estudiar amb detall abans que passin a ser obligatòries, al setembre, quan finalitzi el règim transitori d’aplicació del decret. Més enllà del règim transitori, el decret també planteja diversos terminis d’un, tres i sis anys per efectuar els ajustos que siguin necessaris i se sol·licitin en el marc d’establiments o comunitats de propietaris. “En l’accessibilitat ens cal trobar el punt d’equilibri entre el disseny i la normativa, nosaltres som els primers que volem facilitar les coses a tothom, però fem-les fàcils també per a nosaltres”, comentava el secretari de la demarcació Comarques Centrals del COAC, Manel Alcubierre, qui també es mostrava prudent “amb el xoc que hi ha entre aquesta normativa i d’altres, com les corresponents a Patrimoni; no som advocats, som arquitectes”. Pel que fa als aparelladors, el delegat del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB) a Osona i el Moianès, David Mercader, coincideix a valorar la importància de “trobar criteris comuns amb els tècnics municipals per sentir-nos còmodes i saber que, si es compleix la llei, la interpretació que es fa dels projectes en serà coherent”. Ara, de moment, des dels dos col·legis hauran d’analitzar en profunditat el nou codi per adaptar la documentació de suport que faciliten als col·legiats amb els nous requisits d’accessibilitat. Un bon objectiu pel bé de tothom, però que de ben segur els comportarà feina.

Carrers (i aparells) amb encara massa barreres

La cursa de fons per ser notari

Santa Eugènia estrena gatera

Veïns del barri dels Caputxins de Vic s’agrupen en una plataforma per evitar el tancament del CAP

Roda de Ter compra una carpa per substituir la porxada de Can Planoles a l’estiu

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

Marina Quintana, al centre, i Joan Moreno, en la presentació de Rodem!, el 2023

A judici una treballadora acusada d’estafar 30.000 euros a través de factures a Vic

Crema un cotxe al costat de l'Eix del Lluçanès, a Sant Bartomeu del Grau

L’edifici del CAP de la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins

Els radars de velocitat de Vic posen unes cinc multes al dia

Les relacions Vic-Manresa: "Als manresans se'ls ha posat la ceba al cap que Vic està molt bé, i és veritat"

La Generalitat renovarà l'estació d'autobusos de Vic