Els germans Bartomeu i Francesc Motilla Amich, de Centelles, van ser deportats al camp de concentració de Mauthausen. Divendres se’ls va recordar amb la col·locació de les llambordes Stolpersteine al municipi. Però no n’hi havia per a tots dos. De Bartomeu, malgrat que ho sap la família, no se n’ha trobat documentació. També es va reivindicar la importància de mantenir viva la memòria històrica i defensar els valors democràtics.
Els germans Bartomeu i Francesc Motilla Amich, fills de Centelles, van entrar al camp de concentració de Mauthausen (Àustria) el 13 de desembre de 1940. Del bàndol republicà, dies abans els havien detingut mentre treballaven amb el seu pare, Josep, a Argelers. Va ser l’última vegada que el pare va veure els seus dos fills —en tenia cinc més.
Del camp d’Argelers van ser empresonats a l’stalag V-D d’Estrasburg i després traslladats a Mauthausen/Gusen. Mentre que en Bartomeu es va quedar en un dels barracons, en Francesc, que era barber, va poder afaitar alguns militars i, fins i tot, alts rangs.
“Del que va passar a dins del camp no en sabem gaire res perquè no ens ho van explicar”, recordava divendres la seva reneboda Carme Sayós, en l’acte de col·locació de les llambordes Stolpersteine, els cubs que recorden les víctimes del nazisme arreu del món.
A la història familiar hi han transcendit poques vivències, però sí comentaris com que “només recordaven la pudor de cossos cremats” o que “un dia et llevaves amb un company de llitera, però te n’anaves a dormir i ja no hi era”. També, que els dos germans, amb altres presos, feien un túnel amb culleres per fugir de l’horror nazi.
Tots dos van sobreviure. En Bartomeu va aconseguir fugir fent-se el mort. Després d’una forta pallissa, van penjar-lo cap per avall d’un arbre, el van carregar en un camió i, en sortir del camp, es va escapar. En Francesc va ser alliberat per l’exèrcit americà el 5 de maig de 1945.
Divendres només es va col·locar una llamborda per a Francesc. “No tenim llamborda perquè no hi ha registres del meu avi Bartomeu, però tenim constància que hi era”, remarcava la seva neta.
Els dos germans van retrobar-se a Besançon (França), i més endavant tots set germans es van veure en un hotel de París. “Alguns no es reconeixien, però parlant català es van tornar a conèixer”, relatava Sayós. Va ser l’últim cop que es van veure tots plegats.
Divendres també es va posar una llamborda per a Joan Roca Mirambell, mort al camp de Gusen. La seva història i la dels Motilla van ser recordades per alumnes de l’Institut Pere Barnils i l’Escola Vedruna Sagrats Cors, tots amb un triangle blau a la solapa, símbol dels republicans espanyols als camps nazis.
L’alcalde Josep Paré destacava la importància de la participació dels joves: “La història ens ha d’ensenyar el que no hem d’oblidar.” En la mateixa línia, Carles Prieto, delegat del govern espanyol a Catalunya, apuntava que “la democràcia s’ha de defensar cada dia”.
Finalment, el conseller Ramon Espadaler recordava que cada Stolpersteine “respon a una persona, un pare, una mare, un fill… que tenia la seva vida i la va veure doblement trencada: primer per l’exili i després pel camp de concentració”. Una història, deia, que “no s’ha d’oblidar”.
JOAN ROCA MIRAMBELL Nascut el 26 de març de 1907 a Centelles, va ingressar al camp de concentració de Mauthausen el 13 de desembre de 1940, on va rebre el número de presoner 5197. Gairebé un mes després, el gener del 1941, va ser traslladat al camp de Gusen, on va morir el 10 de desembre de 1941.
