Aquest comportament, conegut com a onicofàgia, sovint està relacionat amb l’estrès, l’avorriment o fins i tot amb la necessitat d’autoconsolar-se en moments d’ansietat. Tot i que pot semblar una pràctica inofensiva, mossegar-se les ungles pot causar problemes de salut, com infeccions, deformitats a les ungles o danys a les dents. Per sort, deixar aquest hàbit és possible amb una mica de perseverança i les estratègies adequades.El primer pas per deixar de mossegar-te les ungles és entendre per què ho fas. Estàs nerviós, avorrit o potser ho fas sense adonar-te’n? Identificar el desencadenant és fonamental per trobar una solució eficaç.
Fes servir productes amargs
Existeixen esmalts específics amb un gust desagradable. Aquestes substàncies dissuadeixen de posar-se els dits a la boca i poden ser útils per a nens i adults que es mosseguen les ungles de manera inconscient.
Mantingues les ungles curtes i cuidades
Les ungles ben tallades i polides són menys temptadores. A més, cuidar-les pot ajudar-te a veure-les com una part que vols protegir, en lloc de danyar-les.
Prova tècnica de relaxació
Si mossegar-te les ungles està relacionat amb l’estrès o l’ansietat, activitats com la meditació, la respiració profunda o el ioga poden ajudar-te a gestionar millor aquestes emocions.
Ocupa les mans amb altres activitats
Porta una pilota antiestrès, fes servir un filador (fidget spinner) o practica activitats manuals com dibuixar o fer manualitats. Això pot distreure’t i evitar que et posis les mans a la boca.
Utilitza reforços positius
Felicita’t pels petits avenços. Pots establir objectius, com per exemple mantenir les ungles sense mossegar durant una setmana, i recompensar-te quan ho aconsegueixis.
Porta guants o usa protectors d’ungles
Aquest truc és especialment útil per als nens o per a situacions en què és difícil controlar l’impuls. Els guants impedeixen l’accés a les ungles i ajuden a trencar l’hàbit.
Consulta un professional si cal
Si l’onicofàgia és molt severa o està associada amb problemes emocionals més profunds, és recomanable buscar l’ajuda d’un psicòleg o un terapeuta. Ells poden ajudar-te a entendre i tractar l’arrel del problema.
