Començar el dia al Taga

Tot i pertànyer als termes municipals de Ribes de Freser, Ogassa i Pardines, el Taga és una muntanya icònica per a tots els santjoanins. La Unió Excursionista Sant Joan de les Abadesses hi porta el pessebre cada any, hi fa una missa el tercer diumenge de juliol i és el punt més alt de la cursa que duu el nom del cim més emblemàtic de Serra Cavallera. Si el Taga atorgués una corona a l’excursionista més fidel, el santjoaní Josep Maria Anglada, ara resident a Ogassa, en seria el rei. El passat dissabte 11 d’abril va pujar al cim per mil·lèsima vegada. “No va fer una albada gaire lluïda. Hi havia pols en suspensió”, recorda. Una de les imatges que ha captat Anglada Les mil vegades que Anglada ha ascendit al Taga estan immortalitzades amb una fotografia des del punt geodèsic del cim –es veu la creu blanca i el Puig Estela de fons– i es poden recuperar al perfil d’Instagram “2040taga”. Hi ha instantànies amb neu, boira, de nit, amb els primers rajos de sol de l’albada, amb el cel serè... L’excursionista santjoaní va començar el repte el 2016, quan tenia 37 anys: “La muntanya m’ha agradat sempre, però aquesta regularitat i rutina vaig establir-la per un problema de salut.” Anglada reconeix que, al cap d’un temps d’iniciar el repte, una lesió a l’esquena es va convertir en el motiu principal per pujar la muntanya. De fet, el 2021 es va quedar clavat i quan es va recuperar es va adonar que quan caminava “amb regularitat” es trobava millor. Abans, les ascensions es concentraven entre la primavera i la tardor, però ara també hi ha inclòs l’hivern, “que hi ha poques hores de llum”. Les fotos les fa sempre des del mateix punt Hi ha dos motius més per ser el mil·lenari del Taga. El primer és que Anglada es defineix com un col·leccionista d’albades i la matinada és l’hora que més li agrada per caminar. De fet, un 80% de les fotos del cim són de primera hora. “Recarregues les piles si hi vas al matí, perquè a la tarda sovint tens coses a fer, vas enfeinat i molts plans canvien. Malgrat que tots tinguem maldecaps, allà dalt sempre hi ha pau”, reflexiona. A l’estiu, surt entre les 5 i les 5.10 de la matinada, mentre que a l’hivern ho fa a les 7 del matí. Ara hi ha una esllavissada a la carretera fins a Coll de Jou i no pot acostar-se amb cotxe fins allà, i per tant surt de Sant Martí d’Ogassa. A les 4 de la matinada ja camina. Entre setmana, penja moltes fotos en què encara és de nit i quan baixa se’n va directe cap a la feina. Només tarda entre 27 i 28 minuts per arribar al cim des de Coll de Jou, que augmenten fins als 52-53 si ho fa des de Sant Martí. Com a anècdota, va trobar un aficionat a la fotografia que hi havia anat a fer fotos de la Via Làctia un 25 de febrer a les 5 de la matinada, un fet gens habitual, ja que normalment no veu a ningú. Una de les sortides de sol al Taga El rècord d’ascensions en un sol any és de 221 el 2025; mentre que una de les anualitats només va pujar-lo unes set vegades. El pròxim repte, “si la salut m’ho permet”, és arribar a les 2.040, que coincideix amb l’alçada del cim. Les pujades també li serveixen d’entrenament per escalar muntanyes més altes com el Triglav, el sostre d’Eslovènia, situat als Alps Julians i que té previst ascendir al juliol.

Començar el dia al Taga

El Catalunya de Ribes, un hotel d’experiències i records

Més de dos anys sense aigua al canal Grau i Raguer de Campdevànol

El pont Vell de Sant Joan, una gran arcada sobre la memòria

Cent anys, cent socis

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Un incendi com cap altre

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Un mercat més buit i acalorat

Pascual ofereix als treballadors de Gurb l'opció d'anar a treballar a Aranda de Duero

El Racó d'en Pere, l’essència i el gust del menjar de tota la vida

Els estudiants excel·lents del 2026

Emotiu minut de silenci a Manlleu per la mort dels dos germans bessons ofegats al riu Ter