Quan va arribar del Marroc, ara fa 10 anys, Saloua Boussata no coneixia res de Vic. Tampoc parlava el català.
Recorda que va ser una senyora gran qui li va donar la pista de recórrer al Casal Claret. Allà hi va trobar una entitat que l’ha acompanyat en el procés d’aprendre la llengua, a cuinar o a cosir, però on també ha treballat aspectes personals, socials i laborals amb l’objectiu d’anar omplint la caixa d’eines i sortir de l’espiral d’exclusió que afecta moltes dones migrades.
Juntament amb la seva germana, la Fekria, Boussata ha estat una de les persones que ha posat cara al cosidor Pas a Pas, un projecte amb què el Casal Claret sumava l’any 2021 l’opció de sortida laboral als itineraris que ja oferia perquè les dones es formessin en costura.
Des del local al carrer de la Ramada, les Boussata i altres cosidores han escurçat pantalons, han reparat estrips de la roba dels clients, han confeccionat productes de l’entitat, han treballat per a dissenyadors… O, com a encàrrec que destaquen, han refet el vestuari dels Reis d’Orient i el seu seguici a Vic.
Ara, però, aquesta etapa s’acaba. Tot i que el Casal Claret mantindrà els itineraris formatius en costura, que són també un espai de relacionar-se i enxarxar-se socialment, tanca la botiga-taller del carrer de la Ramada.
En aquesta decisió hi pesa el procés que l’entitat va engegar fa tres anys a fi de revisar-se, garantir la seva sostenibilitat i enfortir-se.
“Com totes les del tercer sector, la nostra situació econòmica és complexa”, explica Anna Larios, la directora del Casal Claret, “costa trobar tant recursos públics com privats. Atenem la gent més vulnerable i fora del circuit”.
Un altre motiu que explica el replantejament del cosidor és que, tot i valorar positivament com ha revertit a la vida de la Saloua o la Fekria, per la botiga no hi han passat el nombre de dones que es projectava d’entrada. Això té a veure amb les dificultats d’emigrar i ressituar tots els pilars.
“L’objectiu de més rotació ha estat difícil perquè per la costura es necessita tècnica, però sobretot perquè els processos d’acompanyament d’aquestes dones són lents: estan en situació irregular, en condicions emocionals complexes i havent de gestionar realitats com l’infrahabitatge o l’adaptació de tota una família”, apunta Sara Tauste, coordinadora del cosidor.
Divendres, les germanes Boussata ja no agafaven encàrrecs. La notícia va sorprendre alguns clients que no estaven al cas del tancament. Ara per ara, cap de les dues sap com continuarà la trajectòria professional, tot i que hi treballen acompanyades del Casal Claret.
D’aquesta etapa, la Saloua en destaca el tracte amb la gent: “Quan vaig arribar no coneixia ningú. Ara camino pel carrer i saludo. Fins i tot m’he trobat cares conegudes al tren”.
{{ comment.text }}