És saurí i té la capacitat de detectar aigües subterrànies. Des de la plaça de la Catedral de Vic, el ‘Torn de tarda’ d’EL 9 TV va descobrir com treballa Gil Prims amb eines com el pèndol o la vareta, una pràctica poc coneguda per a molta gent.
En un món dominat per la tecnologia i la immediatesa, la figura d’en Gil Prims connecta directament amb una tradició que es remunta a les pintures rupestres de fa vuit mil·lennis.
Aquest saurí local, que va heretar el do i la curiositat del seu avi de pagès, manté viu l’ofici de detectar corrents d’aigua subterrània amb poc més que una vareta i una gran capacitat de concentració.
Segons explica el mateix Prims, no es tracta d’estudiar cap teoria complexa, sinó de practicar i de ser capaç d’escoltar les reaccions del propi cos davant les radiacions que l’aigua emet des de sota terra.
L’eina principal d’en Gil és un bastó d’om o de avellaner, materials triats per la seva flexibilitat i resistència a la tensió. Quan camina per un terreny i creua una veta d’aigua, la vareta s’aixeca de forma gairebé involuntària, marcant el punt exacte del corrent.
A través d’un mètode que combina la intuïció amb l’experiència, és capaç de determinar l’amplada del flux i fins i tot la seva profunditat, comptant el nombre de voltes que fa l’estri en les seves mans.
En una demostració pràctica pel programa, Prims ha va situar un corrent a uns cent trenta metres sota la superfície a la plaça de la Catredral, una dada que pot ser vital per a qualsevol que vulgui perforar un pou amb garanties d’èxit.
Més enllà de la simple cerca hídrica, en Gil destaca que la tasca d’un saurí també té una vessant vinculada al benestar. Assegura que dormir just a sobre d’un corrent d’aigua pot alterar el sistema nerviós i provocar migranyes o dolors d’esquena persistents, un problema que sovint se soluciona simplement movent el llit uns metres.
Aquesta sensibilitat especial l’ha portat a col·laborar amb ajuntaments en moments crítics de sequera, ajudant a localitzar punts d’extracció per evitar el subministrament constant amb camions cisterna. Tot i que actualment ho viu com una afició i no com el seu ofici principal, el seu testimoni recorda que la saviesa popular i els mètodes ancestrals encara tenen molt a dir en la gestió dels recursos naturals de la nostra comarca.
