El bicentenari d’una congregació mundial nascuda a Vic

Aquest dijous va fer 200 anys exactes –era el 26 de febrer de 1826– que Joaquima de Vedruna va fundar a Vic la congregació de les germanes Carmelites de la Caritat Vedruna. Un aniversari que s’ha volgut aprofitar per fer memòria d’una institució que va néixer amb la finalitat d’educar les nenes, atendre la salut i acompanyar les persones més vulnerables de diferents municipis de Catalunya i que ha acabat sent present a més d’una vintena de països d’Europa, Amèrica, Àsia i l’Àfrica. Per això, la congregació va engegar mesos enrere una important obra de rehabilitació del Manso Escorial de Vic –la masia on va començar el noviciat de les primeres joves que van seguir Joaquima i on es va posar en marxa la primera escola–, que es convertirà en un museu obert a tota la ciutadania. Aquest mateix dijous se’n va fer la inauguració, si bé encara queden algunes setmanes de treballs perquè l’espai pugui acollir els primers visitants. L'urna amb les restes de Joaquima de Vedruna presideix la sala principal / ESTHER ROVIRA La casa originària del segle XIV, on Joaquima va viure entre 1814 i 1854, primer com a mare de família, després com a viuda i finalment com a religiosa, ha estat rehabilitada pels arquitectes vigatans Santi i Toni Casas després de les múltiples transformacions sofertes al llarg dels anys. Fins ara hi havia una única sala on s’explicava la vida de la fundadora i ara s’ha fet tot un projecte museogràfic a càrrec dels tallers gràfics Diac i Didàctics a partir de les aportacions d’una comissió de treball nomenada per la congregació. L’objectiu és que aquest espai de referència internacional per les comunitats Vedruna de tot el món propiciï una experiència al voltant de la vida i l’obra de Joaquima. “La idea ha estat crear un centre d’interpretació reflectint el seu pas per la casa, que està dividida en tres nivells. El primer és l’entorn del segle XIX, el concepte de família i el dia a dia de Joaquima de Vedruna. La segona planta és el muntatge al voltant de la creació de la congregació Vedruna, i a dalt de tot hi ha un espai més de futur de la institució. No és un espai per a Vedruna sinó perquè el màxim de gent s’ho pugui fer seu”, detalla un dels membres de la comissió de la reforma i antic director de l’Escorial de Vic, Ramon Rial. Per això, la primera planta representa la terra; la segona, la llavor, i la tercera, el fruit, i en una l’estança més destacada és la cuina; en l’altra, l’habitació, i en l’última, l’espai d’oració. “Aquesta trilogia d’elements és recurrent, perquè la congregació s’ha fonamentat també en tres pilars que són educar, sanar i alliberar i perquè Joaquima també va ser mare, viuda i fundadora”, explica Raimon Casals, de Diac. Tot plegat, buscant “un diàleg subtil i un respecte entre la casa i la museïtzació”, segons Marc Saborit, de Didàctics. A l'altra punta de la sala hi llueixen uns vitralls elaborats per Josep Maria Bonet seguint un disseny del pintor Carles Madiroles / ALBERT LLIMÓS El projecte té també diversos eixos transversals que es repeteixen al llarg del recorregut. Un són les cartes de la mateixa Joaquima, que ajuden a entendre la seva acció, i de les quals en va escriure 172. Un altre són les lletres del seu nom, que bategen les diferents sales al llarg de les quals hi ha repartits elements de la seva vida com el tinter, teixits o quadres, o també el fet que hi hagi un context sonor a cada espai. “Per nosaltres inaugurar aquesta transformació és un gest de fidelitat agraïda a les nostres arrels i una mirada cap al futur de la missió. Esperem que ajudi a entendre el carisma nascut aquí”, assegura la germana general, Maria Teresa Cuervo. Reconeguda com a santa per la seva tasca El museu posa en valor la tasca de Joaquima de Vedruna, que va néixer el 1783 a Barcelona i també hi va morir el 1854. Formava part d’una família cristiana benestant, fet que li va permetre rebre una bona educació a casa. Es va casar a 16 anys amb Teodor de Mas, un advocat i propietari de Vic, amb qui va tenir nou fills. La seva vida va quedar marcada per la mort de tres d’aquests quan eren petits, per les convulsions polítiques de l’època, com la Guerra del Francès, que va portar la família a establir-se a Vic, i per la mort prematura del seu marit, que la va deixar viuda amb 33 anys. Va desenvolupar una fe sòlida entesa com a servei als més vulnerables, i un cop es va consagrar a Déu va trencar el model tradicional de les monges de clausura. Les seves germanes vivien en petites comunitats i se sostenien pel seu propi treball, ja fos a les escoles, als hospitals o a les cases de caritat. Justament en una d’aquestes últimes, a la de Barcelona, ella hi va morir a conseqüència d’una epidèmia de còlera. L’Església la va proclamar santa el 1959 i en aquell moment va ser la quarta del bisbat de Vic, per darrere de sant Bernat Calvó, bisbe de Vic; sant Miquel dels Sants, fill de Vic, i sant Antoni Maria Claret, fill de Sallent. Després d’ella van ser canonitzats sant Pere Almató, fill de Sant Feliu Sasserra; sant Francesc Coll, fill de Gombrèn, i santa Carme Sallés, filla de Vic. Acte central, aquest dissabte a Tarragona El bicentenari de les vedrunes ha anat tenint ja diverses prèvies els últims anys abans de la inauguració del museu. Es va editar, per exemple, un llibre, obra de Mabel Burgell i Ramon Rial, amb el títol Viure anys i durar segles. Joaquima de Vedruna, un esbós biogràfic (Vedruna Catalunya/Editorial Diac, 2021), s’han fet exposicions itinerants i es va presentar una ruta per Vic amb 15 parades, que permet conèixer els espais que va transitar la fundadora de la congregació i que van inspirar moltes de les seves decisions durant els 40 anys que va viure a la ciutat. Tot plegat culminarà aquest dissabte amb un gran acte institucional a la Tarraco Arena de Tarragona, que aplegarà unes cinc mil persones, entre docents i personal d’administració i serveis, alumnes, famílies i personalitats. S’hi presentarà el nou projecte educatiu que guiarà les 39 escoles Vedruna de Catalunya a partir del proper curs 2026-2027, i també hi haurà intervencions musicals, poètiques i artístiques. La jornada acabarà amb un dinar festiu i una cantata final amb empremta osonenca, ja que la música és de Jordi Domènech i la direcció, de Buia Reixach, on participaran un miler d’alumnes de 5è i 6è de Primària, representants de les diverses escoles de la institució, que ara fa just 15 anys va ser reconeguda per la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi per tota aquesta trajectòria a la qual ara es vol donar de nou visibilitat.

El bicentenari d’una congregació mundial nascuda a Vic

Ja hi ha en funcionament la nova zona blava de Tona

El parc de natura de Sant Sadurní tindrà finalment fauna autòctona com ossos, llops o linxs

Un altre osonenc s’embarca a la Global Sumud Flotilla cap a Gaza

Vic ingressa més de 90.000 euros al mes de les zones blaves

LA PREGUNTA

Creu que és beneficiosa l’expedició a la lluna?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

Tres cotxes implicats en un accident a la C-17 a Gurb

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Un ciclista ferit en una topada amb un quad al Lluçanès

Dani Sordo lidera el Ral·li de la Llana després de l'espectacular arrencada a Vic

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí

El Ral·li de la Llana omple de motor Osona, el Ripollès i el Lluçanès

Dani Sordo 'guanya' i Dani Solà es reforça en el seu retorn en el 27è Ral·li de la Llana

Dos anys voltant amb la motxilla a l’esquena