El càncer és una malaltia documentada des de l’antic Egipte. A cada època s’ha intentat oferir tractaments i cures amb els mitjans disponibles, des de teràpies basades amb receptes màgiques fins als tractaments del segle XXI. Ara, un llibre divulgatiu i solidari aporta una perspectiva històrica per “donar esperança” als malalts.
‘La lluita contra el càncer. Tres mil anys d’una història de progressos’ (Editorial Sunya) és obra de Marià Monzó, catedràtic de la Facultat de Medicina de la UB i expert en oncologia molecular. Porta una vida dedicada a la investigació, durant la qual ha publicat més de 200 treballs. “Hi ha hagut grans personatges implicats en la recerca, sobretot dones, que han estat silenciades”, explica l’autor.
El llibre repassa alguns dels principals períodes històrics en la batalla contra el càncer i detalla quins van ser els principals avenços. “Vull explicar que la investigació i la recerca hi han sigut sempre i mostrar com, aquesta malaltia, molts anys enrere, era pràcticament incurable”.
Amb ell, vol contribuir a “mitigar la por” que senten els pacients que pateixen la malaltia amb aquesta mirada històrica i, al mateix temps, mostrar com les “passions típiques” de la humanitat -l’enveja, la mala fe, la ignorància- també han frenat avenços. Tot i això, el coneixement ha continuat avançant gràcies a la persistència de moltes persones, segons explica Monzó.
Es tracta d’una “història cronològica de connexions, supervivències, coratges i esperances” on el lector coneixerà personatges que, amb els seus èxits i fracassos, van ajudar a seguir avançant. Des de metges àrabs, cristians, jueus i també mares abadesses que tractaven els tumors amb minerals i herbes remeieres.
Entre elles destaca Cleòpatra Metrodora, una metgessa que els documents històrics situen entorn dels anys 200 i 400 dC. La dona va començar a tractar els càncers d’úter amb un sistema nou de tampons vaginals fets amb herbes. L’eficàcia “segurament no va ser massa bona”, afirma Monzó, però la seva metodologia va inspirar altres metges que “van oblidar el seu nom, com si no hagués existit”.
També es parla del pare Godinot, l’impulsor dels primers hospitals per a malalts de càncer construïts en els anys de la Revolució Francesa -es van fer apartats de les ciutats perquè es pensava que era contagiós- i l’aplicació de la quimioteràpia gràcies a les bombes de la I Guerra Mundial.
També recull altres curiositats com l’ús de l'”esponja adormidera” per reduir els dolors –un Papa va arribar a prohibir-ho- o l’arribada del tabac d’Amèrica com una “herba santa” que una reina francesa va posar de moda i que, temps després, es va veure que causava càncer al llavi entre els fumadors, entre altres malalties oncològiques.
Cronificar el càncer, el gran repte
L’autor ha dedicat tota una vida a la investigació, a través de diferents organismes. Nascut a Camprodon, és biòleg i doctor en Medicina i Cirurgia per la UB. És catedràtic emèrit d’Anatomia i Embriologia Humana de la Facultat de Medicina de la UB i actualment és membre de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-. Entre els projectes que ha liderat, destaca la direcció de la càtedra UB-Hospital Clínic de Càncer de Pulmó AstraZeneca, entre d’altres.
A títol personal, té molt clar que la següent fita científica ha de ser “cronificar” aquesta malaltia perquè deixi de ser mortal de forma generalitzada i poder oferir qualitat de vida als malalts com ja s’ha aconseguit amb altres malalties.
“Si em preguntes per a quan la curació de càncer et diré que hem de ser molt prudents, segur que arribarà, però no sabem quan”, afirma. I afegeix: “Amb la recerca, cada descobriment obre una porta que dona mil camins diferents i mil possibilitats i segons quin esculls es va més ràpid o més lent”.
Malgrat tot, assegura que és “optimista”, fins i tot amb els nous reptes com la Intel·ligència Artificial. “Si no es valida bé, es corre el risc d’arrossegar errors molt greus -en el camp de la investigació-“, adverteix. Ara bé, assegura que confia en els seus professionals: “La gent que s’hi dedica és molt competent i molt curosa, suposo que seran capaços de separar el gra de la palla”.
La presentació oficial es farà aquest dissabte a Cal Marquès de Camprodon a les sis de la tarda. Tots els beneficis del llibre aniran destinats a la Fundació Oncolliga Girona, dedicada a l’atenció de pacients de càncer i familiars durant tot el procés.
Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't