El procés migratori que Osona experimenta des del 2018 continua a l’alça tot i que és més atenuat que l’anterior, el de principis dels 2000. Així ho mostren les dades de l’informe anual del Servei d’Acollida i Integració del Consell Comarcal, que també recullen que els països d’on va arribar més gent el 2023 van ser Colòmbia i el Marroc.
Osona continua experimentant la segona onada migratòria del segle, però el creixement és més moderat que en el primer procés. Si en una dècada, de l’any 2000 al 2010, la comarca va rebre 17.000 persones estrangeres noves, des del 2018 i fins a finals del 2023, en sis anys, l’augment ha estat de 7.000 persones d’origen estranger.
Segons el cens de població, a 1 de gener del passat 2024 hi havia 164.006 osonencs, dels quals 29.836 eren persones de nacionalitat estrangera, xifra que representa un 18,19% del total (a Catalunya és el 18%). Així ho recull l’informe anual del Servei d’Acollida i Integració del Consell Comarcal, Les migracions a la comarca d’Osona, que analitza la situació per ajudar els ajuntaments a donar-hi resposta.
Una altra dada que mostra la moderació del flux migratori és que el 2022 van arribar 1.734 persones i el 2023, comptant el Lluçanès, 1.125. Segons els experts, hi ha tres grans factors que expliquen aquests moviments: el sector agroalimentari, la manca de personal en les cures i les xarxes familiars creades els últims anys.
Per municipis, Vic lidera amb un 29,8% d’estrangers, seguida de Manlleu (25%), Sant Bartomeu del Grau (16,9%), Torelló i Roda (16,7%). A Manlleu s’ha diversificat el perfil de nouvinguts: fa 10 anys el Marroc concentrava més del 70% dels estrangers, i ara és el 56,8%.
El Marroc continua sent el país d’origen principal (29,9%), seguit de Ghana (10,6%) i Colòmbia (7,5%). Precisament Colòmbia és el país que més va créixer el 2023 (+242 persones), seguit del Marroc (+211) i el Perú (+87). En canvi, el saldo migratori de ghanesos va ser negatiu (-120).
Segons Mireia Rosés, tècnica del Consell Comarcal, l’arribada de colombians s’explica pel “boca-orella”, mentre que la sortida de ghanesos té a veure amb la llengua: “marxen a països anglosaxons per buscar una segona oportunitat”.
L’estudi també destaca l’augment de francesos, que passen a ser la cinquena nacionalitat d’origen. “Sabíem que hi havia estudiants de la UVic-UCC, però no constaven al registre; ara la universitat els assegura per fer pràctiques i això els obliga a empadronar-se”, explica Rosés.
Des del Servei d’Acollida es remarca la importància de participar als cursos d’integració i aprendre català. “Això els fa més autònoms i crea espais de socialització i cura”, diu Rosés.
També alerta que durant els dos primers anys, les persones extracomunitàries sense vincles locals no poden treballar ni residir legalment, fet que considera “un sense sentit de la llei d’estrangeria perquè pot derivar en exclusió, vulnerabilitat i màfies”.
