El debilitament dels arbres augmenta la plaga d’erugues a Osona i el Ripollès

L’augment de les temperatures arran del canvi climàtic o la sequera són alguns dels factors que fan que els arbres d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès, on la presència del pi roig, el pi blanc i la pinassa és important, es trobin maltractats i debilitats. Els experts asseguren que les explosions demogràfiques d’insectes com la processionària, una eruga, poden ser cada vegada més habituals, i que aquesta tendència requereix un canvi de paradigma. Els experts han detectat enguany una major incidència de la plaga de la processionària del pi, que, més enllà d’aprofitar les temperatures suaus d’aquest hivern, treu especial profit de l’estat de feblesa de l’arbrat a causa de la sequera i el canvi climàtic. Aquesta eruga es caracteritza per habitar tipologies d’arbre com els cedres i els pins, aquests últims especialment presents en zones boscoses del Ripollès. Es tracta d’una eruga que no suposa cap perill per als pins, ja que conviuen amb aquesta espècie fins ben entrada la primavera, però que en el seu descens de les copes dels arbres al llarg de l’hivern i la primavera, per enterrar-se a terra i convertir-se en arna, deixa anar uns pèls urticants que poden ser al·lèrgics per a les persones i els animals de companyia que hi entrin en contacte a través de la pell o la boca. Tot i que no es tracta d’una plaga que malmeti els pins per si mateixa, està molt lligada a la salut dels arbres: l’augment de la seva presència es deu, precisament, al seu debilitament. Jordi Senmartí, director tècnic de l’empresa osonenca Senplag, dedicada a la gestió de plagues i sanitat vegetal, explica que aquests insectes són capaços de detectar l’estat de salut de la seva presa: “Els arbres dèbils emeten unes substàncies volàtils per avisar-se entre ells que estan estressats o que estan patint problemes, i la processionària del pi els va a buscar”. D’aquesta manera, l’expert adverteix que l’actual situació greu de sequera que travessa Catalunya, així com els efectes del canvi climàtic lligats a l’augment de les temperatures, provoca que “molts dels pins estiguin deshabituats a aquestes condicions”, fet que els debilita i, al seu torn, augmenta la incidència de plagues com la processionària, així com de fongs i d’altres insectes. A la llarga, diu, “ens haurem d’acostumar a aquest tipus de plagues”, especialment en zones on abunden el pi roig, el pi blanc o la pinassa. A més, els hiverns suaus i les temperatures primaverals són especialment favorables per a aquesta eruga, un factor que altera el seu cicle biològic i que provoca variacions en la temporalitat del seu descens. Tot i això, Senmartí no considera que en aquesta campanya s’hagi avançat, ja que “en altres anys la processionària havia arribat a baixar dels arbres al desembre i al gener, que també es considera època de descens”. Senmartí adverteix que les actuacions en relació amb aquesta eruga no consisteixen en la seva erradicació, sinó que “es tracta de gestionar-la per retornar a l’equilibri ecosistèmic”. En aquest sentit, explica que es tracta d’una espècie necessària per a l’ecosistema, com a aliment per a altres espècies d’ocells, per exemple, i que el problema només sorgeix quan “passa del llindar i pot suposar un perill per a nosaltres”. “Hi ha altres plagues que podem acceptar, però amb aquesta s’ha de tenir tolerància zero i actuar de seguida que se’n detecten les bosses hivernals”, afirma. I és que aquesta espècie també és coneguda per crear una mena de bosses blanques semblants a les teranyines a les copes dels pins, que utilitzen per protegir-se del fred durant els mesos d’hivern. Preguntat per possibles solucions de prevenció més enllà de pal·liar els efectes d’una plaga que ja s’ha desenvolupat, Senmartí considera que és necessari “un canvi de concepció sobre la presència d’aquesta espècie”. Així, l’expert planteja que la gestió no passi per la fumigació indiscriminada, sinó que parteixi de la vetlla per la salut dels mateixos arbres per prevenir les plagues: “Cal un seguiment amb coneixement, i no un tractament amb desconeixement”. L’ús de productes químics agressius abans que els biològics de baix risc, diu, no només afectarà la processionària del pi, sinó a tota la resta d’espècies de flora i fauna que poden habitar el mateix arbre i de les quals es poden alterar els cicles biològics sense ser-ne conscients. La millora del benestar dels pins pot passar, segons Senmartí, per fer aportacions nutricionals, millorar el terreny perquè les arrels es puguin desenvolupar millor a través del mulch –tal com es coneix en jardineria la capa de material que s’aplica sobre la superfície del sòl per modificar els efectes del clima– o evitar la poda innecessària de l’arbre per qüestions estètiques, ja que “cada tall que fas a l’arbre és un punt d’entrada de patògens”. “Tenim una concepció totalment errònia; hem de deixar de mirar tant per nosaltres i començar a mirar més pels arbres”, assegura. Jordi Vayreda, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), afirma que és possible que el descens de la processionària del pi s’avanci, però que és encara més destacable que les altes temperatures a l’hivern han provocat que aquesta espècie vagi pujant la seva cota d’altitud al territori català. Vayreda matisa que, des del punt de vista biològic, les plagues consisteixen en una explosió demogràfica sobtada. Coincideix a argumentar que l’augment de les temperatures i la sequera poden fer que cada vegada sigui més habitual parlar d’aquest tipus d’incidència, donat que tots aquests factors “estan alterant molt els cicles normals de les espècies”. Quant a la necessitat d’un canvi de paradigma en el tractament i el benestar de l’arbrat, Vayreda també considera que seria una solució efectiva, però lamenta que ara per ara “la gestió forestal no és econòmicament rendible i, per tant, malauradament, no és una prioritat per a la societat”.

El debilitament dels arbres augmenta la plaga d’erugues a Osona i el Ripollès

El 2025 frena la davallada de la qualitat dels rius d’Osona i el Lluçanès i apunta una millora

La Mancomunitat del Lluçanès rebutja la planificació del PLATER per a la comarca

Front comú d’Osona per no pagar el mateix en residus que les ciutats que no s’impliquen a reciclar

Un centenar de persones a la caminada del Consell d’Osona per conèixer el cicle de l’aigua

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Un ciclista ferit en una topada amb un quad al Lluçanès

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí