Bernadí de Manlleu (1586-1644), nascut amb el nom de Jaume Valls, fou un frare caputxí de prestigi, nomenat ambaixador de la Generalitat a Madrid l’any 1640. A més a més d’influent entre la noblesa catalana, Bernadí també va gaudir de reputació entre les classes populars.
Així ho destaca l’historiador manlleuenc Joaquim Albareda, que la Diada d’aquest 2024 en va fer una xerrada i que es fixa en tasques com el suport que va dur a terme contra el contagi per la pesta negra al Rosselló l’any 1631. “És sens dubte el personatge històric més important nascut a Manlleu”, assegura.
La popularitat que va anar adquirint amb el temps el va portar a ser l’escollit per negociar amb el rei Felip IV de Castella i el comte-duc d’Olivares la retirada de les tropes de la monarquia que ocupaven Catalunya amb el pretext de la guerra amb França.
Segons exposa Albareda, la Generalitat –aleshores anomenada Diputació del General de Catalunya– havia esgotat les vies ordinàries de negociació amb Madrid i per aquest motiu va decidir buscar una persona de fora del comitè de la política per continuar amb la discussió. “Calia algú que, amb arguments humans i morals, fos capaç de convèncer el rei i el comte”, detalla l’historiador.
Així va ser com Fra Bernadí va marxar a Madrid per exposar els maltractaments que exercien els soldats a les cases del Principat on s’allotjaven, i, així, demanar que abandonessin el territori. L’ambaixador a la Cort de Felip IV va assolir el seu objectiu, però abans que es fes efectiva la gestió, el juny de 1640 va esclatar una revolta a Catalunya, coneguda com el Corpus de Sang.
L’avalot, que va conduir a l’assassinat del virrei Dalmau III de Queralt, fou l’inici de la Guerra dels Segadors. En aquest sentit, segons puntualitza Albareda, “tot l’esforç que havia fet Fra Bernadí se’n va anar en orris per qüestió de dies, malgrat que l’ordre de retirada de tropes s’havia aprovat”.
Després de l’esclat del conflicte i davant la insistència del llavors president de la Generalitat, Pau Claris, l’eclesiàstic va restar a Madrid per afinar gestions fins a l’any 1641, quan va tornar a Catalunya per centrar-se de nou en les seves funcions com a frare.
La memòria de Fra Bernadí, però, ha perdurat al llarg del temps. En aquest sentit, Albareda explica que a vegades aquest tipus de figures no són prou recordades al municipi del qual procedeixen, perquè, de fet, el personatge en qüestió no va viure pròpiament a Manlleu. “De tant voltar, en aquell moment, segurament fou més conegut en altres esferes que no pas a Manlleu mateix”, assenyala.
Igualment, amb el temps, això no el va eximir de ser considerat un emblema del municipi. De fet, la plaça de la vila encara conserva el seu nom. “Fa molts anys que és així, però sobretot des del restabliment de la democràcia”, apunta Albareda.
A més a més, el setembre de 1982, també en temps de transició, la localitat li va dedicar un monòlit en un angle de la plaça. Més endavant, amb motiu d’una de les renovacions de l’espai, el monument es va traslladar al costat dret del començament de les escales que pugen a la plaça de Dalt de la Vila.
“El canvi de lloc va suposar una millora, perquè permet aglutinar ambdues commemoracions”, sosté Albareda, afirmant que, d’aquesta manera, s’afavoreix la persistència de la figura de Bernadí a la ciutat.
