EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

“El que més urgirà reformar ara són les consultes externes”

Entrevista a Sara Manjón, gerent del Consorci Hospitalari de Vic i la Fundació Hospital de la Santa Creu


10/06/2023
Vic

Al setembre farà dos anys que exerceix com a gerent del Consorci Hospitalari de Vic (CHV). Fins ara no havíem tingut oportunitat d’entrevistar-la. Com ha estat aquest temps?
Intens. Vaig assumir la gerència encara en pandèmia. Des del Consorci s’havia fet un esforç important per mantenir un volum elevat d’activitat al marge de la covid, però l’arribada va ser de planificar. Tot i que els fonaments eren bons, calia definir cap on créixer. Sis mesos més tard, poc després de començar el 2022, el patronat de la Santa Creu i el consell de govern del CHV decidien unificar sota un mateix paraigua totes dues entitats. Cadascuna ha mantingut el caràcter independent, però les gestionem amb visió de conjunt per oferir un contínuum assistencial d’hospital d’aguts, dos sociosanitaris, salut mental, residències… Prioritzar una atenció de qualitat i centrada en el ciutadà.

El doctor Pere Soley, que la va precedir en el càrrec, era recelós a l’hora de parlar amb els mitjans de comunicació. Sara Manjón té un altre perfil?
Les coses, si no s’expliquen, s’interpreten. Entenc la comunicació com un element fonamental de les responsabilitats de gestió, tant la que puguem portar a terme la mateixa entitat com a través d’altres potes.

Amb el relleu a la gerència, també canvia el plantejament sobre com dirigir el CHV i la Santa Creu? Són dues institucions que necessitaven una sacsejada?
Al Consorci s’havia anat fent, per les jubilacions i el recanvi generacional dels últims temps entre els mateixos professionals. El que ens toca ara és definir què volem consolidar i cap on créixer. En el cas de la Santa Creu, generacionalment també arribava el moment d’aquest relleu i es va veure la necessitat, potser per efecte de la pandèmia, d’assegurar un contínuum assistencial a Osona: que la percepció de la ciutadania sigui de coordinació i un flux constant independentment de si fa ús dels recursos sanitaris entrant-hi per l’Hospital Universitari o els sociosanitaris.

Però de professionals compartits abans ja n’hi havia, per exemple.
Sí, sí, ja es treballava en xarxa, però hem posat una marxa més. Sense renunciar al caràcter propi de cada institució, compartim sistemes d’informació i pla estratègic, o podem aplicar economies d’escala a l’hora de comprar. Insisteixo que la nostra raó de ser és la ciutadania. Treballar sota un mateix paraigua ens permet saber molt ràpid d’on ve, què li ha passat i fins i tot mantenir o estar en contacte amb els seus professionals de referència.

Al pla estratègic fan èmfasi que la gent d’Osona s’ha de sentir orgullosa dels seus hospitals. No passa això?
No és una qüestió d’Osona, sinó que hi ha un descontentament general envers la sanitat. Semblem un sistema massa tècnic i tancat. Per això és important explicar-nos.

L’Hospital de Vic ha perdut prestigi?
Tot el sistema sanitari, no Osona en concret. Els temps han canviat. Com a societat exigim immediatesa i tenir tota la informació. Amb aquesta idea, nosaltres hem creat una direcció de comunicació i experiència ciutadana: no volem tractar el pacient i el seu entorn amb paternalisme, sinó que siguin actius en la presa de decisions.

El CHV, la Santa Creu i els serveis que en depenen disposen dels professionals necessaris?
Com més ens allunyem de Barcelona i la seva àrea metropolitana més ens costen de trobar. Tot i això, les noves generacions estan canviant l’estil de vida, valoren molt més el teletreball. La gent es comença a moure per projectes. Al pla estratègic parlem de ser magnètics; en la captació de professionals amb voluntat de deixar llegat aquí, em sembla que ens n’estem sortint.

Tradicionalment, però, els metges i infermeres dels hospitals d’Osona vivien i eren de la comarca. Ara fins i tot en contracten de l’altra banda de l’Atlàntic.
El concepte de treballar al costat de casa s’ha anat perdent, el món està ben connectat i és com si s’hagués empetitit. Nosaltres prioritzem la contractació de gent de llocs propers. Si venen de lluny, intentem que s’integrin al projecte i s’impregnin d’aquest esperit de creixement.

Poder oferir exercici de la professió en combinació amb docència a la UVic ha de ser un caramel.
Claríssim. Estant sols, la nostra capacitat d’atracció seria menor. L’IRIS tanca el cercle. Està actiu des del juliol de l’any passat i ens permet oferir assistència, docència i recerca.

Va ser dilluns a la graduació dels primers estudiants de Medicina?
Sí.

Ja es podrien incorporar al CHV o la Santa Creu?
El primer pas és que facin el MIR. A partir d’aquí, hauran d’escollir, però nosaltres els hem explicat que tenen les portes completament obertes.

Feia referència a l’Institut de Recerca i Innovació en Ciència de la Vida i de la Salut (IRIS). Què és i en què treballarà?
Abans, els instituts de recerca estaven a dins dels hospitals, però ja fa anys que es va plantejar que una cosa era la recerca i l’altra, l’activitat. Tenir un centre d’aquestes característiques a Osona ens servirà per accedir a finançament europeu en investigació, assajos clínics… Tant generarem coneixement com millorarem tecnologia, productes i atenció als pacients.

S’especialitzarà en algun àmbit?
Ja s’està treballant molt en pneumologia o cardiologia, per exemple. A Osona també som referents en atenció a la cronicitat. Enfortir-nos en recerca i vincular projectes d’investigació en salut amb indústria és el futur.

Com van les obres d’urgències?
Complirem els terminis d’acabar a la tardor i, a banda d’augmentar la capacitat en un 30%, a partir de llavors les tindrem segmentades. La pedra que s’havia de foradar finalment no va ser tan problemàtica com ens pensàvem. Agraeixo l’esforç dels professionals d’aguantar sorolls i vibracions durant tot aquest temps.

Les urgències de nit de l’atenció primària tornaran a l’hospital o es quedaran indefinidament al CAP Vic Nord?
N’estem parlant amb el CatSalut. Hi ha bona voluntat, però de moment res tancat.

El CHV és partidari de recuperar-les al seu mateix edifici, però?
Sí.

A l’hospital hi ha problemes d’espai? S’ha quedat petit?
En algunes coses. Treballem de bracet amb el CatSalut per definir prioritats en qüestió d’inversions.

Com ara?
La planta de salut mental, la tercera, la part d’intervencionisme, l’àrea quirúrgica, el laboratori… Les hem fet noves i estan realment molt bé. Ara treballem en les urgències. El que més urgirà els propers anys seran les consultes externes.

Fa falta un nou edifici?
Temps enrere s’havia plantejat, però jo aposto per créixer en l’emplaçament actual. Els temps ens demanen ser sostenibles. Home, si la població que atenem es duplica en tres anys, potser ens ho haurem de plantejar [riu], però si l’increment va sent progressiu, com fins ara, preveiem condicionar les instal·lacions existents i créixer amb nous espais a dins del mateix recinte.

L’heliport ja està a punt per a vols de nit?
Per part nostra, sí. Falta algun permís administratiu.

El finançament que reben de part del Servei Català de la Salut és el que toca?
El sistema sanitari català no disposa dels recursos que li convindrien, perquè, si no, prestaríem el servei i no existiria diferència entre pressupost i despesa. Insisteixo un altre cop que el problema no és d’Osona, sinó generalitzat.

Tot i això, quan mirem les dades desglossades per habitant, a la Catalunya Central mateix la Fundació Althaia (Manresa) rep majors aportacions que el CHV.
Hem d’intentar créixer fent aquí tot el que ens pertoca. Aquesta estratègia és possiblement la que ja han desplegat altres territoris. El CatSalut determina, com a planificador, qui assumeix què. Si tenim els professionals i les condicions tècniques, com més activitat puguem oferir, millor. És atenció a la ciutadania i anirà acompanyat de més finançament. A partir d’aquí, no soc partidària de comparar realitats. Parlem de poblacions de referència diferents.

En quins serveis hi ha marge per créixer?
El d’oftalmologia, per exemple, abans el prestàvem mitjançant professionals d’una altra entitat. El 2019 vam decidir internalitzar-lo. Ens va costar trobar personal, perquè és una especialitat amb molta sortida en clínica privada, però gràcies a això hem pogut sumar a les revisions i les operacions de cataracta les de glaucoma i retina, és a dir que hem millorat. Els pacients que tenen aquesta necessitat ja la poden resoldre a la comarca, no se n’han d’anar. Quan diem que hem de créixer en processos ens referim a això. L’obesitat mòrbida és un altre exemple. El CatSalut ens la va reconèixer per tractar a finals del 2021 i aquest any ja arribarem als màxims del contracte.

Des que va accedir al càrrec, quants cops s’ha reunit amb els consellers Argimon o, ara, Balcells?
Amb l’Argimon ens hi vam reunir, sí. Amb el Balcells, de moment no, però ens n’hem trobant amb representats del CatSalut.

Els polítics osonencs han sigut desperts a l’hora de lluitar pels interessos de l’hospital?
Nosaltres ens sentim acompanyats. No els demanem que reivindiquin per reivindicar, sinó que presentin dades objectives que ens ajudin a carregar-nos de raons.

Osona contra el Càncer sovint ha suplit mancances de l’administració.
És una entitat excepcional. No és només que vetlli pel Consorci Hospitalari de Vic i la Santa Creu, sinó que hi pots entrar en diàleg i buscar junts com finançar el que convingui. Més enllà d’Osona contra el Càncer, que tot són meravelles, sí que tenim l’assignatura pendent d’enfortir la nostra xarxa social.

Què vol dir?
Entre els objectius del pla estratègic hi ha convertir-nos en un motor econòmic de la comarca. Hem d’incrementar la col·laboració amb empreses locals. No només per trobar finançament quan cal comprar x, sinó buscar projectes conjunts. Als hospitals, per exemple, generem molts residus, amb qui podem establir sinergies i que hi sortim guanyant totes dues parts? I en mobilitat dels professionals? I en atenció a l’infant? La pandèmia ens va ensenyar que remar compartint un mateix objectiu acaba sent la millor estratègia.

Les llistes d’espera la preocupen?
Més que preocupar-me, soc d’ocupar-me. Hem de treballar perquè disminueixin, sí, però entenent que arribar a zero és pràcticament impossible. Tot i la pandèmia, el CHV va mantenir una activitat quirúrgica molt elevada. Hem de continuar en aquesta línia. També enfortir-nos en el contínuum assistencial amb l’atenció primària, o saber explicar als pacients què toca i què no, a vegades esperen de nosaltres proves que en realitat no són les que més necessiten.

De la presentació del pla estratègic en vam treure també la lectura que el CHV tornarà a ser la institució de referència per als veïns del Ripollès en els serveis que no presta l’Hospital de Campdevànol. Han avançat més?
Bastant. És una decisió que pren el planificador, el CatSalut, amb bon criteri, basant-se en els fluxos de mobilitat i realitats com on es desplaça la gent a l’hora d’anar a comprar. Les relacions entre l’Hospital de Campdevànol i el Consorci són històriques. En reorientar-lo cap a la regió sanitària de Girona, en la part més mèdica tampoc es van trencar.

Aterri l’aliança, però. Què suposa a efectes pràctics?
Veure’ns com una xarxa. El que es pot fer a Campdevànol, es fa a Campdevànol. Si allà no s’ofereix, es baixa a Vic i si no, al Trueta. Compartir caps de servei també implica atendre tothom amb el mateix criteri, que els pacients només s’hagin de familiaritzar amb unes quantes cares, o moure’ns sense problema amb motiu de formació o si s’han de portar a terme intervencions. Primer es va constituir com un únic servei traumatologia i l’1 de juny va començar el de cirurgia.

Replicar el model Rosa Maria Morral, una mateixa directora assistencial a tot arreu, seria el desitjable?
Totalment. Equival a una mateixa visió.

La tardor del 2019, quan es va reorientar els pacients ripollesos cap al vessant gironí, el doctor Pere Soley hi treia ferro. Va dir que permetria reduir les llistes d’espera per als osonencs.
Són mirades i situacions del moment. Desconec els detalls de l’acord que es va tancar llavors. I és cert que menys massa crítica pot suposar reduir impacte. De tota manera, l’escenari d’ara no és el d’aleshores. Ens hem dimensionat. El 2018 o el 2019 teníem n metges i, actualment, n+x.

Només l’alcaldessa de Campdevànol s’ha atrevit a dir que va ser una decisió política, per dotar de més activitat el nou hospital d’Olot. Vostè que en pensa?
Gestionar és prendre decisions. D’aquesta no en vaig formar part, però no dubto que es va valorar el millor per a la ciutadania. Altra cosa és que posteriorment s’imposi la lògica de les relacions històriques, els fluxos de compra i el treball, el traçat de la C-17… La realitat actual és que hi ha molt bona entesa entre gerències i entitats, i que volem sumar per oferir una bona atenció a la població d’Osona i el Ripollès.

I de l’activitat privada dins de tot el conglomerat del CHV, quina valoració en fa?
La tenim perfectament separada. La pública es desplega als matins i algunes tardes. La privada, només a les tardes. No hi ha una doble llista. I una cosa important: la privada acaba repercutint positivament a tot el conjunt.

Què aporta?
No tenim un edifici separat. Tot passa dins del mateix. Són ingressos que s’acaben reinvertint al sistema públic.

Però preferiria estar prou dotats econòmicament i que no hi fos?
No. La realitat de les mútues, com les obligades laboralment, existeix. Està bé que hi donem sortida. Si no, la gent d’aquí la buscarà a fora.

Amb el consultori Bayés sumen o es miren de reüll?
Som complementaris. Hem tingut bona relació i n’hem de continuar tenint.

Hi ha un corrent majoritari de gent que s’està plantejant, o fent, de mútues. A què ho atribueix?
La població de Catalunya ha crescut fins arribar a gairebé els 7,8 milions d’habitants. S’ha accentuat l’envelliment, la cronicitat, l’exigència d’una atenció immediata… Tot i això, el nostre sistema públic continua sent dels més solvents a escala mundial. El que necessita és finançament. No negaré cap tendència, les dades corroboren l’interès creixent per la sanitat privada, però tampoc cauré en el discurs fàcil que “és perquè la pública no funciona”.

I que famílies d’Osona decideixin no parir aquí, en pro de clíniques de Barcelona, quina lectura en fa?
Estem treballant amb l’atenció primària en un servei territorial de ginecologia per abordar, entre altres temes, aquest. L’any passat vam atendre més parts públics que l’objectiu que teníem marcat, per tant, sí que n’hi ha que marxen, però a mi el que em preocuparia és que la gent deixés de tenir fills perquè aquí no li oferim el que necessita. Si al final és una decisió personal, vinculada amb les instal·lacions o la disponibilitat d’una habitació privada, parlem de coses diferents. Això no treu que hem engegat una campanya per saber què funciona, què no… I visualitzar tant el nostre saber com els espais.

Sara Manjón ja havia estat directora de Recursos Humans del CHV entre el 2016 i el 2019. Com sorgeix la possibilitat de tornar?
Vaig deixar el CHV per anar-me’n al Servei Català de la Salut. La veritat és que hi estava molt bé, en projectes de creixement i consolidació interessants. Però la pandèmia va ser un punt d’inflexió. Necessitava un canvi. Tot i variar de responsabilitat, tornar al Consorci m’il·lusionava, era terreny ja conegut. I Osona m’agrada molt. Té una potencialitat de creixement espectacular en termes socials, econòmics, de projectes, d’atreure talent…

Amb què s’ha notat l’arribada de l’equip encapçalat per Sara Manjón?
En continuar mantenint un rigor en l’activitat, que ja hi era, i certa obertura de cara enfora. Dir “som aquí, fem això, però és que a més volem consolidar tal cosa i incorporar tal altra”. Els mateixos professionals estan engrescats amb el creixement.

Als hospitals encara s’ha d’anar amb mascareta. Ja no hi haurà marxa enrere?
Diria que en determinades àrees i moments no ens la traurem.

LA PREGUNTA

S’esperava la majoria absoluta del PP a Galícia?

En aquesta enquesta han votat 146 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't