El Ripollès és la comarca on més s’està tractant la processionària

El Ripollès s’ha convertit aquest 2025 en la comarca catalana amb més tractaments aeris contra la processionària del pi. Segons el pla impulsat pel Departament d’Agricultura, s’hi han tractat 3.816 hectàrees, la qual cosa representa el 22% de tota la superfície intervinguda arreu de Catalunya. Dins del Ripollès, Sant Joan de les Abadesses és el municipi amb més hectàrees tractades, 1.350, una xifra superior al total de la majoria de comarques senceres. També s’han fet actuacions a Ripoll, Campdevànol, les Llosses, Gombrèn i Ogassa. Així mateix, també consten al pla Alpens (Lluçanès) i Santa Maria d’Oló (Moianès). El mapa d’actuació s’ha invertit completament durant les darreres dècades. “Quan vaig començar, tota l’activitat era a la costa i al prelitoral. Ara, amb hiverns més curts i suaus i amb més massa forestal, el focus és al Pirineu”, explica Jorge Heras, cap de la Secció de Sanitat Forestal i Adaptació del Medi i qui segueix la processionària des de fa més de vint anys. TRACTAMENTS EN EL MOMENT CLAU Els tractaments al Ripollès s’han fet amb helicòpter a finals d’octubre i principis de novembre, coincidint amb el moment en què l’eruga és encara molt petita, tot i que no sigui visible a simple vista. És en aquesta fase quan és més fàcil eliminar-la i quan els productes biològics són més efectius. Bossa amb erugues en un pi El producte utilitzat és un bacteri natural, el Bacillus thuringiensis kurstaki, que allibera unes toxines que afecten exclusivament les larves de papallones i arnes (lepidòpters) quan s’alimenten de fulles ruixades. Les erugues deixen de menjar i moren en pocs dies. “El bacillus només actua amb les larves de lepidòpters i és compatible amb l’agricultura ecològica”, explica Heras, que detalla que s’apliquen tres litres de producte per hectàrea, sense diluir, i que la persistència és molt baixa. Algunes entitats d’educació ambiental han expressat dubtes sobre la possible afectació a altres espècies d’erugues que coincideixin en el moment del tractament. Heras admet que pot passar, però assegura que l’impacte és molt baix: “Escollim aquestes dates perquè precisament hi ha molt poca activitat d’altres espècies i el producte es destrueix ràpidament amb el sol i la pluja”. El tècnic recorda que l’objectiu principal de la campanya no és tant salvar els pins, sinó “protegir la gent que viu, treballa i gestiona el bosc”. En aquest sentit, Heras es disculpa amb els veïns i pagesos que es van espantar en veure els helicòpters volant sobre els boscos del Ripollès durant els primers dies: “Si la informació no va arribar prou a temps, demanem disculpes. És un producte completament segur, però la comunicació hauria de ser sempre més clara”. A més de la processionària, la Secció de Sanitat Forestal vigila altres plagues que poden afectar el bosc i els camps catalans, com el nematode de la fusta del pi, la Xylella fastidiosa (que ataca oliveres), fongs defoliadors i insectes perforadors del tronc. També preocupa l’eruga del boix, una espècie invasora que continua estenent-se sense que de moment hi hagi una solució forestal efectiva. COLLSUSPINA CLAMA ACTUAR AL MOIANÈS “Hi ha pins amb set, vuit o nou nius. Si no els ha matat la sequera, els mataran les erugues.” Així de contundent s’expressa l’alcaldessa de Collsuspina, Laia Oller, molesta perquè els tractaments han passat de llarg al Moianès els darrers anys. “Amb excepció d’una punta de Santa Maria d’Oló aquest 2025, no se’ns ha tingut en compte, i mira que som molts municipis afectats”. A Collsuspina, la plaga abunda sobretot als boscos del nord i l’est del terme, “però perquè al sud hi tenim faig”. L’Ajuntament va insistir a la Generalitat de la conveniència d’actuar el 2024, fins i tot reforçant-ho amb informes dels Agents Rurals. No obstant això, la resposta és que “hi ha molt menys pressupost del que caldria per arribar a tot arreu”, de manera que s’emplaça Collsuspina a futures campanyes. Oller ho lamenta: “No pot ser que s’insisteixi els propietaris a fer gestió forestal, sovint amb molt pocs recursos, i que després sigui l’administració la que no protegeixi els boscos”.

El Ripollès és la comarca on més s’està tractant la processionària

El 2025 frena la davallada de la qualitat dels rius d’Osona i el Lluçanès i apunta una millora

La Mancomunitat del Lluçanès rebutja la planificació del PLATER per a la comarca

Front comú d’Osona per no pagar el mateix en residus que les ciutats que no s’impliquen a reciclar

Un centenar de persones a la caminada del Consell d’Osona per conèixer el cicle de l’aigua

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

“He anat decaient molt lentament, fins a ser dependent les 24 hores”

“Si paguem, com a mínim hauria d’estar més net”

“Vaig descobrir Casserres fa cinc anys i ja hi he vingut tres vegades”

Casa Tió tanca les botigues pròpies i es concentra en el canal professional

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt s’omple amb motiu de l’aplec

Busquen un conductor per atropellar intencionadament un home a la C-17 a Orís

Un cotxe s'encasta a un mur a la rotonda de Roda

S’esfondra una teulada al carrer Tagamanent de Vic

Un ciclista ferit en una topada amb un quad al Lluçanès

Troben sense vida al Collsacabra un home que estava en recerca des del matí