El so de caminar | Oposats al camí

Una bona manera de redescobrir la connexió que tenim amb l’entorn on caminem és anar a buscar bolets després d’un dia de festa, com pot ser un dilluns qualsevol. Allà on amb tota probabilitat hi ha hagut una massificació de boletaires i, per tant, l’expectativa és mínima a l’hora d’omplir el cistell. És el moment i el lloc per deixar-se portar pel so del silenci, per sentir la presència d’allò que recerques i esperar que et cridin. Llavors, de cop, sense saber el perquè, posar l’atenció en un punt, on apareix un d’aquells que tenies a la ment per collir. Sorprenentment en trobes a llocs de fàcil accés, que d’altres no han vist, i també els veus en llocs de difícil, amagats entre les bardisses, protegits per una munió de punxes, per acabar ple d’esgarrinxades i, sobretot, si l’aconsegueixes valorar molt el premi obtingut. Com si de tot s’hagués de pagar un preu. Cal aclarir un espai ocupat i opac. En aquest cas la lluita contra els esbarzers que colonitzen, perquè avui el bosc no tenen un aprofitament, no tenen una presència constant de vida activa que impliqui un equilibri, i així, apareixen com paràsits, plantes que conquereixen tot el sotabosc. L’esbarzer és del gènere Rubus i de la família de les rosàcies, tenen la capacitat d’ocupar espais deixats, amb gran rapidesa, i trenquen l’estètica del paisatge. Fan nosa, molesten molt, però són part de l’entorn, tenen un perquè i es desenvolupen amb vigorositat per transformar els camins i alterar l’equilibri. Arriben a ser murs infranquejables, així per exemple són unes bones muralles als marges dels camps per impedir l’entrada dels porcs senglars als cultius, però també limiten el creixement harmoniós en espais de biodiversitat. En un bosc ben gestionat, amb una activitat humana coherent i resilient amb l’entorn i les activitats d’altres espècies, solen tenir una presència esporàdica i la sol substituir la seva parenta, la rosa silvestre, molt més agradable i menys invasora. Tot i tenir punxes, té una presència més col·laborativa. Què hi ha de bo en aquestes coses? Què hi ha de bo en haver de pagar un preu, aparentment físic, quan vas a buscar bolets? La resposta senzilla i clara és que tu estàs aquí. Perquè quan tenim la passió a fer les coses, quan és l’amor que et manté viu, t’adones que existeix la vida i la identitat dels diferents individus que comparteixen camí. Quantes vegades ens trobem esbarzers a la nostra vida? Quantes notícies, informacions, successos o qualsevol fet viscut estan plenes de punxes i limitacions de la nostra alegria interior? Mira de no convertir-te en una bardissa, en un ésser que desequilibra l’entorn. Mira’t, per exemple, les xarxes com un complement per gaudir d’una atenció plena, per evitar enganys i manipulacions que es transformen en tanques que impedeixen avançar, que et fan vulnerable i et porten a la infelicitat. La passió de fer coses, el goig de conviure en un espai on hi ha diversitat de persones, d’acceptar les que distorsionen per gaudir de la multitud.

El so de caminar | Oposats al camí

La crítica de cinema | ‘Wicked’, de Jon M. Chu

El so de caminar | Una pedra a la sabata

El 9 ets i uts | Els sufixos diminutius (I)

“Montserrat es va aguantar els anys de la Guerra Civil perquè era un referent per uns i altres”

LA PREGUNTA

És bona idea que el Govern central creï una empresa pública per construir habitatge?

Troben un home mort en una nau abandonada de Vic

Vic posarà en marxa els primers radars de velocitat el 9 de desembre

Operatiu antidroga de Viladrau: tres detinguts i l'haixix amagat en pneumàtics

La Guàrdia Civil confisca unes 1.500 joguines falses a Vic

Transformen un casal d’avis de Vic en una cafeteria oberta a tothom

“Preferim tenir 3.000 clients petits que no pas un de gran”

Detingut per portar paperines de cocaïna amagades en un pot de caramels

La mort d’un home revifa el malestar per la nau abandonada al final del carrer Torelló de Vic