El Vaticà té en el punt de mira l’ultraortodox Institut del Verb Encarnat i la seva branca femenina, les Servidores del Senyor i de la Verge de Matará, que es fa càrrec de la catedral de Vic des de l’any 2007.
Qüestionen els seus mètodes a l’hora de detectar vocacions. La Santa Seu ha nomenat dos legats per fer-se càrrec de la congregació alhora que no els permet acceptar noves candidates a novícies durant tres anys.
El Vaticà ha nomenat dos nous responsables per a les branques masculina i femenina de l’Institut del Verb Encarnat (IVE), que des de l’any 2007 té una comunitat de religioses que tenen cura de la catedral de Vic.
La mesura respon a tot un seguit de denúncies que havia rebut la Santa Seu respecte a les maneres de captar vocacions i el control que s’exercia sobre elles, un cop a la comunitat.
En el decret del Dicasteri per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica també es recull que la comunitat no pot acceptar noves candidates a novícies en els propers tres anys.
A Vic hi ha des de 2007 una comunitat que no arriba a la desena de monges de les Servidores del Senyor i de la Verge de Matará, la branca femenina de l’IVE, una congregació ultraortodoxa fundada fa 40 anys a l’Argentina per Carlos Buela, condemnat per una desena d’abusos sexuals, que va morir a Gènova el 23 d’abril de 2023 abans que la sentència fos ferma.
La funció de la comunitat de Vic (Beata Maria del Patrocini de Sant Josep) era inicialment tenir cura de la Catedral i atendre el turisme. Viuen en un pis del carrer Sant Just i és habitual veure-les a l’entorn de la catedral, amb vestit gris i hàbit d’un blau intens.
També fan catequesi i és fàcil veure-les jugar amb mainada a la plaça de la Catedral. De fet, la comunitat cristiana de la ciutat destaca d’elles la seva correcció en les formes i l’atenció que sempre dispensen.
Ara bé, la setmana passada TV3 recollia el testimoni d’una dona que, un cop fora de la congregació, explica que ha passat un veritable calvari durant 20 anys entre les monges de Servidores del Senyor i de la Verge de Matará, bona part d’aquest temps entre les parets de la catedral i el palau episcopal.
A la seva parròquia la van convèncer que el noviciat era per a ella i la van empènyer a fugir de casa en el moment de fer els 18 anys. “Els primers dies et matxaquen pels teus pecats, per tot el que has fet malament davant de Déu i que ho has de reparar.”
Passats “tres o quatre dies de plorar constantment, et parlen de la vocació religiosa, com una cosa més perfecta”. Segons el relat recollit per TV3, la dona, que durant la seva estada a la comunitat va estar sota tractament psiquiàtric per depressió, va demanar per sortir-ne més d’una vegada i la resposta sempre va ser la mateixa: “Vas dir una vegada que sí i no pots tornar enrere. Dir no a Déu és una infidelitat molt gran”.
No és un cas únic i en el decret del Dicasteri es nomenen com a nous legats de les branques masculina i femenina de l’IVE el bisbe de Terol i Albarracín, José Antonio Satué Huerto, i la germana Clara Echarte, que el 2021 va rebre l’encàrrec de “verificar la situació de l’Institut i avaluar una sèrie de denúncies enviades a la seu apostòlica”, segons recollia la setmana passada el diari Regió 7.
En un decret, el papa Francesc lamenta la falta de rigor de la congregació a l’hora de detectar vocacions i retreu a l’Institut del Verb Encarnat que continuïn idolatrant el fundador, difonent els seus escrits i pelegrinant la seva tomba.
Des del Bisbat de Vic no es volen pronunciar respecte a aquestes informacions, mentre que a l’IVE, segons recullen algunes cròniques, ho llegeixen com una persecució cap a un orde religiós.
Es fan càrrec d’una parròquia de Manresa
De la mateixa manera que les Servidores del Senyor i de la Verge de Matará, la branca femenina de l’Institut del Verb Encarnat, té una comunitat de religioses a Vic des de 2007, aquell mateix any el Bisbat de Vic va assignar a la branca masculina una parròquia de Manresa, concretament la de la Mare de Déu de la Mercè.
Tenen fidelitzada una comunitat nombrosa de feligresos, segons expliquen algunes fonts, però també han protagonitzat episodis controvertits com la pregària exclusiva per a homes per guarir l’homosexualitat que van fer el febrer de 2023 a la plaça Valldaura de la capital del Bages.
D’altra banda, una dona que resideix a l’estat nord-americà de Califòrnia va denunciar el passat novembre que, després de saber que a la parròquia manresana hi havia la seva germana en fase de captació, va acudir-hi per rescatar-la i va rebre cops per part del sacerdot i dues persones més.
Ha estat un dels casos que s’ha destapat recentment de les males pràctiques d’un orde nombrós i que és dels pocs que encara té missions en països en guerra.
L’orde argentí que hi havia al Remei va ser clausurat l’any 2019
No és el primer orde amb vincles amb el Bisbat de Vic sobre el qual intervé el Vaticà. El 2019, va suspendre de dret diocesà la congregació Hermanos Discípulos de Jesús de San Juan Bautista, originària de Salta (Argentina), després de les denúncies que va rebre per suposats abusos sexuals per part del fundador de la congregació, Agustín Rosa, i un altre membre de la comunitat, Nicolás Parma.
Aquesta congregació es va fer càrrec de la parròquia del Remei de Vic l’any 2012, prenent el relleu a la comunitat franciscana. Actualment, el Remei, com les altres sis parròquies de la ciutat, està sota un consell de quatre rectors que s’encarreguen de dirigir i marcar-ne el rumb comú.
Un altre orde conflictiu relacionat amb el Bisbat de Vic ha estat el Seminari del Poble de Déu, una fundació nascuda el 1977 a Barcelona i extingida 40 anys després per l’arquebisbat.
El passat desembre un tribunal del bisbat condemnava 17 preveres i diaques i dues laiques de l’associació acusats de pseudomisticisme i delictes d’abús del càrrec i d’omissió de vigilància.
