Entre els drets que tenen les persones hi ha el de ser representat i defensat davant de la justícia. En el cas que qui passi per aquest procés acrediti una determinada situació econòmica marcada per la precarietat, o formi part d’un col·lectiu vulnerable, tindrà la possibilitat de ser assistit per un advocat d’ofici. Vinculats a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Vic n’hi ha un centenar, que atenen cada any gairebé 6.000 casos a Osona
La indústria cinematogràfica ha contribuït al llarg dels anys a fer famosa aquella frase de “si no té un advocat, se n’hi assignarà un d’ofici”. Més enllà d’aquesta referència a les pantalles, però, qui són i què fan els advocats d’ofici?
Vinculats al partit judicial de Vic, i segons dades facilitades pel Consell de l’Advocacia Catalana, actualment hi ha 97 advocats assignats al torn d’ofici. Tal com explica la responsable de l’assistència d’ofici de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Vic, i també secretària de l’entitat, Anna Vila, es tracta d’una xifra “adequada” per donar respostes a la necessitat de la comarca.
Pel que fa a les assistències en el torn d’ofici, el 2022 se’n van registrar un total de 5.846. La dada és gairebé idèntica a la de l’any anterior, quan se’n van produir 5.860. A Catalunya, el Consell de l’Advocacia Catalana ha recollit aquest juliol que en el global del país es van fer 339.556 assistències des del torn d’ofici, una xifra que representa un màxim històric.
Vila apunta que les assistències “fa anys que es mantenen força estables” a la comarca d’Osona, amb una excepció: l’any de la pandèmia, quan hi va haver una caiguda a causa de la disminució de l’activitat en el global de la societat. En aquest sentit, però, la secretària de l’ICAVic sí que reconeix que de tant en tant es produeixen “onades temàtiques”. Posa com a exemple l’època de la crescuda d’execucions hipotecàries vinculades als impagaments, quan el torn d’ofici en l’àmbit civil “va pujar molt”.
I és que sovint quan es pensa en l’advocat d’ofici l’imaginari se’ns en va a la persona que atén algú que ha acabat a la garjola, tot i que l’assistència a detinguts és només una branca de les diverses que ofereixen els advocats d’ofici. L’advocacia d’ofici es pot exercir en l’àmbit civil, social, laboral, d’estrangeria o en l’atenció a les víctimes de la violència masclista. Sí que és cert que la majoria de casos s’acumulen en el dret penal. L’ICAVic, per exemple, va fer 2.104 actuacions d’assistència penal i 1.372 d’assistència a persones detingudes.
En aquest escenari penal, els advocats adscrits al torn d’ofici han de fer guàrdies de 24 hores quan els arriba el torn. “Cada dia de tot l’any n’hi ha designat un”, explica Vila, i això significa que en qualsevol moment poden trucar “els Mossos o qualsevol policia local de la comarca” demanant la presència d’un advocat d’ofici, ja sigui per atendre una persona que ha estat detinguda per la possible realització d’un delicte o que està sent investigada i ha de passar per davant del jutge. Un cas d’aquest segon escenari serien “els controls d’alcoholèmia”, en què en la majoria dels casos hi ha una denúncia, no se’l deté però haurà de visitar el jutjat.
I qui pot accedir al torn d’ofici? Per norma general, tothom pot demanar-lo, “i si hi ha la necessitat, te’l posaran”, diu Vila. També és cert que si després d’una primera atenció no compleixes unes determinades condicions econòmiques o de vulnerabilitat te’l poden denegar. Es tracta d’uns barems designats per la Generalitat amb l’objectiu de regular qui pot accedir a la justícia gratuïta.
Vila, que porta 25 anys oferint assistència des del torn d’ofici, remarca que la principal condició per entrar-hi “és la vocació”. També ressalta que formar part de la roda d’advocats d’ofici “et permet veure, conèixer i defensar situacions que segurament no t’arribarien al despatx particular”. La secretària de l’ICAVic apunta la “professionalitat total” dels advocats d’ofici vinculats a la comarca d’Osona. I és que tal com apunta, si no ets un lletrat “molt preparat” difícilment podràs fer front “als casos complexos que cal assumir”.
“Hi ha un component de vocació”
L’advocada Berta Chandre acumula tres dècades d’experiència en el torn d’ofici, una trajectòria que li permet parlar de l’evolució d’aquesta tasca: “En els meus inicis, les guàrdies de l’àmbit penal duraven una setmana”, recorda. Un escenari “impensable” a dia d’avui ja que “col·lapsaria qualsevol altra feina” als despatxos particulars on també treballen la majoria d’advocats d’ofici.
Actualment és advocada d’ofici en l’àmbit “civil, penal i d’estrangeria”. Amb una dilatada carrera com a advocada particular, Chandre es manté en la llista d’advocats d’ofici “perquè es tracta d’un servei públic i està bé oferir-lo”.
Òbviament, es tracta d’una font d’ingressos més per als professionals, “però també hi ha un component molt vocacional”. L’advocada assegura que fer aquesta tasca “et fa veure realitats i parts de la societat que potser no arribaries a conèixer mai”.
“Em permet adquirir experiència”
Exercir d’advocat d’ofici requereix passar tot un procés. L’exemplifica bé Marc Rubinat. Es va col·legiar el 2017, i després de passar el període obligatori de tres anys exercint en dos despatxos particulars “vaig entrar al torn d’ofici”. Des de llavors, combina l’assistència jurídica privada amb els torns d’ofici, “en el meu cas en l’àmbit civil i laboral”.
Recentment s’ha apuntat al torn de penal, del qual té la primera guàrdia “a principis d’agost”. Ho afronta amb “respecte”, però també com un “repte professional”, ja que es tracta d’un àmbit “on sovint hi ha delictes importants”.
En aquest sentit, té clar que combinar el seu despatx i el torn d’ofici “em permet adquirir experiència”. Fa una defensa aferrissada de l’assistència d’ofici i ressalta que qui l’exerceix “són professionals per vocació”.
