Dues dècades després, el govern rellançarà el Pla de Barris, que a partir del 2004 va deixar 1.123 milions d’euros d’inversió pública a 143 barris de 117 pobles i ciutats de tot Catalunya. Entre aquests, n’hi va haver 12 d’Osona i el Ripollès (vegeu taula), amb Vic i Manlleu com a municipis amb més inversió. L’anunci el va fer aquesta setmana el president Salvador Illa, que va detallar que la inversió de la Generalitat aquesta vegada serà de 1.000 milions d’euros i que els ajuntaments hauran d’aportar novament una part del finançament, fins a 600 milions més, en funció del nombre d’habitants que tinguin. El nou Pla de Barris i Viles tindrà cinc convocatòries fins al 2029 i la primera, de 200 milions, serà aquest juliol. Quedarà resolta a la tardor i les actuacions començaran el gener del 2026. Les ajudes per millorar les condicions de vida en zones vulnerables han d’arribar cada any com a mínim a 20 municipis i almenys n’hi haurà un de cada vegueria.
La notícia ha estat molt ben rebuda pel món local i els principals municipis d’Osona i el Ripollès ja treballen per presentar-se a la convocatòria d’aquest estiu. És el cas de Manlleu, que és conscient de l’impacte de la iniciativa ja que l’any 2004 va ser dels primers beneficiats a tot Catalunya. “Per nosaltres va suposar un canvi molt important pel barri de l’Erm, ja que es van aterrar els pisos de Can Garcia, que urbanísticament feien força nosa a la ciutat, i es va reformar la plaça Sant Antoni i es va fer el mercat municipal nou”, explica el regidor d’Urbanisme de Manlleu, Josep Madrid (Junts). Un dels requisits per poder optar al Pla de Barris és que el projecte que es presenti sigui per actuar en una zona amb una renda per càpita per sota la mitjana de Catalunya, que ara està al voltant dels 15.000 euros anuals. A Manlleu no amaguen que l’Erm podria repetir “per la situació social i dels habitatges, però no cal precipitar-nos, ja que també ens agradaria impulsar un canvi a tot l’eix del passeig de Sant Joan, que és una via important de mobilitat i que enllaça amb el barri de l’Erm”.
El nou Pla de Barris inclou tres línies d’actuació. Una són les transformacions físiques, amb obres de millora tant de l’urbanisme com de l’habitatge; l’altra és la transició ecològica, amb actuacions d’emergència climàtica, infraestructura verda urbana o economia circular, i la tercera és l’acció sociocomunitària per reduir les desigualtats socials, lluitar per l’equitat de gènere i fomentar la salut o l’educació, entre d’altres. A Vic, tenint en compte tots aquests criteris i que la ciutat comptabilitzà encara entre el grup de municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants perquè el cens oficial és del 2024, els equips tècnics “ja estan estudiant a fons la convocatòria”. L’alcalde, Albert Castells (Junts), assegura que hi ha molts barris que compleixen les característiques perquè “tota la ciutat construïda a la segona meitat del segle XX té un urbanisme que ha quedat molt obsolet”. Es pensa en zones del barri dels Caputxins, però també en l’Estadi, la Serra-de-senferm i zones de l’Horta Vermella. “A ningú se li escapa que la ciutat de Vic necessita aquest impuls pel creixement que ha tingut i per la realitat social i demogràfica complexa, també en envelliment”, afegeix. A Torelló dilluns tenen una reunió per abordar el tema. “Ens hi presentarem però hem d’acabar de definir el projecte i veure què hi encaixa del Pla d’Actuació Municipal”, comenta l’alcalde, Marçal Ortuño (ERC).
La capital del Ripollès és un altre dels municipis que té previst tornar-se a presentar al Pla de Barris. “Per ara estem identificant les actuacions prioritàries i un cop tinguem assimilades les bases i línies obertes, hi inclourem el que s’hi adapti”, diu l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols (Aliança Catalana). Inicialment han pensat en rehabilitacions del barri vell, tant en edificis públics com privats, i també en sòl industrial, com el que fa dècades que està inactiu a l’antiga tèxtil Filpur.
Qui també va obtenir ajudes del Pla de Barris, en el seu cas el 2009, són Centelles i Roda de Ter, en tots dos casos per actuar al nucli antic. “Fem una valoració molt positiva del fet que es reactivi perquè són oportunitats molt grans i projectes que ben gestionats contribueixen a una millora molt important”, assegura l’alcalde de Centelles, Josep Paré (PSC). En aquest municipi destaquen que “hi vam creure moltíssim i malgrat enganxar-nos en una època de molta crisi vam ser capaços d’executar el 100% del projecte”. Tenint en compte que llavors ja es va actuar “en el fora muralles ara tocaria fer més el plantejament d’eixample amb una mirada molt centrada a la zona esportiva i buscar el vincle amb el Vapor”. Paré comenta que “hi optem amb il·lusió però tal com ens va passar potser no serem beneficiats a la primera convocatòria. Són projectes de molta complexitat i treballarem des del primer moment per presentar propostes madures”.
Per l’alcalde de Roda de Ter, Toni Mas (ERC), la nova convocatòria del Pla de Barris també és una notícia “molt bona, perquè als ajuntaments ens falten recursos i els anys van passant pels barris. Ens és necessari i a vegades falten mesures d’impacte que ens permetin fer coses més serioses”. En aquest municipi aquests dies han començat a estudiar en quina zona es podrien centrar. “Tenim en el punt de mira el barri de la Cooperativa i la zona del centre. Tot i això no sabem si serà possible perquè hi ha uns indicadors econòmics molt clars. Ara valorarem la idoneïtat, també per la part important que hi ha d’aportar l’Ajuntament, però la idea és anar per aquí”, detalla Mas.
Des de la seva arrencada, el programa d’ajudes als barris ha deixat a Osona i el Ripollès uns 40 milions d’euros i els consistoris esperen continuar ampliant la xifra i ser un del centenar de municipis escollits aquesta vegada.
