De 52 anys i comptable, viu a Moià i presideix l’Associació de Trastorn de l’Espectre Autista del Moianès. L’entitat, creada a finals del 2021, aplega 27 famílies i una trentena d’infants i joves.
Fa 20 anys que és a Moià. Amb quina inquietud hi va venir?
Soc de Santa Coloma de Gramenet, i estiuejava a Sant Fost de Campsentelles. Allà vaig conèixer la meva parella. Vam decidir venir a Moià després de casar-nos. Ens va agradar com a poble a l’hora de viure en família.
A què es dedica?
Comptabilitat. Vaig fer l’FP2 en notaria i comptable i fa molts anys que treballo d’això.
Aquí a prop?
A Sallent. Els amos de l’empresa són moianesos.
Té dos fills autistes. Amb quin objectiu van decidir fundar l’associació?
Rosa Serrano, del Centre de Recursos en TEA de Manresa, la Federació Catalana d’Autisme i l’Ajuntament ens ho van proposar. Es va fer una reunió a l’Auditori de Sant Josep i es va omplir. A partir d’aquí vam veure la necessitat i conveniència de tirar endavant el projecte.
Com van escollir la presidència?
En la primera reunió que vam fer havia de sortir algú, i jo tenia clar que m’hi volia implicar molt: tinc els dos fills, bessons, amb autisme, l’Enric i la Queralt. Va ser allò que ningú acabava de fer el pas i em vaig dir: endavant!
Està contenta d’haver pres aquesta decisió?
Molt. També perquè a la junta hi ha gent molt vàlida i canyera, i amb un any hem fet moltes coses. Implica feina i és un esforç personal important, però després la recompensa és gegant, enorme: veus els nens feliços i integrats.
Què canvia en el dia a dia d’una família tenir a prop l’associació?
Abans, per accedir a recursos ens havíem de desplaçar a Manresa, Vic o Barcelona, i la logística era complicada. Amb l’associació ho tenim aquí, i cada cop som més persones. Tenim famílies de l’Estany, Castellcir, Castellterçol i Santa Maria d’Oló. El suport és molt necessari. Quan et diagnostiquen, per una banda, et sents alleugerit, hi has posat noms i cognoms, però, per l’altra, has de començar un procés d’informació i preparació. Amb l’associació compartim preocupacions. Tenen suport tant les famílies com els infants.
Quin tipus d’activitats i espais proposen?
Tenim quatre pilars: l’esplai, els dissabtes al matí, que és un espai on els nens i nenes fan molta pinya i a més tenen monitors formats, que duen a terme activitats adaptades; les sessions de suport per a famílies, un cop al mes, per posar en comú les nostres inquietuds amb una psicòloga, un logopeda, mestres d’educació especial; les sortides i activitats conjuntes familiars, també un cop al mes; i el quart punt és l’acollida, quan una família rep el diagnòstic TEA els ajudem amb suport psicològic i burocràtic de tràmits, ajuts…
En una societat ideal, quina seria la fórmula per no discriminar aquests infants?
És el que estem intentant treballar ara, fent xerrades per acostar el TEA als nens de les escoles. Els expliquem que tots som diferents, però que això no vol dir que siguem millors o pitjors, simplement cadascú és com és. Els autistes només perceben el món de forma diferent. Volem fer un Moianès més inclusiu.
Quins projectes de futur tenen?
La sortida mensual del mes de maig l’aprofitarem per anar a una manifestació a Barcelona per reclamar suport pel TEA. I hi ha un projecte que ens fa especial il·lusió: pictoritzar el Moianès. La idea és que cada comerç tingui el seu pictograma i, així, que els infants autistes els puguin identificar més fàcilment. El tirarem endavant de forma conjunta amb la Comunitat Els Avets.
