Properament començaran en un cèntric edifici de Santa Eulàlia de Puig-oriol (Lluçà) les obres per a l’adequació del Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància, entitat que vol apropar aquesta activitat ancestral a la ciutadania i donar a conèixer tots els avantatges que pot aportar a la societat actual. Íngrid Vilardaga, tècnica del Centre d’Estudis i Recursos de la Transhumància, parla d’aquestes reformes i de la feina que duen a terme des de fa anys en coordinació amb altres associacions nacionals i internacionals.
Quin tipus d’obres es duran a terme?
Les reformes són per a l’adequació de la planta baixa i dels espais adjacents per tal de millorar-ne l’accessibilitat i els nous usos. El cost serà de 74.300 euros i es compta amb una subvenció del PUOSC del 90% mentre que el 10% restant es cobrirà amb un programa de resiliència local 3.0 de la Diputació de Barcelona.
Aquest centre d’estudis és encara un projecte o ja és una realitat?
S’han dut a terme accions que s’encabirien dins aquest centre d’estudis, però físicament encara no és una realitat. El projecte ve de molt enrere, de l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès. Va quedar aturat un temps, i quan Eva Boixadé era alcaldessa de Lluçà el va reactivar.
Quins són els objectius que es plantegen?
La transhumància recull un important patrimoni cultural material i immaterial al Lluçanès. Hem de tenir en compte que alguns nuclis de població es van constituir a partir dels camins ramaders. Nosaltres volem donar-lo a conèixer no només amb una mirada cap al passat sinó cap al present i al futur. Volem conservar els camins ramaders, dignificar els oficis tradicionals relacionats amb aquesta activitat com les feines amb la llana, l’obtenció de carn, de llet… Creiem que la transhumància pot contribuir al desenvolupament del món rural oferint un model sostenible de producció d’aliments i mantenint viva una cultura tradicional.
Què poden aportar a l’actualitat els camins ramaders?
Tenen un gran valor a diferents nivells, són corredors ecològics, els ramats transporten llavors d’un lloc a l’altre preservant la biodiversitat, amb la pastura dels boscos es col·labora a prevenir incendis… són un potencial que caldria promocionar.
Per què creu que no ho han estat?
A Catalunya el sector primari en conjunt no s’ha cuidat massa ni encara ara se’ls ho posa fàcil als que hi treballen, sobretot als petits productors i artesans. A la pràctica és més còmode transportar el bestiar amb un vehicle. Hi hauria d’haver més suport per facilitar aquesta activitat.
Amb quins recursos humans i econòmics compten?
Lluçà és un municipi petit i s’ha anat a picar moltes portes. En el tema documental tenim el suport de la Diputació i s’estan fent gestions amb el Departament de Cultura de la Generalitat. Per mantenir el lloc de treball es compta amb una OADL. A part, estem en contacte amb dos projectes afins, un a França i un altre a Itàlia, per presentar-ne conjuntament un a escala europea. Són la Maison de la Transhumance, situada a la comuna de Salon-de-Provence, i la Unione Montana Valle Stura i el Museo della Pastorizia, ubicat a Pontebernardo.
I en un àmbit més proper mantenen relació amb altres entitats o institucions?
Tenim molta relació amb el Consorci del Lluçanès i amb el Centre de Recursos Pedagògics. A un altre nivell, amb Transhumancia Naturaleza, una entitat pionera de la península Ibèrica, i igualment amb altres d’Andalusia i Sòria.
A part, formen part de l’Associació del Camí de Marina i en són un dels impulsors.
Sí, és un projecte promogut per tres ajuntaments: Llívia, Lluçà i Santa Margarida i els Monjos, que fomenta i defensa la transhumància, el món dels pastors i els camins ramaders i també la preservació de tot el patrimoni relacionat. El camí de Marina és el camí documentat més antic de Catalunya, que va des del Pirineu fins a la costa, són més de dos-cents quilòmetres de vies. En l’associació hi participen 29 municipis i d’aquests, uns quants del Lluçanès: Alpens, Olost, Oristà, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Sant Martí d’Albars. Actualment la coordinació es fa des d’aquí Lluçà.
La transhumància és viva al Lluçanès?
Sí, cada any encara hi ha alguns pastors que la practiquen, amb ovelles però també amb vaques. A part hi ha recorreguts interns més curts entre els mateixos pobles.
Quins són els principals problemes amb què s’han trobat?
Alguns camins ramaders tallats, i això ha originat conflictes amb particulars que no s’han solucionat. S’ha d’aconseguir que com a vies públiques que són s’hi pugui transitar lliurement.
Transhumància i turisme són compatibles?
Els camins ramaders es poden aprofitar per a rutes de senderisme, a peu o amb bicicleta. A part, sabem d’altres llocs on un petit grup de persones acompanyen el ramat en la ruta i ha estat una experiència molt ben rebuda. Aquí ho hem fet parcialment en el marc de les jornades que s’han organitzat. Sí que ens hem plantejat activitats per a turistes, sempre que no siguin invasives.
La gent té prou coneixement del món transhumant?
Crec que no. Fa falta molta pedagogia i per això una de les primeres apostes ha estat el joc de la transhumància per arribar als més petits, i de cara al curs vinent estem treballant per presentar les agendes escolars dedicades a aquest tema.
{{ comment.text }}