Que la gent que es casa cada vegada ho fa més gran és un fet constatat des de fa anys. Una evidència són les darreres dades que ha fet públiques l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) sobre matrimonis l’any 2016, que mostren com tot i l’augment de la població han disminuït en el conjunt d’Osona, el Ripollès i el Moianès respecte a l’any 1976, des que es recullen les dades. A Osona, tot i que es casa menys gent que a mitjans dels 70, en els darrers anys s’ha notat un augment de bodes cada cop entre parelles més grans –no s’inclou les edats dels matrimonis entre persones del mateix sexe–. El 2016 per primer cop, en el cas dels homes, la majoria dels que es van casar tenien entre 35 i 39 anys, mentre que les dones es mantenen a la franja dels 30 als 34, la mateixa edat que la majoria de casaments –tant en homes com en dones– del Ripollès i el Moianès. En el cas del Moianès, tot i això, la diferència és d’una o dues persones. En total a Osona es van casar 663 persones; al Ripollès, 89, i al Moianès, 66.
Què motiva l’endarreriment?
El sociòleg Jordi Collet apunta diversos factors per l’endarreriment dels casaments. Un és l’allargament de la vida, amb una esperança d’entre 85 i 86 anys en les dones i de 80 a 81 en els homes que fa que “tot ho fem més tard”. També diu que “cada vegada més la gent posposa ajuntar-se i casar-se, la constitució formal es fa més tard”, diu. I en conseqüència de tot això els fills també arriben més tard. En aquest sentit, Collet comenta que és diferent ser pare als 37 per primer cop que fer-ho més jove. Les parelles estables es donen en una edat més avançada i “els calendaris al voltant de la fecunditat no s’allarguen” i això suposa que hi hagi més problemes a l’hora de tenir fills, com més embarassos de risc.
Una altra de les explicacions que la majoria de gent es casi a partir dels 30 anys, segons el sociòleg, és que moltes persones primer “s’ajunten de manera informal” i quan arriben els fills ho formalitzen “amb la idea d’arreglar papers, com qui va al notari a fer l’herència, més des d’un punt de vista de seguretat”.
Els matrimonis per l’església, el 10%
Pel que fa als tipus de celebració, en deu anys s’ha capgirat totalment la tendència. Fins al 2006 la majoria de celebracions eren per l’Església, però a partir de llavors el canvi ha arribat fins al punt que ara els casaments catòlics representen només el 10% del total. El 2016 a Osona se’n van fer 594 de civils davant de 65 de catòlics. Al Ripollès el canvi de tendència es va donar per primer cop el 2004, i després d’un retorn el 2005 ja a partir del 2006 s’imposen els civils. Segons Collet, aquest fet demostra com “la religió deixa de tenir influència en les pautes públiques” i només es casen per aquest ritual “els que tenen creença”.
La majoria de casaments es fan durant el juliol
La majoria de casaments del 2016 es van fer durant el mes de juliol a les tres comarques, segons les dades de l’Idescat que s’analitzen des del 2012. Les xifres marquen un canvi de tendència que col·loca el juliol al primer lloc des del 2014 i desbanca el juny, el mes en què se’n feien més fins al 2013, tant a Osona com al Ripollès. Al Moianès, d’on es disposa de dades des del 2014, el mes escollit per la majoria de parelles a l’hora de casar-se és el juny.
{{ comment.text }}