Ivan Germano està des del mes passat al capdavant del Punt Jove de l’Esquirol. A banda de tècnic en Conducció d’Activitats Fisicoesportives, és monitor de lleure i un ferm defensor de la capacitat de transformació social de les noves generacions.
Han reobert el Punt Jove de l’Esquirol després d’haver de tancar per vandalisme. És aigua passada el que va passar a l’octubre?
Ens hi hem tornat a posar amb moltes ganes. Tot i això, continuem fent la reflexió de per què hi ha joves que sobrepassen la línia, igual que quines conseqüències ha de tenir.
Els van destrossar l’espai al cap de res d’haver obert. Ho atribueixen més a una bretolada que no pas a una crítica a la proposta?
Una mica de tot. Una tarda d’avorriment sent jove l’ha tingut tothom, però el vandalisme a l’Esquirol s’ha repetit durant tot l’any i a tot el municipi. No parlem de nens, sinó de persones una mica més grans i, per tant, no crec que sigui casual. Hi veig una demostració que estan descontents amb l’Ajuntament i la vida en general.
Qui és Ivan Germano?
Una persona alegre, amb ganes de sumar-se a nous projectes i a qui sempre li ha agradat treballar amb infants i joves, encara que durant un temps ho vaig deixar de banda. Crec molt en els adolescents. Hi ha persones que pensen que no valen per a res i que l’únic que fan és destruir, però jo estic convençut que ho poden canviar tot.
Quines són les principals preocupacions que percep per part seva?
Depèn molt de l’edat. Els joves que tenen 16 anys amb sort han acabat l’Educació Secundària, però hi ha de tot, com te’n pots trobar de 29 casats i amb fills i d’altres que ni s’ho plantegen. Si ens centrem en adolescents de 14 a 17 anys, els preocupen molt els estudis. Els que es formen més enllà de l’educació obligatòria tenen molts dubtes de si el que els agrada els garantirà sortides laborals. També hi ha els que deixen d’estudiar perquè no hi troben sentit o no hi veuen futur. Les pantalles i les discoteques triomfen perquè els permeten evadir-se de tot això.
Les xarxes socials incrementen la pressió?
Segur, els fan idealitzar el futur. Aplicacions com Instagram o TikTok generen continguts addictius que fan que les persones s’hi enganxin i s’ho mirin sense parar. Tots sabem, però, que ningú està 24 hores al dia i set dies a la setmana fent còctels a l’illa de Bali. Perquè hi hagi això hi ha d’haver altres coses.
La joventut ho té difícil en l’àmbit laboral?
Ara mateix la majoria d’empreses demanen persones tant molt joves com molt qualificades. Hi ha l’exigència de l’experiència, però també pesa l’edat i, alhora, tenir carrera universitària i dominar idiomes. Algú els ha de dir que tot a la plegada és impossible, i més si s’ofereixen unes condicions tan pèssimes. Per sort, ha emergit una generació que no es deixarà explotar. Són joves, però tenen molt clar fins on sí i fins on no.
En l’amor també ho tenen difícil?
Són més lliures que els seus pares, però s’està malentenent, no només les relacions, sinó tot en general. Penso que són presa de la llibertat, tenen tantes possibilitats que al final no saben què fer. I si barregem la part amorosa amb les pantalles, explota tot. Hem de tenir en compte que molts han viscut dos anys tancats pel coronavirus i això ha propiciat les relacions a distància. La tecnologia és una bona eina, però s’ha de saber utilitzar.
Es defineix els joves com la generació de vidre.
És una generació de vidre, sí, i nosaltres hi tenim responsabilitat, els hem fet fràgils. Venim de generacions que ho han passat molt magre i la conseqüència és que a ells els ho hem donat tot per endavant. Això té implicacions en la manera d’entendre la vida. També diria, però, que són de vidre fins a cert punt: tenen molt clar que si alguna cosa no els agrada no la faran.
És diferent el que capfica els nois i noies de l’Esquirol que els de Vic o Manlleu?
Tenen les mateixes preocupacions, però sí que hi ha diferències respecte a l’oci. A l’Esquirol no els cal anar a la bolera o al cine, sinó que una volta un diumenge fins a la Foradada els està bé.
Vostè quina edat té?
33 anys.
Amb aquesta perspectiva, com definiria els joves actualment? Són cada cop més impacients, oberts de ment, trempats…? Esculli tres adjectius.
Impacients, dissidents i disposats a trencar amb les tradicions.
Com els pot ajudar vostè? Què s’ha de dir als nois i noies de menys de 20 anys?
El primer dia al Punt Jove els vaig preguntar si sabien què volia dir tècnic de joventut, perquè a vegades fins i tot jo mateix ho desconec. Per mi és aquell que fa de vehicle entre el col·lectiu de joves i l’Ajuntament, una persona que els dona suport, però sense passar mai la línia.
Quines activitats volen portar a terme al Punt Jove?
La primera és estar oberts amb regularitat. Vam engegar el 6 de febrer, i entre nevades i problemes de salut han sigut quatre dies. El rerefons és crear i animar un grup que participi del poble de la manera més sana possible. Jo mateix m’estic barallant amb les activitats. Vull que siguin un èxit. No només que vinguin, sinó que s’ho passin bé i en treguin profit.
Com han sigut els primers dies? Content?
Han anat prou bé, encara que han vingut pocs joves. S’han trobat una dinàmica diferent de la d’abans. Estaven acostumats a un local on entrar, asseure’s i mirar el mòbil. Ara la intenció és que hi passin coses. I pot ser tan senzill com organitzar partides de jocs de taula. A vegades ens marquem grans accions quan amb eines bàsiques en tenim prou per passar una bona estona.
Vostè s’ho passa bé treballant?
Tinc la sort que sí. A darrere hi ha aquest convenciment de creure molt en els joves.
{{ comment.text }}