Seguint els passos d’Austràlia, Dinamarca o França, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar aquesta setmana que prohibirà l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Més enllà d’expressar dubtes sobre com es farà efectiu el veto la notícia ha estat ben rebuda pels experts, que fa anys que alerten dels perills que comporta l’ús de telèfons intel·ligents en edats primerenques. Alguns estudis on ha participat la UVic-UCC ja fa temps que adverteixen que les hores de consum de mòbil no paren d’augmentar i ara de mitjana entre els universitaris catalans d’entre 18 i 22 anys ronden les 40 hores setmanals, com una jornada laboral completa.
“Amb totes les recerques que estem fent veiem que era una mesura molt necessària per les conseqüències en la salut física i mental dels joves. Serà positiva tot i que és ambiciosa i pot ser difícil d’implementar”, apunta Cristina Fernández, professora de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC, especialitzada en xarxes socials i adolescència. Ella ha participat en diversos estudis des del 2019 amb investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i aquests assenyalen un creixement considerable de les hores d’ús d’aparells electrònics des de la pandèmia, ja que abans n’hi passaven de mitjana unes 30. Fernández detalla que les recerques no les fan només amb enquestes sinó que contrasten les dades amb una monitorització dels telèfons “i veus que la gent tendeix a dir menys estona de la que realment consumeix”. La professora de la UVic especifica que de les 40 hores setmanals que els joves dediquen al telèfon de mitjana, 30 les passen a xarxes socials, “on ara mateix predomina TikTok”. Per Fernández, el problema no és només el “temps que miren un contingut que no és edificant sinó també tot el que deixen de fer. Té una afectació sobre la vida de les persones”.
Prèviament a la prohibició ara anunciada, les administracions ja havien anat fent passos per limitar l’ús dels dispositius mòbils i aquest curs 2025-2026 ha estat el primer que els alumnes de tota l’educació obligatòria no han pogut entrar telèfons dins l’aula, si bé la majoria dels centres ja s’havien avançat. Judit Fabregó, que és psicòloga i treballa en un institut com a orientadora educativa, celebra també la mesura que impulsarà l’executiu espanyol però diu que no pot anar sola i que hi ha d’haver també una aposta de tota la societat. Fabregó remarca els efectes negatius sobre l’atenció que té el fet de consumir vídeos curts i l’addicció que genera, però també sobre les relacions socials que es construeixen en un moment en què el cervell està poc madur. “Això fa que la violència escali, perquè si no tinc la persona al davant soc menys empàtic. En la majoria de casos d’assetjament hi ha temes de xarxes socials”, diu.
Per tot plegat, tant Fernández com Fabregó coincideixen a considerar que la millor edat per començar a utilitzar les xarxes socials seria els 18 anys, com ja passa per poder consumir alcohol o tabac, “perquè no tothom madura a la vegada”. Tot i així, estan d’acord que fixar-ho als 16 “ja és una millora i no són 10 o 11 anys com passa ara”.
Pioners en endarrerir el dispositiu
El debat de tenir mòbil o no al fer 12 anys i passar a Secundària va esclatar fa dos anys arreu de Catalunya de la mà d’algunes famílies que es van unir per endarrerir la compra del primer mòbil als seus fills. A Osona es va crear un grup de WhatsApp per compartir informació sobre els perills de les xarxes que aplega 523 persones i que aquesta setmana ha tornat a treure fum amb l’anunci de Pedro Sánchez.
Una de les que el va capitanejar en l’inici és Laia Mercadal, que creu que van fer “taca d’oli per conscienciar, perquè la majoria de famílies l’acaba comprant als fills per pressió social”. Recorda que molts altres pares i mares van confiar en el control parental, “però amb el temps s’ha vist que té fugues i que els nens són molt àgils i se’l salten”. Per això, els membres del grup asseguren que la notícia de la prohibició a l’Estat espanyol “ha tingut molt bona acollida perquè el fet que hi hagi una llei ja és un gran pas i la gent veurà que és un tema legal”, però també creuen que “feta la llei feta la trampa” i que caldrà veure com s’aconsegueix verificar l’edat sense topar amb la protecció de dades. “La societat actual ja ha assimilat força informació i esperaven que el govern prengués posició davant del problema. Sembla que el moment ha arribat, tot i que hi ha molta feina a fer i anirà per llarg”, comenten. També hi ha qui alerta que tot i l’avenç “les escoles els donen d’alta a comptes de Google, que n’explota les dades”.
Els pioners en l’endarreriment dels telèfons intel·ligents pensen que “els nascuts a partir del 2014 seran els primers que podran escapar-se realment de tenir un mòbil a una edat prematura, perquè abans hi ha hagut una lleugera conscienciació i potser no es dona a primer d’ESO, però sí a segon”.
