Ja n’havien parlat altres vegades, però la llista a les universitats de Barcelona estava plena i Fina Serrat i Joan Segalés, d’Aiguafreda, ho havien deixat en standby. Ara, des de fa un parell de setmanes, s’han convertit oficialment en donants del cos a la ciència i, per sorpresa seva, els primers d’apuntar-se a aquest nou servei que ofereix la Universitat de Vic – Universitat de Catalunya coincidint amb la posada en marxa de la Facultat de Medicina. Tots dos ho tenen claríssim i no van dubtar ni un segon quan es van assabentar de la possibilitat llegint EL 9 NOU. “Tal com diu un bon amic, el cos és un vehicle”, explica Serrat, “serveix per moure’ns, aprendre i créixer mentre som aquí, però un cop morim i el deixem, què millor que pugui ser útil a altres persones?”. Segalés hi afegeix la idea que, donant-lo a la ciència, “el que per a nosaltres és un final es converteix en un inici per als estudiants” i per a la gent que es pugui beneficiar del seu aprenentatge.
Reconeixen que, tot i la predisposició d’entrada, els va inspirar el pare d’una amiga que va optar per aquesta alternativa: “La família va viure el dol igual, però tenia certa sensació de continuïtat”. Ells, que també són donants d’òrgans des de fa una dècada, tot just tenen 62 i 55 anys. La donació del cos a la ciència la veuen “a llarg termini”.
A qui pugui estar interessat a seguir els seus passos, l’animen a fer el cop de cap. “Evidentment és una tria personal”, apunta Segalés, “però un cop decidit, el procés és molt fàcil: només s’ha d’anar a la universitat acompanyat d’un testimoni, donar algunes dades i ja marxes amb el carnet a la butxaca. Des del punt de vista dels estudiants, també és positiu que puguin experimentar amb cossos reals i veure si estan preparats per treballar-hi”.
El centre va obrir la llista de donants l’1 de febrer. Des d’aleshores, s’hi han apuntat 17 persones, 8 homes i 9 dones. Pel que fa a edats, la majoria voregen la setantena, però també n’hi ha que no arriben a 50 o que passen dels 80. Mentre la Facultat de Medicina de la UVic-UCC no disposi de cossos propis, n’arribaran d’altres universitats catalanes. Els primers, a finals d’aquest mateix mes.
