L’aposta publicoprivada de crear una escola de noves oportunitats batejada com l’Albir, que busca reduir l’exclusió educativa i laboral a Osona, comença a donar fruits tres anys després de la seva creació quan el projecte ja està plenament assentat.
Des de l’arrencada, pels seus dos centres, el de Vic i el de Manlleu, hi han passat uns 300 joves d’entre 16 i 29 anys de 30 municipis de la comarca, i d’aquests alumnes un 15% han tornat al sistema educatiu i un 26% s’han inserit al món laboral.
“Partint de la realitat d’aquests joves que és de vulnerabilitat, precarietat i manca de competències són uns números que sumant-los arriben al 40% i que ens fan estar enormement satisfets”, celebra el director, Jordi Valldeoriola.
Des del centre destaquen que no tots els alumnes tenen interès o compleixen els requisits “i com que venen d’experiències de fracàs i nosaltres volem que les tinguin d’èxit si no els veiem capaços no els enviem enlloc i esperem”.
La directora adjunta, Clàudia Anglada, afegeix que “és gent que ve amb motxilles molt grosses de problemes a l’escola, que fa poc que són al territori, que tenen poca confiança cap a ells i cap als altres i el primer que fem és ajudar-los que se sentin seva l’escola i després poden escollir diferents camins, amb la formació professional com a eix central”.
L’escola funciona amb un model basat en l’acompanyament personalitzat i la creació d’itineraris formatius flexibles. Ara en tenen 14 de diferents, però això depèn dels perfils dels estudiants.
DE FER UN CICLE DE TELECOMUNICACIONS A L’ELECTRICITAT
Un dels joves que ja porta dos anys al centre és Younes Al Hakeue, nascut a Manlleu fa 21 anys. Hi va arribar després de deixar a mig fer un cicle formatiu de grau mitjà de Telecomunicacions perquè no li agradava.
A l’Albir va passar primer per un procés de selecció i després per una fase d’orientació i tastet d’oficis, durant la qual va decidir treure’s un Certificat Professional d’Energies Renovables, que és el que li va despertar la seva veritable vocació.
“Vaig veure que el món de l’electricitat m’agradava i actualment estic fent una Formació Professional Dual d’Electricitat i Llauneria amb AICO (l’Associació d’Instal·ladors Catalans Oficials). M’està agradant molt i estic content. Estudio tres dies a la setmana i en treballo dos”, explica.
A diferència dels primers estudis després de l’ESO ara veu utilitat en el que fa. “La part bona del dual és que el que fas a la formació ho pots aplicar a la feina”, diu. Els estudis que ara fa preveuen un any de contracte, que acabarà el febrer de l’any que ve, i serà a partir d’aleshores quan espera començar a treballar. “Estic molt content d’haver entrat a l’Albir perquè gràcies a això estic aprenent un ofici. Els tutors m’han ajudat molt perquè són molt propers i et donen tot el suport que necessites”, destaca.
DE LA UNIVERSITAT A APROVAR LES PROVES D’ACCÉS A CICLES
Qui també ocupa les aules del centre actualment és la vigatana Christabel Appiawa Djarbeng. Ella va arribar fa dos anys de Ghana, on cursava Economia i Arqueologia a la universitat, uns estudis que no va poder convalidar per falta de conveni entre els dos països.
“Quan vaig venir aquí no sabia què fer perquè no coneixia l’idioma i des de l’Ajuntament em van derivar al Vic Jove i al Centre de Normalització Lingüística per aprendre el català”, recorda la jove de 21 anys. Amb les primeres nocions la van adreçar al Centre de Formació d’Adults Montseny per preparar les proves d’accés a cicles formatius de grau superior, però com que el nivell de llengua encara no era prou bo van optar per recomanar-li l’Albir.
“Aquí he aprovat les proves amb èxit gràcies al suport de les professores. L’escola m’ha ajudat molt perquè em paguen els bitllets per venir des de Vic i m’han donat tot el material”, comenta. Ara se li ha despertat l’interès per l’àmbit sanitari i aquests dies ha de triar entre si vol fer Farmàcia o Infermeria l’any que ve a l’Institut de Vic.
Així és com funciona l’Albir, no amb estudis propis, sinó treballant en xarxa amb les institucions educatives de formació professional que ja hi ha a la comarca, ajuntaments i empreses per facilitar la inclusió social, educativa i laboral de joves com la Christabel i en Younes.
