Amb un cartell de “Més parades als pobles”, Núria Prat, Rafaela Villaitodo i Carme Gil van assistir divendres passat a la concentració per celebrar el desè aniversari del grup Perquè no ens fotin el tren. La seva denúncia és clara i específica: no poden moure’s eficientment amb tren de Sant Miquel de Balenyà a Vic, on treballen.
L’abril del 2022 es va canviar la freqüència d’horaris. Des de llavors ha estat un maldecap per a aquestes tres usuàries –i d’altres– per quadrar els horaris del tren amb els de feina. Villaitodo ho exemplifica: abans per anar a treballar podia agafar un tren que parava a les 7.25 a l’estació de Balenyà-Tona-Seva i li permetia arribar a Vic a les 8 per anar a treballar puntual. Amb el canvi en els horaris, s’ha perdut aquest tren i n’ha d’agafar un a les 6.44. Abans d’entrar a treballar, doncs, ha d’estar “donant voltes per Vic”. També va provar de posar-se a treballar més tard –cap a les 9–, però tampoc hi ha manera de trobar una programació a la qual pugui adaptar-se. “Els horaris van malament”, diu l’usuària denunciant que els trens d’abans de les 9 del matí sempre “van tard”.
Amb els canvis de la freqüència d’horaris, “han deixat els pobles petits desproveïts i s’ha prioritzat els trens directes de Barcelona a les capitals de comarca”, criticava Prat, mentre subratllava que “en cap moment es pensa en el tren com un eix que doni suport als pobles petits”. Tal com denunciava l’usuària de l’R3, “estudiants i treballadors que arribaven a primera hora del matí a la ciutat ara no poden utilitzar ni el tren ni tampoc la xarxa deficitària d’autobusos que tenim als pobles petits”.
Qui ho sap prou bé és Carme Gil, que ha d’anar de Sant Miquel a Tona per poder agafar l’autobús i després desplaçar-se a Vic. “És pràcticament impossible poder anar a treballar a Vic a una hora prudent. Està molt castigat”, conclou.
{{ comment.text }}