Front comú d’Osona per no pagar el mateix en residus que les ciutats que no s’impliquen a reciclar

L’any 2000 va marcar un abans i un després en la gestió dels residus a Catalunya. Juntament amb Tiana (Maresme) o Riudecanyes (Baix Camp), Tona va ser dels primers municipis a implantar el porta a porta. Dipositar el cubell a fora de casa i que les escombraries passessin a ser responsabilitat dels operaris i el camió semblava aleshores un experiment, però amb el temps el model s’ha estès i avui és el que fan servir més de 300 municipis catalans. La tendència també demostra any rere any com el porta a porta catapulta els índexs de recollida selectiva. En aquest sentit, a Catalunya s’hi llencen actualment separats com toca un 47,1% dels residus, lluny dels objectius europeus i amb xifres molt desiguals entre els pobles amb sistemes de màxima eficiència –també els contenidors intel·ligents de Centelles, Torelló o les Masies de Voltregà– i els que mantenen els tradicionals sempre oberts al carrer. Portant-ho a dades, existeixen fins a 45 punts percentuals de diferència entre Osona i la Cerdanya i més de 30 amb les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona. Filtrant per municipis, més del mateix: lideren el rànquing de recollida selectiva Centelles, Tiana, Juià, Verges... I en canvi hi ha a la cua les ciutats grans amb contenidors oberts, com ara Barcelona (42%), Santa Coloma de Gramenet (26%), l’Hospitalet de Llobregat (28%) o Badalona (31%). A l’àrea metropolitana, de fet, només una minoria de poblacions superen el 55%, la qual cosa rebaixa els resultats globals de Catalunya i la situa cada any per sota dels objectius europeus. Aquesta dualitat la posaven sobre la taula de l’últim Consell d’Alcaldes diversos caps de consistori d’Osona, proposant alguna acció conjunta per evidenciar-la i exigir a la Generalitat que no a tots els ajuntaments se’ls faci pagar el mateix pel tractament de les deixalles. “Els pobles de la comarca déu-n’hi do com de bé ho fem. Si hi ha ciutats molt més grans on les dades no són iguals perquè no tenen nassos d’aplicar sistemes de recollida més eficients, per por que els restin vots, que s’ho treguin elles de la butxaca”, defensava l’alcalde de Manlleu, Arnau Rovira (Junts). Hi afegia que “no totes les bosses de deixalles porten el mateix i, per tant, no totes són igual de bones”. Des de Viladrau, Margarida Feliu (SpV-AM) instava el Consell a preparar alguna acció no reclamant imports diferents, sinó que simplement es compleixi la llei europea, és a dir, que s’apliquin diferents vares de mesurar segons qui arriba als objectius i qui no: “Avui en dia els ajuntaments sabem perfectament què s’ha de fer, i a Osona, tant des del Consell Comarcal com des de la Mancomunitat La Plana, fa molts anys que s’hi treballa. Tots plegats hi hem dedicat molts esforços.” A banda d’una moció que pugui passar pels consistoris o alguna altra fórmula de postulat comú, també es va proposar al Consell d’Alcaldes convidar a la comarca Albert Planell, el director de l’Agència de Residus de Catalunya, i així traslladar-li en primera persona el malestar. Tot i compartir el fons de la queixa, Joan Senmartí (Junts), de Santa Cecília de Voltregà, també va fer notar que a dins mateix d’Osona hi conviuen diverses realitats: “Globalment no ens hem posat d’acord en si porta a porta, contenidors intel·ligents, convencionals... I els que no hem fet canvis ens trobem que venen veïns d’altres llocs a abocar-nos a nosaltres les deixalles.” Posava d’exemple que al poble passa sovint que es buiden els contenidors i, tot i ser pocs habitants, l’endemà tornen a estar plens. Orís tanca les àrees de contenidors per frenar el turisme d’escombraries Les àrees de contenidors d’Orís estan desbordades, especialment les més properes a la C-17. Segons l’alcalde, Arnau Basco (Junts), això es tradueix en “col·lapse constant” arran de l’incivisme de persones de fora del poble que hi van a llençar les deixalles perquè els seus municipis operen amb porta a porta o contenidors intel·ligents. Davant d’aquesta situació, que fa que Orís no millori en recollida selectiva i, de retruc, que hagi de pagar més, l’Ajuntament ha decidit tancar amb clau i instal·lar càmeres a les àrees d’aportació de Can Branques. El fenomen del turisme d’escombraries no és nou, però Basco assegura que s’ha intensificat molt els últims tres o quatre anys. A més a més de particulars, tenien detectats abocaments de furgonetes industrials i fins i tot robatoris de materials, sobretot cartró. G.R.

Front comú d’Osona per no pagar el mateix en residus que les ciutats que no s’impliquen a reciclar

Un centenar de persones a la caminada del Consell d’Osona per conèixer el cicle de l’aigua

El 44% de les fonts d’Osona i el Lluçanès superen el límit de nitrats i no són aptes per al consum

El Consell d’Osona celebrarà diumenge el Dia Mundial de l’Aigua amb una jornada divulgativa

Les Sortides Naturalistes 2026: quinze propostes per descobrir la natura d’Osona i el Lluçanès

LA PREGUNTA

Creu que s’ha d’endarrerir el tancament de les centrals nuclears?

Mor un excursionista de Torelló en una allau al Pallars Sobirà

Mor un home de 34 anys en un accident laboral a Sant Miquel de Balenyà

Mercadona obre a Manlleu el primer supermercat a Catalunya del nou model "Botiga 9"

El tancament d’Auto Pla Vic 4x4 desencadena moviments entre diversos concessionaris d’Osona

S'encén un cotxe a la C-17 a Tona i diversos xoquen en cadena

Vic farà una nova plaça davant l’antic edifici de la Cooperativa

Mestres i professors tallen de nou la C-17 i l'Eix Transversal a Gurb

Crit d’alerta sobre la situació de Sant Pere de Casserres

Detingut per entrar a robar en una casa a Roda de Ter

Denuncien un conductor a la C-17 a Tona perquè portava el gos traient el cap per la finestra