S’ha perdut un jove de 23 anys amb problemes psicològics a Tona. Ha sortit a passeig i no ha tornat a casa. El mòbil no dona senyals per localitzar-lo. No és un cas real. És una simulació del que es van trobar divendres al matí els participants en unes proves de gossos de recerca i rescat.
Venien d’arreu de l’Estat espanyol, com La Rioja, Canàries, Navarra, Astúries i València. Organitzades per Protecció Civil de Tona en col·laboració amb l’Asociación Nacional de Perros de Salvamento (ANGPS), el municipi va esdevenir el nucli d’aquestes proves durant tres dies.
“Ens valoren com a guia i també l’actitud del gos”, resumia Àngel València, cap de la unitat canina i de Protecció Civil de Tona, destacant que aquestes proves internes serveixen sobretot per veure si es va “per bon camí o no”. Divendres, se centraven en grans àrees, és a dir, persones desaparegudes al mig del bosc o la muntanya.
Dissabte, en una fàbrica abandonada de les Masies de Voltregà, treballaven l’esfondrament d’edificis com si hi hagués hagut un terratrèmol amb persones a sota les runes, mentre que diumenge, al camp de l’entrenament de la Suïssa de Tona, se centraven en l’obediència del gos i les instruccions del guia.
En tots els casos hi havia diferents nivells d’avaluació, sent l’A el més bàsic per a principiants i el C, l’excel·lència. El B avalua que un binomi de guia i gos pugui ser operatiu (o no) per fer recerca.
A mesura que augmenta el nivell, també es complica el rescat (en el cas de la recerca a muntanya, per exemple, hi ha més terreny i més persones desaparegudes). Mélani García, de la Unión Canina de Rescate de La Rioja i cap de la prova de grans àrees, destacava que aquests tests serveixen per “practicar i avançar”. “No es tracta només de treure una puntuació, sinó de seguir aprenent”, deia García, mentre subratllava que “tot això ajuda a millorar”.
Una de les participants va ser Nagore Narvaez, de la Unión Canina de Rescate de La Rioja, amb el seu gos Yull. En la trobada amb els jutges va fer-los quatre preguntes sobre el desaparegut: quant fa?, edat?, porta mòbil?, es medica?…
A partir d’aquí, va espolsar pólvores de talc per comprovar per on bufava el vent. És una eina important per als gossos, ja que els porta olors d’on és el desaparegut. A les seves ordres, el gos de dos anys i mig va començar a córrer amunt i avall i en pocs minuts va trobar la víctima. El que als ulls inexperts dels periodistes d’EL 9 NOU semblava un èxit, no ho va ser tant per als jutges, que només van aprovar-los.ç
Tal com resumia Narvaez, “ha tret millor puntuació el gos que jo”. “Els jutges no han vist adequada la tàctica que he fet servir, però són coses que aprens per a la següent prova”, explicava.
Per exemple, que ha de treballar “més l’autonomia” perquè el gos depèn molt d’ella i no li hagi de donar tantes indicacions. L’edat també influeix. En Yull només té dos anys i mig: “És una cap més jove, i s’ha de treballar i estructurar”. Sigui com sigui, “un gos de recerca no es fa amb un any ni amb dos”.
Un dels altres factors també són els nervis. Així ho explicava el valencià Xavier Camarena, de l’ONG d’Intervenció, Ajuda i Emergències, que amb el seu gos Nano van aprovar.
En el seu cas, tot i acumular molts anys de voluntari, s’estrenava en aquestes proves. “En una recerca real vas menys nerviós que en unes proves així”, deia Àngel València, que remarcava que “els nervis es traspassen al gos que no acaba buscant com sempre”.
Els participants avaluats formen part de grups de voluntaris que normalment actuen quan els requereix el 112. Els jutges van fer les proves a una vintena de gossos. Era la segona ocasió que guies d’arreu es trobaven a Tona per posar-se a prova i al dia.
En la majoria de casos, estan acostumats a fer recerca de persones desaparegudes, sobretot gent gran amb demències i Alzheimer, però també en esfondraments. En alguns casos, fins i tot, han anat en països com Líbia o Turquia.
