“El dèficit més gran de l’Hospital de Vic és en infraestructures”

Joan Turró és des de fa cinc mesos el president del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), després d’una llarga trajectòria en càrrecs directius tant en l’àmbit públic com privat. Va agafar el relleu pel gener a Antoni Molas, que hi havia estat quatre anys i mig. Fa quinze dies el vam veure en una jornada sobre mala qualitat de l’aire i efectes sobre la salut. Curiositat? Responsabilitat vinculada al nou càrrec?Personalment, tinc molt clar que la qualitat de l’aire és un tema en què com a CHV hem d’estar implicats, perquè des del punt de vista científic són claríssims els efectes sobre la salut. Zones d’Itàlia amb problemes similars han millorat els indicadors després d’aplicar plans d’actuació. Des del CHV ens proposem donar-hi impuls perquè la situació millori, si bé la solució l’ha de liderar la política. S’ha de fer més que fins ara?Segur. En aquesta jornada, els metges explicaven com fa uns anys es van significar obertament contra el tabac perquè provoca problemes pulmonars i càncer. Ara toquen els mateixos posicionaments contundents respecte a la qualitat de l’aire. Després de tres anys jubilat i d’una llarga carrera dirigint institucions, entre les quals la UVic, com li arriba l’oferta de presidir el CHV?Em va trucar la consellera de Salut, la senyora Olga Pané. No m’ho vaig haver de pensar gaire. El sector sanitari sempre m’ha interessat molt i tinc ganes de col·laborar en projectes d’impacte sobre la ciutadania. Desinteressadament. Faig voluntariat. Va dir que sí ipso facto?En la mateixa trucada, i l’hi vaig agrair. Hi ha fet que sigui amic de Salvador Illa?No ho sé. Amb el president Illa ens coneixem de quan vam treballar junts al Departament de Justícia. Ell sap que m’interessa l’àmbit sanitari, però desconec si s’havia comentat amb la consellera o no. El finançament del CHV s’ha incrementat els últims anys, però encara no prou.La situació és millor que temps enrere. Els ingressos corrents, els que venen de la Generalitat per cobrir l’activitat assistencial del dia a dia, han augmentat significativament. Encara queden serrells que estem negociant, perquè no se’ns finança tota l’activitat que fem, però no hi ha tanta distorsió. Actualment devem tenir un marge de discussió d’entre quatre i sis milions d’euros anuals. On hi ha el dèficit important és en infraestructures. El CHV ha anat reinvertint amb reserves pròpies al llarg de la història, però necessitem de la Generalitat un pla plurianual. La sintonia amb Salut és total. Estic convençut que abans o després de l’estiu s’aprovarà el pla d’entorn de 50 milions d’euros que se’ns ha garantit. En les comparacions amb Manresa i la Fundació Althaia, Osona sempre hi surt perdent.Amb Althaia compartim la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, i això és un valor incalculable. A partir de tenir una facultat de medicina, se’ns ha modificat l’estructura. Dels professionals del CHV, avui com a mínim n’hi ha un centenar que combinen l’assistència amb docència i recerca. A Althaia, igual. Des del punt de vista assistencial som dues institucions bastant equilibrades. És en infraestructures on quedem clarament per sota. I en finançament.Althaia té una categorització superior a la nostra. Esperem que al llarg dels propers anys també la puguem assumir. És evident que ho han fet bé, no només ara, sinó amb pactes significatius al llarg de la història. Tenen un bon hospital, ben finançat i amb bons resultats. Som dues institucions que ens veiem sovint i que volem treballar juntes. En l’àmbit de la salut mental, per exemple. El dia que va prendre possessió del càrrec, reivindicava per a Osona, el Lluçanès i el Ripollès una sanitat de “primer nivell”, però és evident que aquí no es pot resoldre tot. A què es referia exactament?No hem de pretendre ser autònoms. No tindria cap sentit ni es podria sostenir un hospital de primer nivell a cada comarca. Per això som a l’època d’aliances profundes que garanteixin a tothom accedir a la mateixa sanitat, es visqui on es visqui. En el nostre cas, hem de resoldre aquí tant com es pugui i el que no, a Barcelona, amb les mateixes condicions que els ciutadans d’allà. D’aquestes aliances en són exemple la xarxa C-17, el que treballem junts amb la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, amb Althaia, Campdevànol… El director assistencial del Clínic, per exemple, és membre del consell de govern del CHV. El tenim a totes les reunions. Un luxe. Ara fa cinc anys que el CHV i la Fundació Hospital de la Santa Creu comparteixen paraigua. És una bona fórmula?Parlem de dos hospitals complementaris i, de cooperar i coordinar la seva gestió, en surten enfortits. Ara bé, totes dues entitats han mantingut la personalitat jurídica pròpia. No hi ha hagut integració, sinó un conveni de col·laboració i codirecció. Per mi, va ser una bona decisió. Ens beneficia a tots a curt i a mitjà termini. Han quedat fractures amb alguns professionals. Hi ha coses que no es van cuidar prou?Tota reorganització pot provocar fractures subjectives, persones que se sentin millor o pitjor. Em consta que es va intentar fer el més bé possible, però és inevitable que processos així generin tensió. Sigui com sigui, crec que s’ha anat resolent. Hi ha una voluntat claríssima de treballar junts i veure què millorar. La Santa Creu ha de continuar sent referència, com ho ha estat històricament, amb les cures pal·liatives, la dependència... Ningú pensa en un hospital d’aguts. Econòmicament, el Consorci va salvar la Santa Creu?No. Va ajudar a millorar una etapa. La Fundació Hospital de la Santa Creu té un patrimoni solvent i un balanç equilibrat. Com a molts hospitals, la covid-19 va generar desequilibris conjunturals, però estan resolts i en cap cas diria que el CHV la va salvar. Quin és l’últim cop que ha estat ingressat?Justament per la pandèmia. Es va sentir ben atès?Extraordinàriament. Em van salvar la vida. Probablement no hauria superat la covid si no hagués sigut per la qualitat professional del CHV. Soc molt de llegir, i estava al cas d’un tractament experimental al Clínic. Quan ho vaig dir al meu doctor, vaig quedar sorprès que estava informadíssim. Més enllà de la malaltia, no diria res dolent del meu pas per l’hospital. Aquesta satisfacció no sempre la comparteix tothom. De fet, hi ha molta gent crítica amb el CHV.Primer de tot, s’ha de procurar que l’opinió pública sigui objectiva. Agafar indicadors de manera parcial, perseguint una determinada intenció, no és just, i menys avui que hi ha tanta transparència i accés a dades. En conjunt, el CHV està ben valorat. De 3.000 enquestes que acabem de fer, la nota mitjana és un 7,95. Personalment he rebut moltes felicitacions. La salut no és mai una ciència exacta i no podem demanar als metges el que no poden garantir, però m’arriba més gent agraïda que no pas opinions negatives. En intervencions quirúrgiques es compleixen tots els terminis de garantia, però no en proves complementàries com les ressonàncies magnètiques.En els darrers anys ha augmentat exponencialment la necessitat de ressonàncies, per l’increment de la població i per nous diagnòstics. Al CHV en tenim només una quan està clar que en fan falta dues. La Generalitat s’ha compromès a assignar-nos un nou aparell passat l’estiu i, nosaltres, amb les obres d’ara, estem preparant els espais. Mentrestant, des dels òrgans de govern hem demanat a gerència intentar contractar serveis privats i, així, reduir les llistes i esperes. El de Vic és un hospital massa petit per com ha crescut la població?Ha de créixer en metres quadrats. El nou edifici que es construirà a partir del desembre-gener ens n’aportarà 10.000, amb una inversió de 47 milions d’euros, dedicats a consultes externes. Això ens alliberarà espai actual. Després de l’estiu inaugurarem tres nous quiròfans i ja hem incorporat la cirurgia robòtica. En cinc anys hem de viure una gran transformació d’instal·lacions. Com es pot maximitzar encara més el vincle amb la universitat?Com a comarca encara no som conscients de fins a quin punt la Facultat de Medicina i la de Ciències de la Salut ens possibiliten un nivell assistencial de primera. Molts professionals es queden per l’afegit de fer aquí docència i recerca. Aquest triangle és virtuós. També veiem els fruits en estudiants de Medicina que han acabat i han triat venir a fer la residència als nostres hospitals. Aquest curs, tres. En un entorn en transformació, també urbanísticament.Tenim un acord amb l’alcalde de Vic i ja estem dissenyant conjuntament tot l’eix sanitari. Un eix potent des de Can Baumann fins a l’hospital i, entremig, Osonament i altres espais amb instal·lacions complementàries compartides. A Vic hi ha obert fa poc un nou centre de sanitat privada. És bo o dolent?Una societat madura ha de poder permetre que els ciutadans escullin lliurement. Jo defenso la sanitat pública i el dret universal garantit, però això no és incompatible amb que, si algú ho vol, pugui triar metge o accedir a proves més de pressa. Com a CHV, també ens interessa que si els nostres professionals volen complementar les seves dedicacions, ho puguin fer aquí i no marxin i els perdem. D’altra banda, posar a disposició de la sanitat privada equipaments que no fem servir, o que no omplim totes les hores, ens genera ingressos que reverteixen a la pública. Tot això ens afavoreix, però tenint clar que la privada no té cap preferència. Vostè és un home d’acció, però ara no té rol de gerència. Ho sabrà portar?Espero que sí. No he vingut al CHV a fer de director. El primer dia ja vaig ratificar la confiança en la gerent, la senyora Manjón. No vull dirigir, sinó contribuir a la governança i fer funcionar els òrgans de govern. Una direcció amb moltes dones, per cert.Això m’ha agradat moltíssim. En cinc anys, el 80% de direccions assistencials s’han renovat per jubilacions i majoritàriament han arribat doctores d’entre 40 i 50 anys, amb un gran compromís i interès pel CHV. Em sento joiós d’estar a reunions rodejat de persones tan intel·ligents i implicades. Arriba en un moment d’alta exigència envers el sistema. Està preparat?He treballat sempre en entorns de pressió, com a secretari general de Justícia, per exemple, amb les presons. Una organització com el CHV necessita bons líders i que percebin suport a darrere. Jo faré perquè la ciutadania els reconegui. I també defenso que no ens hem d’espantar davant la crítica si és una crítica per construir.

“El dèficit més gran de l’Hospital de Vic és en infraestructures”

Detingut a Ripoll per tràfic de drogues

“Les abelles m’han ensenyat a viure amb més tranquil·litat i serenor”

Demanden l’Ajuntament de Setcases per aplanar el camí al telecabina de Vallter

En contra de l’enderroc de la vintena de cases de l’antic poble de Sant Romà de Sau

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de disminuir el ritme de desenvolupament de la IA?

“Algun dia em diran que ho deixi estar, però mentre no ens avisin tenim una feina fantàstica”

Troben mort un conegut veí de Viladrau

Més de 360.000 donacions als Bonpreu i Esclat recapten 43.000 euros per a causes socials

Trien tres escoles d’Osona entre les 100 prioritàries per climatitzar abans del juny del 2028

El voltreganès Jordi Checa serà al campionat del món d’Ironman

Tanca el quiosc de la plaça de la Divina Pastora de Vic

Júlia Serrasolsas, de Ginestà: "El directe és un termòmetre de com ha anat la sortida del disc i està sent una passada"

Proposen saldar amb 190.000 euros el conflicte entre Calldetenes i Sant Julià per la Font d’en Titus

Faran 55 pisos a l’antiga fàbrica de Galetes Birba de Camprodon

Adjudiquen les obres de la plataforma PRIMA de Gurb per 6,7 milions